Que collons vas fer Carolina Forns ?

-Albert Gisbert ?
Vaig girar-me en el moment que la Maria em retornava la Master C i el boli per tal que jo signes.
-No et moguis !!
Sorprès, incrèdul vaig veure sis o set polis que m'encerclaven, un d'ells m'apuntava amb una pistola.
-Ep! que passa?, que foteu..?
-Ja ho saps tu el que passa imbècil!, no et moguis!
Jo mirant-me la Maria, la caixera del súper, una d'aquelles dones que et sembla conèixer des de sempre, em cagava de por, diria que ella també.
El de la pistola no em treia la vista de les mans, els altres estaven espectants.
Per d'arrera se'm va acostar una Mosso d'Esquadra, em va posar la mà sobre l'espatlla dreta i em va dir:
-Gira't poc a poc, deixa tot el portis ales butxaques sobre el taulell i agenolla't, estàs detingut, sàpigues que tens dret a......
Somrient vaig pensar que es tractava d'un altre somni d'aquells, i com qui no vol vaig agafar la bossa amb els iogurts, les cebes i el vi i......FFUUC!.....

El cap em feia mal, tenia les mans lligades i un paio amb fesomia de" Harri el sucio" però amb uniforme em mirava tot fent veure que no hi era. a mi em va entrar caguera, un xic de fàstic i molta por.
-Però que feu ostia ?
Vaig dir sense creure'm massa que em donaria una resposta. Em va mirar d'orella a orella i no em va contestar.
-Que podria fer una trucada ?
Vaig preguntar amb certa credulitat.
-No !
-Però es que voldria dir-li a la meva companya que no arribaré a l'hora, m'esperen...
-No!

Uns sotracs i giravoltes més endavant la furgoneta es va aturar.
-Anem !
Es va obrir la porta i em van fer baixar amb certa dolcesa.
-Que vas moll homenet?..Que t'has pixat ?
I tant que hi anava de moll..
-Entra!!
Em sentia curiosament observat per una vintena d'ulls, recordo que un d'ells no em mirava a mi, l'aparellat amb aquell si i com que em va semblar que estaven ubicats en el mateix cap m'hi vaig fixar molt bé ja que a les pel.licules els polis guenyos fan cagar i no hi surten perqué no engresquen.
-Seu aquí que vindrà algú que et vol saludar.
Uns minuts més tard va entrar una dona, collons quina dona!, que n'estava de bona, quina boca i quin clatellet. Se'm va acudir d'encetar una mena de somni eròtic però vaig deixar-ho correr, tot i que de vegades encara penso el que em deixaria fer per una dona com aquella. Quin kiki foll..
quin gemegar, i un fes que m'agrada que.......
-Perdona
Li vaig dir com un xaiet.
-Jo sóc l'Albert Gisb...
-Sé qui ets, ara calla, et diré qui sóc jo. Em dic Carolina Forns, sóc la cap d'investigació del departament i vull que sàpigues que t'ha caigut el pel xato.
Jo vaig somriure ja que la meva condició de calb de revista li donava tota la raó a la Carolina.
-De què rius, et fots de mi ?.
-Mira no ho sé, que vols que et digui?.
-Be nano, has de saber...
-Si , el que vull saber es que hi faig aquí !..jo estava pagant a la caixa del súper i vosaltr m'heu detingut com si jo fos.......
-Sabem qui ets. No et dius Albert ?
-Si! i Gisbert.
-No estaves a la caixa pagant a les 19 i 37 minuts ?
-Sí, suposo que sí.
-Doncs ja està, ho hem encertat.
-Però que collons és el que heu encertat?, què he fet jo ?
-Et sembla poc?.estaves allà en el moment precís.
-I aixó està mal fet?
-Aixó ningú t'ho ha dit. Mira, em caus bé, en altres circumstàncies em sentiria atreta per tu, però has de pensar que la feina és la feina.
Jo cagamandurries de mena li vaig engegar:
-esteu ben sonats, jo no entenc res però volsaltres tampoc, feu cagar i l'unic que sabeu fer es putejar.

-Ara t'ho explicaré morros-de-cony, el teu nom va sortir en un programa de pràctiques de la comisaria,una hora,un lloc i com Deu mana ens hem mobilitzat per acomplir el nostre deure de detenir al sospitós, ep i un xic perillós també.
-Perillós jo?, si soc un tita freda, el vostre ordinador parlava de tites fredes?..

Quaranta- vuit hore més tard em van deixar a la porta de casa.
Assegut al sofà tot mirant el telenotícies, em va semblar sentir que en un supermercat del barri on jo visc hi havia hagut diversos atracaments en les últimes trenta-sis hores i que una de les caixeres havia estat colpejada brutalment, que els Mossos no havien pogut fer-hi res ja que es tractava de gent molt experta i es feien fonedissos ràpidament.
Pobra Maria, vaig pensar..
Sovint encara somio amb la Carolina Forns, ara visc sol, la meva companya em va deixar, no va tolerar el meu retard.
Ara miraré una estona la peixera i sortiré al pati a regar les plantes, peró sobretot la carolina que tinc a la jardinera modernista de tons blaus i blancs, m'acompanya molt i es tan bonica.