Quatre mesos de la mort de l’Òscar “El meu marit”

Un relat de: Noia Targarina

El dia 8 de febrer farà 4 mesos,
que l’Òscar no està amb nosaltres,
passen molt a poc a poc, els dies,
o almenys m'ho sembla a mi,
potser és que el trobo molt a faltar,
se'm fa molt lenta l’agonia,
sembla que el tingui sempre al meu pensament,
en tot moment,
potser és que l’estimava molt,
i que tots els dies que vam estar junts
van ser molt feliços,
i això no s’oblida en cap moment,
i cada detall més mínim me’l recorda,
i penso allò que l’Òscar diria o faria això així,
Me l’estimava molt en tot moment,
i sempre-sempre em cuidava molt a mi i al nen,
això són detalls que no s’obliden mai,
cada pas que fem de la nostra vida amb el nen
ens el recorda i el tenim molt present a cada moment.

Que fàcil és trencar la felicitat en un moment
de la nostra vida,
i que poc costa ser feliç i en un moment donat infeliç,
tan feliços que estaven tots tres junts,
però en un moment ens hem quedat menys persones,
i hem de continuar endavant
no és gens fàcil el camí de la vida!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer