Quan...

Un relat de: #4

Quan aquest món es queda gran, enorme;
Quan s'observa la vida i no s'entén, res;
Quan s'accepta la única fi, la mort;
Quan el mirall parla, una mica insignificant;
Quan es té una amiga inseparable, la solitud;
Quan l'ésser s'expressa, en llagrima;
Quan aquest món es queda gran, enorme;
I no s'entén, res...

Comentaris

  • * una amiga inseparable, la solitud *[Ofensiu]
    kispar fidu | 28-08-2006

    Quan... et sents així, que et qüestiones els Quan's, els perquè's i els com's... i tot et sembla, poc, massa o res... insuficient, abstracta, absurd potser, subrealista o estrany... és Quan realment estàs creixent i t'adones mica en mica de qui ets realment... qüestionant-te els Quan's i aprenent de les preguntes que en aquell instant se't fan estranyes...

    fa poc que voltes per aquí!
    espero que la teva pressència resti pel web i no ens abandoni!

    que vagi bé!
    ens veiem per aquí entre lletres,
    Gemm@

l´Autor

Foto de perfil de #4

#4

8 Relats

3 Comentaris

7841 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00