Cercador
Quan...
Un relat de: #4Quan aquest món es queda gran, enorme;
Quan s'observa la vida i no s'entén, res;
Quan s'accepta la única fi, la mort;
Quan el mirall parla, una mica insignificant;
Quan es té una amiga inseparable, la solitud;
Quan l'ésser s'expressa, en llagrima;
Quan aquest món es queda gran, enorme;
I no s'entén, res...
Comentaris
-
* una amiga inseparable, la solitud *[Ofensiu]kispar fidu | 28-08-2006
Quan... et sents així, que et qüestiones els Quan's, els perquè's i els com's... i tot et sembla, poc, massa o res... insuficient, abstracta, absurd potser, subrealista o estrany... és Quan realment estàs creixent i t'adones mica en mica de qui ets realment... qüestionant-te els Quan's i aprenent de les preguntes que en aquell instant se't fan estranyes...
fa poc que voltes per aquí!
espero que la teva pressència resti pel web i no ens abandoni!
que vagi bé!
ens veiem per aquí entre lletres,
Gemm@