Quan vaig veure l’ama?

Vaig veure l’ama,
era amena,
tenia bon ànim,
el seu cognom
començava per ema,
escoltava atentament
alló que li deia,
era imminent
el que passaria
en aquell moment,
mai m’havia deixat d’escoltar
tot el que li deia,
fos el que fos,
i aquell matí no era diferent,
en la meva ment tenia un munt de pensaments,
la meitat no és s’havia de fer en aquell moment,
el tema era fer tot el que calia,
sense cap discussió,
així havia sigut sempre!