Quan vaig conèixer l’amor

Un relat de: Noia Targarina


Tinc una consideració
i una inclinació i una idolatria,
i predilecció i passió,
el sentiment és mutu,
amat i estimat
el Cupido
em va enviar l’amor,
És melós com la mel,
Nectarí, mel·liflu i tendre,
no existeix divisió.
i és divertit, graciós,
Alegre i rialler i no està gens xalat
i és còmic que bonic és quan et sents enamorat,
i coneixes l'amor de prop!

Comentaris

  • Ai l 'smor[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 13-05-2021 | Valoració: 9

    I les papallones a l'estómac. Tan difícil de definir l'amor.
    Per mi és un sentiment irracional que s'inicia a l'estómac, va pujant fins que t'ebnobilia. Sembla impossible però igual que arriba, se'n va. I llavors queda aquella profunda estimació, aquella atracció que ja no és passió cega, aquell voler-ho compartir tot... Aquell dia en un petó cadascú és una individualitat per compartir amb l'altre. No ho sé. Potser no és té an difícil.
    El teu poema molt entendrior

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: