Cercador
Quan tu dius el meu nom...
Un relat de: Trossets del que pensoSempre és la mateixa història.
Sé el que vull,
però no ho puc fer.
Tinc set,
i no puc veure.
Sempre corro,
enlloc de caminar.
I quan tu dius el meu nom,
ja no puc tornar a pensar.
Si sento la teva veu,
el meu rellotge es para,
i els segons deixen de comptar.
I jo per tu que sóc?
En el teu mapa,
on hi ha la meva creu?
En la teva vida,
on tinc jo, el meu trosset?
Pot ser serà qüestió,
de començar a demanar,
en lloc de tant donar.
Els paladars més exigents,
s'acostumen ràpid als plaers,
que potser no poden pagar.
Mes no parlem de moneda.
L'ànima no té ranura,
per cap moneda tirar.
L'intercanvi és altruista,
o això és el que vull pensar.
Per que quan tu dius el meu nom,
el món és para,
i sempre deixa de girar.
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades