Quan tornin les foscors (X)

Capítol X (Introducció)

-Mestre, no ens haurem pas perdut, eh?
-Fill meu has de tenir confiança. Mira, segons el mapa no pot faltar gaire ja.
I tot seguit fa un moviment amb el peu per esborrar el mapa que havia dibuixat a la sorra.
-------------------------------------------------------

Capítol X - LA PATRULLA EN ACCIÓ

El comissari Raspall i en Qüentinho van de patrulla. El cotxe, conduït per l'italo-brasiler, arriba al poble del qual no en direm el nom (aquest relataire no vol problemes amb les autoritats), mentre en Raspall mira de plegar, sense massa èxit, el mapa de carreteres.

-Renoi, quina lluminària, sembla Nadal -comenta en Qüentinho.

-I tant, tu. Hi ha més de $%& fanals, aquí al carrer Major. O potser més i tot. -afegeix en Raspall, que no dóna crèdit al què està veient.

-Tot un rècord, quefa! -afirma l'altre.

En passar per davant de la llibreria del poble, en Raspall ordena al Qüentinho que es pari. -Para't aqui, que anirem a fer unes preguntes. Segur que aquí l'han vist.

Així que en Qüentinho ha aparcat, en Raspall surt del cotxe i es dirgeix decidit cap a la lliberia. -Sort que he agafat les ulleres de sol, -pensa en veu alta mentre atravessa el carrer que, de tant il·luminat, sembla un sant en ple trànsit místic.

En obrir la porta de la botiga, el dring d'una campaneta alerta el llibreter, que estava desant els diaris que no havia venut.

-Bona tarda, -saluda el comissari, per fer-se el simpàtic. -Que ens podeu dir si darrerament heu vist aquest paio de la foto, rondant per aquí?

I el comerciant, que des de que havia sentit la radionovel·la s'esperava la pregunta, va i li contesta: -Oh!, I tant que us ho podem dir. Amb molt de gust. Veiam, veiam, ... -i fent veure que mira la foto que li ensenya en Raspall, continua -Sí, sí. Ha estat aquí, ja ho crec. A la portada de tots els diaris. Encara me'n queda un. Que el vol?

-No gràcies, no cal. De totes maneres, gràcies per la informació, -va respondre en Raspall, tot sortint emprenyat,mentre la campaneta l'acomiadava amb un dolç cataclinc.

Quan va arribar al cotxe, va ordenar secament a en Qüentinho: -Arrenca!

Mentrestant, a la llibreria, un foraster que no ha reconegut el comissari, pregunta al llibreter: -Qui era aquest espavilat que s'ha colat, hoé!

-No l'heu conegut? -s'extranya el botiguer. -És el comissari Raspall, el que porta allò d'en Quitolis -li aclareix tot seguit.

-En Quitolis? Ah, sí, hoé! Diuen que s'ha escapat, oi? -fa el foraster.

-Sí. Es veu que mentre els vigilants feien la migdiada, se'ls va escapolir per la finestra -explica el llibreter que, sense poder evitar una rialla, afegeix -I es va endur la gavardina d'en Raspall!

Vet aquí la gavardina que tant li agradava a en Quitolis!

-Per cert, -pregunta el foraster, -Què en sabeu de Can Tragèries?

-No res. Es veu que des de que la Margot va marxar amb el gos, que aquella dona, la Perpètua, ja no hi vol viure més allà, tota sola. És molt solitària aquella casa.

-Si, és clar. És molt solitària, hoé! -fa el foraster, tot tancant el capítol.

(continuarà …)