Quan surt el sol

Un relat de: gran iaio

-Tinc fred!-Va dir l'Ivan a la seva mare.
Sense deixar de fer el que la tenia ocupada, la mare li doná una mirada.
-Doncs no en fa pas avui de fred. Apa, espavila!
En veu alta l'Ivan no digué res més, pero per ell mateix, insistí "Doncs jo en tinc".
Aquell dia començava com molts d'altres. Els nanos van a l'escola, els pares a treballar, i tot sembla alló que en diem normal. L'Ivan, deu anys, espavilat, bon estudiant i no més despistat que la mitjana, seguia tenin fred. Quan al migdia ho tornà a dir a la mare, aquesta ja s'ho prengué mès seriosament. La ma al front i totes aquelles preguntes que, tradicionalment fan totes les mares:
-Com era la caca que has fet?.Et fa mal la panxa? T'has donat algun cop?
-La caca bé.No em fa mal la panxa, no m'he donat cap cop, pero tinc fred.
Aquella mateixa tarda, la mare el dugué al metge. L'exploració del facultatiu, detallada i prou rigorosa, no aportá cap resposta al tema fred. "Pot ser alló, tal vegada d'aixó, o el principi d'un d'aixó, barrejat amb una mica d'allonses," es la idea que la mare en tragué.
-Ja has sentit el que ha dit el metge, no?.
-Sí. Pero jo tinc fred.
Si fos una altre època, potser si visquessin en un entorn rural, o si la mare no fos una mare moderna, d'aquestes que saben que un fill es un ens amb carácter propi, amb particularitats inalienables, ple de gens, ácids nucleics, i neurones per un tubo, segur que l'hi hauría dit:
-Amb un parell de bofetades t'el faré passar jo el fred, si no pares de dir tonteríes!
Pero no. La mare de l'Ivan no era antiquada. Aixì que li digué:
-Soparem un plat d'escudella ben calentet, i ja veurás com et passará tot.
A l'Ivan, aquell "tot" que tancava la frasse de la mare, l'hi semblà poc menys que insultant. Amb allò la mare donava a entendre que el fred formava part d'un conjunt de ves a saber que, de coses inventades pel nano per cridar l'atenció, d'un joc de rol, o d'una aposta feta al cole.
Així que decidí no tornar a dir res més, aguantar el fred, menjar el brou calent (gran detall de la mare que tot l'hi donava mes aviat fresquet) i estudiar pel seu compte el fenòmen.
Ja s'ha vist que l'entorn era el de una familia mes aviat moderna. No faltaven llibres a casa seva, ell tenía el seu ordinador, els pares un altre, conectat a Internet i tota la pesca. Doncs, ei! Quin cervellet més ben configurat que tenia l'Ivan! "Apa, som-mi! A veure que passa amb això del fred."
Una mica d'aquí, un xic d'alla, ara tornem-hi, ara "a veure que no ho entenc," mica a mica, poc a poc, sens pressa pero sens paussa, s'atiborrá de conceptes.
TEMPERATURA.
FRED I CALOR.
TERMODINAMICA.
ENERGIA TERMICA.
ANIMALS DE SANG FREDA I DE SANG CALENTA.
CALOR I VIDA.
EL SOL, FONT DE CALOR.

El Sol. "Com no s'ha m'havia ocorregut abans? Efectivament, el sol es el responsable de la temperatura sobre la terra. La gent que viu en zones on no hi fa sol, tenen mes fred que les que viuen en lloc assoleiats. Fins aquí, tot correcte. Ara bé: Jo tinc fred i els altres hem diuen que no en tenen, i estem junts. Qué passa aquí, tìo?"
La mare l'equipà amb una samarreta de llana, controlà pipis i caques, preguntá pel fred algunes vegades i l'Ivan es limitava a dir:
-Millor.
Pero començá, silenciosament, recollir objectes rars. Els pares no en feien gaire cas, ja que sempre tenía alguna déria, ara dinosauris, ara insectes, ara monstres de ficció...Res del que pasava al seu voltant el tenia indiferent. De manera que ara li donava per acumular uns objectes, cables, filaments, piles usades, els seus "Walkis" que tenia abandonats...

----------------------------------

A la inmensa Xina, a la regiò de Ieng-Shu, le gent hi viu d'una manera més aviat tranquila. Cultiven arròs, i les extensions de canyes de bambú permeten l'existencia d'alguns Pandes, que son l'orgull nacional i la preocupació principal de les autoritats, per la posible extinció de l'especie. La canalla te l'obligació d'anar a les escoles, tots vestits igualets, amb unes cares rosadetes, alegres, preparats per cuidar d'els pares quan siguin vellets. Xina es molt gran i deu haver-hi de tot. Pero les zones de l'interior, agrìcoles, no estan massa modernitzades.
De tots els set fills de la familia Huau-Li, només en Ling-Li, el noi de deu anys, feia dies que tenia calor. Tothom reia, (Els xinessos, sempre que poden, s'ho prenen tot rient), veient en Ling-Li suat i amb ganes de banyarse al riu continuament. El metge que cada setmana visita el poble, digué als pares que no mengés gaire Hann-Xhou, un peix vermell que es pesca a les basses del costat dels camps d'arrós i que totes les families cuinen amb els tradicionals brots tendres de bambú, fent emprenyar als Pandes que s'alimenten d'aixó mateix.
Pero sense Hann-Xhou, en Ling-Li seguia tenint calor.


--------------------------------------
Ara l'Ivan feia col-lecció de miralls. A les tendes de tot a cent, s'hi gastava la setmanada comprant mirallets de senyora, d'aquells que es porten a la bossa. Ja en tenía 32. Al mateix temps, quina mena d'artefacte es muntà! Básicament era una cosa així: La safata de ferro del forn, lligada amb un tros de cable electric, penjava del sostre de la seva habitació. Un altre cable, sortia de la safata i anava lligat a l'antena del seu Walki, tots els mirallets estaven penjats per tot arreu, enganxats pels mobles i per les parets amb xiclets mestegats, tiretes de celo, gometes. Pero tot aquest conjunt formava part d'un projecte. Efectivament, a una hora determinada, els ratxos del sol que entrava a la seva habitaciò, es reflectíen d'un mirallet a l'altre amb una succesió metòdica que acabava confluint a la safata metál-lica.
Aquell dissapte a la tarda, mentres els pares feien la migdiada, l'Ivan engegá el Walki:
-Escoltin, halo, que hi ha algú, escoltin!
Durant una bona estona no s'escoltava res, pero de sopte, l'aparell feu com un ronc:
-"Rrrr...fiuit...rrr...Digui?
L'Ivan tindria d'haber cambiat de color, d'agafar-lhi un tremolor o de caural-hi, l'aparell a terra. Pero,no. Ell no s'inmutá.
-Amb qui parlo, sisplau?.
La veu del Walki, com sempre, sonava amb un to metal-lic.
-Servei d'atenció al client del Sol. En que el podem servir?
-Tinc fred.
-Edad?
-Deu anys.
-El passo amb el departament infantil.
Nyigo, nyigo, nyigo, tralala, la, la, la, la....
-Atenciò als infants: digui!
-Tinc fred.
-Que et fa mal la panxa...? Com es la caca..? Que....
-No m'he donat cap cop al cap, i la panxa i la caca bé. Pero tinc fred.(Sembla mentida la manía de les caques). Es que si tinc un mirall a les mans, no reflecteix el sol.
-Ep! -La veu soná forta i clara- Parla amb el Sr. Sol. Et passo.
Nyigo, nyigo, nyigo, tralala, la, la, la...
Una veu certament solemne:
-Des d'on truques? De quina part de la Terra?.
L'Ivan ja sabía un xic de geografía:
-Europa, sur de Europa, Espanya, Catalunya...
-Dius que si sostens un mirall amb les mans, no reflecteix ?
-Exacte. I tinc fred.
-Cada ser te asignat un raig, ( tac, tic, tac,tac i tac) Aquí consta que tú tens el teu, nano. Et dius Ling-Li, oi?
-No! Jo soc l'Ivan!
-Merda! Ara resulta que en Ling-Li te dos ratxos per ell solet. El seu i el teu! Aquests dies estic molt enfeinat, amb tot aixó de les tempestes solars, que tinc de fer perque els astrónoms estiguin contents. No saps la mandra que em fa, tenir que esquitxar ratjos per tot arreu, com si m'agues trornat boig.Pero ho tenen pronosticat, els punyeteros, i apa! a fer el pallasso. Ja m'estic fent vell, saps?.Bé ara mateix rectifico la trajectoria i t'envio el raget que et correspon, Val?.
-Tope guai tio! Ja no tinc fred! Gracies i perdoni la molestia.
-Rrrrr... fiuit...rrrr...crac.

---------------------------------
Les dues iaies d'en Ling-Li estaven tot ufanoses pel bon resultat del beuratge que l'hi havien preparat, segons una fórmula antiquísima:
A un litre de llet d'ovella blanca, que tingués una taca negra al morro, es posen tres rodanxes de bambú d'un dit de gruix. Es remena ben fort fins que la llet es qualla. Reposa tot una nit i al dia seguent, es llença tot, pero no es renta el pot. En el pot tal com queda, s'hi posa un ditet d'aigua i es tira pel cap del malalt de calor. I oli a un llum!
-Ja no tinc calor!-exclamá en Ling-Li, coincidint en el temps que l'Ivan deia que ja no tenía fred.

-------------------------------
Els pares de l'Ivan, abans d'anar a dormir entraren com cada nit a l'habitació.
-Ja està tot destapat, com sempre-digué la mare amb veu baixa, mentres l'hi posava be la manta-No para de donar patades!
El nano es despertá lleugerament, i tot arrupin-se va fer un somriure.
-Grácies, mare. Ets un sol!
La mare es mirá al pare.
-Veu massa tele. Aixó no m'ho havia dit mai...



F I


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

gran iaio

2 Relats

1 Comentaris

2200 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor