Quan s’apaguen els llums

Quan s’apaguen els llums de casa
Tinc por de que s’obri la porta de l’entrada
Que hi hagi un monstre tan gran com un gegant
Miro sota el llit
Veig una ombra
Tinc por!
Miro darrera la cortina
Em quedo com una pedra
Miro la porta
Nervis, llàgrimes
Tinc por!
Endavant, per la porta de l’ascensor
La por m’arrossega
Tan llarga com les hores
L’armari és tan petit
No hi cap cap monstre
Segueixo per l’habitació
Arribo a la cuina
És negra com el petroli
Tinc por!
Si hi hagués un monstre correria de por
Com un guepard
Xisclaria
M’emportaria el marit i el fill
Els despertaria
L’Òscar engegaria el cotxe

Els monstres no existeixen quan plou
Perquè es desfan
Avui plou.
Avui no tinc por.