Quan era una nena

Quan era una nena,
em sentia sola,
sense cap ajuda de ningú,
la soletat era la meva companyia,
sentia que ningú m’ estimava,
sentia el silenci,
durant molts anys en sentia sola,
dins meu sentia que no tenia al meu costat ningú,
la vida és molt injusta,
que bonic quan vaig trobar la persona que m’ estimava i jo a ell,
ara no el tinc però tinc persones que estan al meu costat,
i no em sento mai sola,
s’ acabat la soletat s’ ha acabat no tindre persones que estiguin
al meu costat i no m’ ajudin.
La soletat és el pitjor que et pot passar,
i sentir-te que no ets ningú i no importa,
durant molts anys en vaig sentir així!
s’ acabat aquesta història,
vull tindre al meu costat persones que m’ estimin i jo a elles i que m’ ajudin ,
aquesta època ja l’ he deixat enrere i s’ acabat.

va durar molts anys que ara prefereixo no pensar-hi i ser feliç, i pensar que tinc persones que els hi importo i m’ estimen i em fa feliç .

He deixat enrere al passat i miro de cara al futur !

així és la vida!