Quan era petit voliar fer-me gran

SOMIAVA EN FER-ME GRAN

Així que fer-se gran era aixó? Problemes i problemes. Muntanyes de problemes sense resoldre, muntanyes d'enemics latents. Un cotxe, un mòbil de gamma alta, un apartament al centre i un estudi a la muntanya. A més de la roba, lo unic que aprecio ,tal com quan era petit, es el meu racó-biblioteca.

Quan era petit volia ser gran i saber, coneixer gent i viatjar i tenir amics arreu, ser lliure, fer la meva , no dependre de ningú, comprar-me una llanxa i perdrem a la mar amb tres noies durant molt de temps.

Pensaba que els adults practicaven sexe igual com en parlaven. Així fou com em vaig adonar que fer-se adult és un frau. Fer-ho amb tot les dones que coneixeria, a la perruqueria, a la floristeria, a la universitat (ja,ja,ja), a la discoteca ( ji,,ji,,ji) amb les amigues de la meva germana ( je,,je,je), amb dues, tres o quatre. Asiàtiques, russes, cubanes... a dotzenes totes juntes....

Al final entre una i altre, tinc trenta anys i encara no he estat amb dues dones juntes. Ara si m'hi veuen sera la última cosa que fare, perquè em tallaran el cap i els ous.

Poder-se aixecar a l'hora que vols!!!!! Que bé!!!!! Sobretot si has d'anar a treballar, els caps de semana la xicota vol anar a no ser on, has de fer o has de anar....

Menjar el que vols!!!!!!!! Que guay!!!!!!!! El metge et diu; s'ha acabat la sal, el sucre, manteges, gelats, ..... al final poca cosa mes que verdura verda i sense gust.

Lo únic que faig que tant m'agradava de petit com ara és llegir durant tanta estona que fins i tot s'adorm el canell d'aguantar el llibre, i sobretot pel.lar'me-la al matí, abans de dinar, després de dinar, a la tarda, abans de fer el café i despres, abans de sopar i poster si no he quedat amb la xicota, després.

En definitiva, els somnis de jugar al barça i casar-me amb una top model han fracassat estrepitosament però ho més dur es que he fracasat també en aquells que havia desitjat i somiat. Convertir-me un un enginyer, treballar en una gran empresa, amb un mes de vacances i tot aixó... Quina merda tot plegat.

Tot es redueix a menjar, cagar, jeure i si et deixen fornicar una mica. I quan ho fas, i poses tan de delit, força, tota aquella energia creativa, com si realment fos lo únic que fas bé, perquè ho saps, a part de fer-te pets mentre et grates els ous.

Alló de canviar la societat.... alló de amics per sempre.... no canviare mai, jo!!!!! Vull ser gran per ser lliure i fe ho que volgui, menjar i veure ( veure? Prohibidisim, igual que fumar. Fumar porros? Ja ni nicotina extra-light.
Volia fer-me gran per aixecar-me tard, (el diumenge que no has quedat amb la xicota), anar a dormir tard veien tots els programes i veure totes les pelicules del video-club ( aixó si que ho faig, i tant!!! ),fer la meva, menjar gelats, molts gelats, menjar com un porc i sobretot fer moltes festes, tantes festes com pogues.... Feia anys que no organitzava festes, feina, netejar, convidar, compromis.... Quina merda
AIXÓ DE FER-SE GRAN