Quan dormo somio

Quan dormo somio, viatjo per un altre espai, de vegades per l'espai dels records, i a vegades els records pateixen d'una distorsió tal que en lloc d'un somni el què tinc és un malson.

De petita somiava que anava corrents, fugint, i quan arribava al meu carrerò en trobava davant d'una paret.

L'altre somni era en un ascensor dels d'abans, no sé on l'havia vist, que queia en el buit. Mai acabava de caure.

L'altre somni, més infant encara, tenia lloc quan em quedava dormida cap a la paret, cridava a la mare. Recordo que era un espai de colors sense concreció espaial, una mena de 'caos'.

Avui veig que hi ha molts nens i nenes que pateixen pors a les nits i que les mares/els pares cerquen el camí dels 'sicolegs', i els acaben metzinant.

Agraeixo la paciència de la meva mare que sempre venia i em deia: "no és res", i m'agafava als braços apretant-me cap al seu cor.