Quan arribi la nit

Un relat de: Noia Targarina


Quan arribi la nit,
pensaré en tot el que ha passat durant el dia,
i a la memòria em vindran records
de quan teníem l’Òscar al nostre costat,
són molts records,
són moltes vivències tots junts i en família,
sempre el recordaré!
Per mi i per l'Òscar era de les millors persones
que han viscut al nostre costat
durant molts anys,
i els records em faran companyia,
en els moments durs de la vida,
no hi ha moments que no recordi l’Òscar,
se’m fa molt dur pensar que no el tinc al meu costat,
ja fa quatre mesos que no hi és,
i sembla que no em faig a la idea
que no el tornarem a veure,
encara el sento al meu costat,
i em sembla com si no hagués marxat,
sembla com un somni
que et despertes i penses que no ha passat,
això és el mateix,
Òscar et trobem molt a faltar al nostre costat,
i intentem mirar al futur jo i el nen,
però no és gens fàcil.
Que dura és la vida!

Comentaris

  • Sembla que sigui un somni[Ofensiu]
    Noi Barceloni | 17-03-2022

    M'agrada molt aquest poema on el sentiment de tristor per la pèrdua es barreja amb el record bonic de l'Òscar. La comparació amb un somni transmet molt bé la idea que tot plegat sembla irreal i gairebé impossible. Però al matí aquesta sensació s'esvaeix, perquè, encara que sigui difícil, la vida continua.