Cercador
q u a s a r
Un relat de: dunka- Compartir:
el teu silenci volia llibertat
i les meves paraules...
cridaven i s'ofegaven:
aquí em vull quedar.
Com dir-te que signifiques
avui,
no podria pagar-ho en mil
matins de pluja.
I nedàvem... contracorrent
mentre tot rodolava,
com els últims estels
que quedaven per apagar,
mentre tu
assetjaves, de nou
l'enemic.
Comentaris
-
Sempre quedarà ni que sigui un estel encès[Ofensiu]I don't know | 06-09-2005
Cuqui!
Estava llegint relats a la web quan de cop he vist que has obert el teu petit espai per posar-hi relats... Ja saps que el que escrius és molt bonic... t'ho vaig dir aquell dia quan mutuament -i amb les galtes un xic vermelles- ens vam llegir un parell d'escrits que duiem ben endins... Ho recordes? Jo sí! ...i també t'ho dic ara. Així que t'animo a que segueixis escrivint, sense vergonya... el que surti...
Un petó i sort el dia 7 ;-)
Irene. -
Mmm,[Ofensiu]OhCapità | 05-09-2005
un poema curt, amb música ...
Interessant contrapunt entre el seu silenci i les paraules ofegades tot i els crits, on queden esmorteïdes per la posició espaial. Una lluita per anar contracorrent, sempre avall, mmm, estels apagats, versos que procuren imatges, mmm
Felicitats i benvingut-da a RC.
OhCapità.
l´Autor
7 Relats
7 Comentaris
7747 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
em trobareu en algun adagietto de Mahler... o en algun estel del kavir, el meu desert.Amb la revolta escrita a la mirada, clavada a la pell, forjada als punys i amarada a la ment.