psicologia, poesia, fum i tabac

Un relat de: Marc Freixas

llegiu :

encara no he tingut temps d'acabar un cigarret
que ja me'n vull encendre un altre...

serà cert que l'angoixa soferta
és més exagerada que el patiment real?


humilment us diré
que el primer pensament és no,
però sincerament, en la fermesa recau la debilitat,
i el si sorgeix en la seva mala llet
quan veritablement el subconscient descobreix la pròpia ignorància...

i no és per menys,
ja que a tu lector, et faig una resposta fàcil
de la situació psicològica plantejada


ara
estem fent psicologia poètica
a través del fum del tabac

Comentaris

  • Quan de temps...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 29-10-2005 | Valoració: 10

    I ja te'n vas camí dels 500! Avisa'm quan hi arribis, que jo també vull ser-hi, Marc!

    Feia temps que no llegia massa, per RC, però la veritat és que no disposo de tot el que voldria, de temps. I he començat a llegir els títols dels poemes i aquest m'ha cridat l'atenció. I saps? No m'ha deixat indiferent.

    L'he trobat diferents de altres de teus que havia llegit. És un poema molt bo, que des de la subtilesa et porta a la profunditat perquè després de plantejar-te una sèrie de reflexions, preguntes i observacions (optant per un diàleg directe amb el lector), acabes el poema amb una estrofa brillant, pel meu gust. I ho dic perquè és com si haguessis hipnotitzat el lector durant la lectura de tot el poema i ara, tot d'una, vas i el despertes dient-li: "ara / estem fent psicologia poètica / a través del fum del tabac".

    M'ha agradat, mira tu. En llegeixo algun altre!

    Fins ara!

    Vicenç

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821054 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.