Propòsits a curt termini

Caminava lentament pel carrer pensant en milers de coses alhora, tot i que a cap d'elles els hi concedia massa atenció. El que li atrapava realment era la molesta sensació de que les carns del seu gegant cul es movíen burletes al vaivé de les seves cames. No estava especialment preocupada perquè aquell matí havia escollit un pantaló suficientment ample y gruixut com perquè ningú pogués veure el festival de greix que hi havia sota el seu vestit. Tot i així, li molestava enormement imaginar el seu cul com una taronja de dimensions desproporcionades, i només desitjava arrivar a casa per ficar-se dins el seu pijama dues talles més gran i acomodar-se al sofà del saló davant el televisor amb la terrina de gelat de xocolata esquitxada de trossets que havia comprat aquell mateix matí en previsió d'un possible atac d'avorriment, baixada d'autoestima, eufòria desmesurada, insomni, pel.lícula interessant... en fi, per qualsevol motiu era possible que se sentís assaltada per la necessitat imperiosa de menjar dolç, i no qualsevol dolç. No era prou amb unes galetes o un gotet de llet amb cacau en pols. Havia de ser l'excel.lència dolç, alguna cosa que no es prengués en cap cas per conciliar la son o assentar l'estòmac. No, no era vàlid si podia considerar-se "saludable", havia de ser alguna cosa que no deixés dubte del vertader propòsit que no era altre que l'autocàstig, d'altra manera no existiria hores més tard el sentiment de culpa amb tanta intensitat i es veuria obligada a tornar a assaltar la despensa una vegada rera d'altre entrant en un bucle infinit que la tindria desperta fins les tres de la matinada.

Van arrivar a casa finalment i es va escalfar al microones una safata de pist precuinat. Menjava dolç, sí, però el primer era el sopar, faltaria més.
Va seure a menjar el pist a la taula de la cuina mentre fullejava una revista de salut.
Paradojicament, li encantaven aquelles revistes i llegia amb avidessa cada un dels seus artícles.
Després d'acabar un article passava el full amb il.lusió renovada com si fos just aquí, en aquell próxim full, on trobaria la solució a tots els seus problemes. Potser si s'empapava de sabis consells una i altra vegada, algun dia aconseguiria posar-los en pràctica i es convertiria en la dona més saludable del mon sencer, per dins i per fora.
Acabava la seva darrera queixalada de pist acompanyat de pa integral quan va arribar a la darrera pàgina de la revista. Li va cridar l'atenció especialment la foto que encapçalava aquell article. Apareixia una dona somrient de mirada clara mirant la càmara amb intensitat. Els seus ulls blaus retratats en aquella revista semblava que la miraven amb força, com si volguéssin dir-li alguna cosa especialment a ella. Va llegir el títol: "Propòsits a curt plaç". L'article constava de tres parts. A la primera la redactora s'esforçava en apropar-se al lector fent servir preguntes del tipu: "ho deixes tot a mitjes?", "portes tota la vida desitjant fer alguna cosa que finalment no aconsegueixes per falta de constància?", "et deixes portar pel desànim?". Mentre llegia les preguntes feia que si amb el cap com si hi hagués algú rera la revista que vertaderament esperés resposta.
La segona part s'extenia una mica més en els perquè i coms d'aquest fenòmen tan comú, el de la inconstància. Li va semblar molt interessant, sobretot perquè mantenia el fet de que el problema no estava en la inconstància sino en el planteig erroni del propòsit.
Finalment, donava la clau de l'èxit, que no era altra que fer-se propòsits a curt plaç.No havia de pensar (si escau) a partir d'ara menjaré sa eliminant tot el que pugui perjudicar-me, i aniré al gimnàs diàriament, pels segles dels segles. Que no és altra cosa que proposar-nos anar a dormir sent una persona i aixecar-nos sent una altra molt diferent. L'article considerava aquest propòsit impossible de complir, ja que òbviament en algun moment, uns més tard i altres més d'hora, flaquejaríes i acabaries sentint-te fracassada i per tant tornaries rendida i derrotada a la teva "vida" anterior. Per contra, havies de marcar propòsits a curt termini: deixar de menjar xocolata durant una setmana, fer abdominals cada matí durant una setmana, etc. La redactora d'aquest article considerava el temps perfecte una setmana. Mantenia que en finalitzar la setmana i adonar-te que ho havies aconseguit, et sentiries triomfant i a partir d'aquí pot ser que tornessis a plantejar el mateix propòsit durant una setmana més, i així successivament. I encara que flaquejèssim en algun moment de la segona setmana, sabríem que podíem tornar a començar de nou. Va tancar la revista pensativa, reproduint en el seu cap les revelacions que se li acabaven de mostrar i anal.litzant-les acuradament. Li va semblar sensacional, mai havia pensat en això, però ara ho veia tot infinitament més clar. Aquest havia estat sempre el seu problema, en efecte, la seva intenció constant era esdevenir una altra persona de la nit al dia, i mai li havia funcionat. Havia arribat el moment de triomfar, i el seu primer propòsit va ser no provar el gelat aquella nit.

Fi

Nota de l'autora: El meu propòsit d'avui ha estat escriure un relat i publicar-ho. Propòsit aconseguit, avui he triomfat.