Propietat

Un relat de: Daniel N.

(Propietat)

Engrescats en la tenença
les conhortades hosts de pidolaires
claudiquen sense parar
per les cantonades i places
per tal d'obtenir les engrunes
de vides alienes
que no cobegen
que no susciten cobejança
als seus cors adolorits
atemorits per les fredors i les basques

Imaginàriament engoleixen
el pa sucat amb oli
i els talls gegantins
per fer-se un nom i guanyar-se
admiracions i adulacions
per part dels pobres que els veuen
passar fregant el cel

Pensen que parlant es poden adquirir
els mèrits
o les qualificacions
de cap manera
de cap manera
no sense sinceritat i solidaritat
que llueix al front
dels que arrossegant-se
no fan escarafalls
als pudents munts de brossa

Les deixalles del front
les sobralles de les temples humides
captiven un món de plaer
benestant i ufanós
ofensiu per a molts
per a milers de damnificats

Tenir les claus de palaus
les portes obertes als interessos
les capitulacions sumàries
de jutges i advocats
fiscals i parts que avalen
les operacions sinistres de mans encobertes
que tallen el pastís amb desafectació
indiferents al dolor i a les nafres
que cobreixen el cos de milers

El desori moral impera
en ambients resclosits
on els bitllets i papers de canvi
es belluguen com peix enxarxat
amb vivesa angoixada
sense sortir de lloc
això no és moure's

Tantost es produeixen els disturbis

Els germans atemorits
han perdut la brida
que els subjectava esclavistament
al jou o a la palmera
al fruit de la terra o del treball
a les jornades llargues i les nits curtes
a tot plegat, tot el que odiem
esfereeix de pensar-hi

Els alegrois a la porta del central
les cares llargues a les cues
quantes vegades caldrà tornar-hi
per veure-hi clar
per capir les conseqüències
les filagarses de tot el procés
abocador de desgràcies

Les hosts de captaires
prenen places i avingudes
bulevards aixecats de soca-rel
les llambordes com àngels
volen vers el cap dels milicians
traïdors de tot el que és agradable

Les bufones senyoretes
no se'n saben avenir
del mal que se'ls aboca
al damunt de la cara agradable
que amb somrís enrojolat
protegeix d'agressions
la cendra humida on cauen
cossos esquarterats
i misteris insondables

La butlleta de subscripció
el talonari de recursos
les afamades crítiques de cuina
tot plegat engreixa els calaixos
els fons doblats del pocs
que rescabalats de la riquesa
doblen miraculosament
les ingències
sense pudor ni capteniment
sense arrambar-se a cap ètica
sense miraments oculten
el dol de la seva potència
que és la que els condueix
a desfigurar-se i esdevenir
bèsties podrides
pudentes per corrupció

La legió de rondinaires
escomet els edificis singulars
les seus d'institucions
tantes parets que traspuen
el llard dels intel·lectes sucats
dels centenars de milers d'homes
comprats a preu de sou
per protegir el buit
forats sense aturador

Cautelosament
puix cal trepitjar la pedra
fregar la sorra
condemnar l'enemic i afigurar-se
que amb sort els rumors
brames que cremen com la pólvora
quedaran en l'oblit dels titulars
al fons del calaixos
darrera dels bitllets rebregats
per poques mans
botxins sense rostre
que asseveren la seva plenitud

Impossible de recordar
quan varen ser les primeres cites
del diccionari de l'horror
construït amb suor atapeït
amb tones de patiment
amb la mort i laceració dels cossos

Els altres s'ho miren
es pensen que no els arribarà
el solstici
la recreació de l'infern
que els cremarà les barbes i bigotis.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Daniel N.

375 Relats

86 Comentaris

275851 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Tinc aquesta mena de bloc

Espero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.