Pro-taurins, pedres amb orelles , i l'Espanya cavernícola i retrograda

Un relat de: Josep Bonnín Segura

Vos jur que em fa oi, basarda i una certa vomitera, la manera en que s'ha "centrat o "descentrat" millor, el debat sobre la prohibició de les curses de braus a Catalunya per part del Parlament Català. Per a mi aquesta decisió exemplar dignifica a una societat.
La "España profunda", anacrònica, conservadora, amb clucales com els ases surt a manifestar-se públicament i en alguns casos violentament (com l'atac a una seu d'Esquerra Republicana) , sense el més mínim coneixement ni reflexió (aquí no hi arriben i així van).
Com ningú d'aquesta espècie en vies d'extinció, posseeix un grau d'intel·ligència massa elevat, encara haurem de tenir un sac de paciència. Això si, no em callaran en absolut i pens destapar les seves "boutades". De segur que cap d'ells i elles llegirà aquest article, de totes maneres afirm que no els serviria per res, que seria ben igual que fer retxes dins l'aigua o tal volta els podria servir per encabronar-se una mica més. La veritat és que tant me'n fot.
No han entès per a res, ni se'n volen adonar, que a partir d'una proposta ciutadana que ha assumit el seu parlament, que està format per la suma de forces polítiques que representen a tots els ciutadans de Catalunya(quina pena no poder escriure Estat Català) ha legislat la proposta, exercitant el seu legítim dret, com ha estat aquesta prohibició que tanta pols ha aixecat.
Milions de ciutadans aclamant. Els cristians formats a pals enmig de l'arena. El Coliseu ple de gom a gom a l'espera que els lleons portats d'Àfrica, ja que són més agressius que d'altres llocs, s'alimentin de carn fresca. Festa Nacional Romana (perdó les nacions no existien, si els imperis). Espectacle de sang i patiment. No acabarà aquí la
"festa" per segons qui.
Els cristians per Neró eren mà d'obra barata i a més dòcil. Neteja de la sang vessada i combat de gladiador armat amb trident i xarxa; contra un brau. Més Sang. Combat a mort. Després, cloenda i gladiadors. Tradició? I si així era, per què no s'ha conservada o per què no es recupera? A què sona a bestiesa? Doncs igual de bestia és qui els avoquen per mantenir la crueltat de les curses de braus, emparant-se en que són una tradició. No em vindria gaire de nou que aquesta crueltat, fos trespolada a persones, ja que ella no té massa distincions ni manies. I ho han demostrat agredint a un militant d'esquerra republicana de Catalunya. Han mamat el feixisme dels seus padrins i pares.
Hi ha una part molt deplorable de la societat espanyola, que ho vol mesclar tot i tenen els seus polítics que també els hi ajuden. No manca posar el nom ja que tots els coneixem. Són els mateixos que Unamuno els hi va dir: "vencereis pero no convencereis". Són els que voldrien una "España suya de pandereta y fandango", més a prop de la "España, una, grande y libre". Són els que ni se n'adonen ni volen adonar-se'n com funciona una democràcia, perquè en el fons no ho són, i la democràcia els fa més nosa que companyia. Són els mateixos que afirmaven que: "con Franco se vivia mejor" i han ancorat el mateix missatge als seus hereus. Ja vaig escriure a l'article anterior sobre "pedres amb orelles" o sigui "macs sords" i no de torrent. Encara hi ha massa "señoritos de cortijo" en potència, i ara els hi ha pegat un atac de banyes, democràtic és clar i no ho paeixen.
Així i tot no podem consentir que intentin imposar-se sobre uns principis de l'estat de dret que els veritablement demòcrates, hem hagut d'acceptar, perquè la majoria ho havia decidit així, com va esser el temps que el señorito Ansar fou el president de l'estat espanyol.
A més, el sentiment anti català que alguns polítics empren per la seva conveniència, no és de rebut. Recordem que en Rajoy va impulsar el boicot als productes catalans. Aquesta visceralitat la tenen a flor de pell. A Canàries, es va prohibir les curses de brau i no hi va haver cap tipus de problema en absolut. Ara bé, si això mateix es decideix a Catalunya, ja són figues d'altre sostre i es poden permetre i intentar tergiversar el fet democràtic d'aquesta prohibició i endiumenjar-lo en parfalans d'independentisme (ells no empren aquesta expressió), per a ells és més seva la de "separatismo".
Acabaré l'article amb un record al cèlebre vídeo de vacances de Rajoy que li ha plogut una multa de tres-cents euros, ja que es rodava dins d'un cotxe i ell no portava el cinturó de seguretat . Els responsables de la imatge del partit, s'han cobert de glòria, bones llumeneres acompanyen a Marianito (el corto era un altre). Però si tenen com a patró al seu Ansar que manifestà que ningú li havia de dir quantes copes de vi podia prendre per a llavors poder conduir, un no s'estranya gaire que facin aquest tipus de ficades de pota.

I com fa massa calor, perquè la meva neurona treballi una mica més, i que consti que ja l'he sucada una mica a la pobra, li donaré el descans que tan merescut es té, tancant la paradeta.

Comentaris

  • Ja fa temps que...[Ofensiu]
    deòmises | 21-12-2010

    ...ens veig diferents de la resta dels cavernícoles. Però, d'ençà d'aquesta 'prohibició', que pateixo més la ràbia hispànica retrògrada.

    Tot el que ve de Catalunya (o d'alguna regió on la parla sigui diferent a la del Cavernicolisme) sembla que provoqui urticàries i fòbies 'por doquier'. Estic d'acord amb el que dius, company Bonnín.

    Ah, i la meva neurona també necessita refrescar-se, encara que la calor atmosfèrica ja no aparegui darrerament.


    d.

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

539786 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!