Principis

Un relat de: Marc Freixas
Sovint la tristesa és gran
i els camins transitats...,
la terra poc treballada
i els peus no tenen esma per trepitjar.

Cara a cara
en un combat sense guants...,
cos a cos
en una lluita desigual.

La por dels pobres
contrasta amb els pocs miraments dels més rics.

Tothom té dret a viure en pau!!

i doncs... on han quedat els principis?

Comentaris

  • desprèn cert abatiment...[Ofensiu]
    joandemataro | 27-02-2012 | Valoració: 10

    aquest poema marc, com bé dius és batalla desigual però cal que la lliurem tots els que ho veiem, és el nostre destí per principis...
    una abraçada encoratjadora
    joan

  • Fa mal al cor[Ofensiu]
    Núria Niubó | 27-02-2012 | Valoració: 10


    Autèntic cant a la dignitat de la persona. Aclapara veure la tristesa als ulls i en aquest poema ens la dibuixes sense disfressa, i fa mal al cor de tan certa.

    Felicitat Marc, un poema dur i concis, que cala molt endins
    Una abraçada,
    Núria

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.