Principis de novembre

Un relat de: Marc Freixas

Entretingut per la tremenda fredor de principis de novembre,
em sento profundament atrapat per aquest temps més gris,
i també més trist.

I ara ja després d'haver visitat els antics vius,
i després de portar-los flors,
o simplement d'haver-los recordat en els nostres pensaments més guardats de la memòria;
doncs ara dic, escric :

que sempre em torna la difícil iniciació d'encarar-me amb el futur,
i amb la fredor,
i amb el què em queda del novembre.

Però mai he cregut que el lloc idoni per portar un mort fós un cementiri...

però sempre he pensat que l'antic viu mereix ser recordat eternament.

I ara altre cop després dels primers passos d'aquest meu novembre,
torno a entretenir-me amb la tremenda fredor dels seus principis...

Comentaris

  • joc de "principis"[Ofensiu]

    Principis entesos com a començaments, principis entesos com a rectors de la moralitat...
    És curiós com plantes cara als cementiris! De fet, tot el món és en ell mateix un cementiri del seu propi passat... i un bressol pel seu futur (em remeto a Un món inacabat).
    La meva mare no pot suportar aquest mes. El desembre diu "encara", per les llumenetes de Nadal. Ara ni això. És trist. Jo també li'n trobo. Trist i gris.
    Però RC i els teus poemes ajuden a passar-lo més ràpid!

    Salutacions

    Vicenç

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872586 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.