Primeres lletres dedicades.

Un relat de: S de LLibertat

Ara sols m'acompanya
el cant de les onades
i aquest record de tu
que em glaça la mirada

I em quedo així;
fixada on mar i cel es troben
on convergeixen verds i blaus
i veus llunyanes

I aquest silenci dens, just i exacte
em revela que l'orgull
quan estic sola es fa nostàlgia

I ja sense temença
recordo que t'anyoro
se'm fa petit el cor...

I ploro obertament la teva absència.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de S de LLibertat

S de LLibertat

10 Relats

13 Comentaris

10218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Els anys que ja he viscut els he viscut.
Els que em resten per a viure els he de viure.
I mentrestant vaig escrivint i així respiro.


"NO ENS PRENGUEM SERIOSAMENT LA VIDA, NO EN SORTIREM VIUS"