Primeres lletres dedicades.

Ara sols m'acompanya
el cant de les onades
i aquest record de tu
que em glaça la mirada

I em quedo així;
fixada on mar i cel es troben
on convergeixen verds i blaus
i veus llunyanes

I aquest silenci dens, just i exacte
em revela que l'orgull
quan estic sola es fa nostàlgia

I ja sense temença
recordo que t'anyoro
se'm fa petit el cor...

I ploro obertament la teva absència.