Primera part

El soroll de vidres trencats a l'altra sala la feu aixecar d'una revolada.
Quasi immediatament, la por, li va cobrir el cor que bategava fort. Tant, que tenia el pressentiment que li sortiria per la boca.
El seu primer instint fou obrir la porta que comunicava amb l'habitació d'on va sentir els sorolls, però per sort, l'instint, s'aturà de cop, i va deixar passar un segons miraculosos.
No sap quan de temps va passar quan la va obrir definitivament.
El vidre de la finestra era trencat. Mil bocins cobrien la catifa antiga, portada d'aquell viatge inesperat a Roma.
No hi havia ningú. Sols la sensació de que s'havien deixat la presència.
Si miraves, aparentment, no feia falta res.
Però sols era aparentment. Faltava una fotografia.
El motiu se li escapava de la ment en aquell moment. Qui voldria una fotografia d'ella amb el seu pare d'aquell estiu a Viena?
No entenia res. I com que la solitud tampoc l'ajudava decidí fer el primer pas.
Tenia dos opcions.
Recollir els vidres trencats i trucar al vidrier per que vingués a reparar la finestra.
O iniciar una conversa amb Viena.
Agafà el telèfon i començà a marcar aquell número que tan bé sabia.
(continuarà)