Primera glaciació

Un relat de: ginebre

Era abril quan jo vaig néixer
temps de solet i bonior,
noves olors, les abelles
brunzien de flor en flor.

Lleugeresa i alegria
primaveral de debó.

Sobtat per un canvi climàtic
inmersos en la foscor,
una gelada imprevista
paralitza el meu entorn.

Ja fa uns cent o dos-cents anys
que dura la glaciació.
Dins del gel està atrapada
l'abella, la flor, l'olor.

Estaran encara vives
quan arribi la calor?

Comentaris

  • és bonic, té molta suavitat...[Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 31-01-2007 | Valoració: 9

    dins del gel. l'abella, l'olor, la flor.., preciós, ginebre.

    M'ha deixat una aroma agradable el teu relat. Un petó.

  • quan arribi la calor...[Ofensiu]
    Lady_shalott | 06-01-2007

    veig senzillesa i una fràgil tranquil·litat en els teus escrits, ens dones un tast del que portes dins, ah, però l'abella, la flor i l'olor resten atapeïdes, soterrades en aquest gel... amagues més que no deixes veure. m'agrada el camí que segueixes i el traç que el dibuixa.

    Això dels rodolins m'ha recordat a un amic, que en tenia una dèria molt forta, i a vegades, sobtadament, se't posava a parlar així. Buf, llavors de totes totes volia que tu fessis igual, sinó apa, ja el tenies de mal humor, és divertit, fins diria com una mena de teràpia... però no en facis cas.

    Encantada d'anar-te seguint,
    Lady Shalott

l´Autor

Foto de perfil de ginebre

ginebre

46 Relats

429 Comentaris

85066 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Hola!
Benvingut/da a aquest prestatge de la gran llibreria que és Relats en Català.
Sóc bàsicament lectora. M'alimento de les vostres lletres. Però a vegades també escric alguna coseta.
Aquí està.
I moltes gràcies, per la visita!



Me prengueres el cor
me'l tornares pedra preciosa
i me digueres:
au, surt i brilla.

Era un somni, estava sol
em vaig despertar, vaig sortir
i brillava

Enric Casasses


ginebre(arrova)gmail.com