Primer dia de classe

El nou professor portava el cabell enclenxinat i feia olor de colònia. Havia esmorzat un cafè sol amb dues torrades i estava de bon humor, com quasi sempre. Era solter i s'havia mudat al poble aquella mateixa setmana. Havia arribat amb l'autobús de línia i dues maletes marrons molt grosses, una d'elles plena de llibres.
Va entrar a l'aula a dos quarts de nou d'aquell matí assolellat. A les parets hi havia un mapamundi a tot color, una làmina de l'esquelet humà i una gran taca d'humitat. Tots els pupitres eren idèntics, de color blanc, menys un que era negre. Es va preguntar, amb un somriure sorneguer, si seria el destinat a l'alumne entremaliat i desobedient que sempre hi ha a totes les classes i que segurament seria un noi, es diria David i li agradaria jugar a futbol.
El seu dubte es va esvanir mitja hora després quan van arribar els alumnes. N'hi havia de grassos i de prims, noies de cares rodones i vermelles i nois de galtes enfonsades i maneres estirades. Alguns miraren el professor amb curiositat, altres amb desconfiança, una noia li va picar l'ullet i una altra li va xiuxiuejar alguna cosa al noi que havia entrat amb ella. Tots es van anar repartint pels pupitres blancs.
El nou professor els estudiava detingudament, amb un somriure als llavis i una mà a la butxaca dels pantalons blaus, pensant quin d'ells seria el David de torn. Anava a fer una broma per a trencar el gel quan una noia albina, amb ulleres de sol i un vestit verd, va entrar a poc a poc i es va dirigir, en silenci, cap a la taula negra.