Primer capítol: Nervis, imprevistos i roba d'esport

Després d'una nit de no dormir, sona el despertador del mòbil. Són les 3 de la matinada, plena nit. Als carrers de la ciutat comtal no s'hi veu ni una ànima (a part dels nits bus i els taxis amb adolescents beguts, turistes i yupis que tornen de fer-se la pilota entre ells en algun local caríssim i elegant).

Vaig a la cuina, aparto la nevera i aixeco la rajola que normalment és sota el motor del frigorífic i d'on trec la pistola automàtica i les claus del cotxe. Estic força nerviós, però com he dormit poc decideixo fer un tallat per tenir la ment més desperta i alerta.

Baixant les escales em topo amb una noia jove d'uns 17 anys, la del 4t o 5è, mai me'n recordo, i se'm queda mirant amb cara d'espantada.
-"Merda, deu haver-me reconegut la cara!"- penso- "Hòstia puta, demà al matí segur que li comenta a algú que m'havia vist baixar les escales la nit abans de l'acció" Tinc temptacions de treure la pistola i acabar amb el testimoni, però llavors, com si fos un flaix, arriba la veu de la raó: "Està espantada perquè arriba a les 2 de la nit i es pensa que la delataràs als seus pares".
Me'n desfaig fàcilment fingint nostàlgia d'aquella edat, esgrimint un fals somriure i dient-li "Tranquil·la, no diré res, jo a la teva edat també ho feia" i desprès de clucar-li un ull em dóna les gràcies tota vermella i segueix pujant les escales fins el 4t o 5è pis.

Realment m'ha anat força bé aquesta situació de tensió, perquè me n'he sortit tan bé que fins i tot estic més tranquil que abans de sortir de casa. Surto fora i camino 2 mançanes a la dreta, agafo el següent carrer a l'esquerra, i desprès de comprovar que no em segueix ningú vaig a buscar el cotxe.

És un Mercedes antic gris, no té moltes prestacions però té la potència justa que ens cal i es veu prou pels carrers com per no aixecar sospites ni ser trobat per la policia massa rapid. De fet robar aquest cotxe no va ser casualitat, en buscàvem un d'aquest estil, ni molt ronyòs ni molt elegant, amb un sistema de seguretat desfasat, amb un bon motor i d'un color fosc.
L'engego ràpidament (només he d'ajuntar els dos cables que ja tenia preparats de fa 3 nits quan el vaig "socialitzar" per la causa) i començo la ruta.
Havíem pensat de quedar tots en un lloc, però això podria aixecar sospites, per tant vam veure més prudent fer un recorregut per evitar que relacionessin els 2 pisos, i marcar una hora molt exacta (sí, vam sincronitzar els rellotges com a les pelis) per passar a buscar als integrants de l'escamot que havien arribat en diferents moments de la nit al nostre pis franc.

Són les 2.27 i just ara apareixen tots 3 del portal vestits d'esport amb 2 bosses de gimnàs.
Realment semblàvem 4 persones sanes a la recerca d'activitats nocturnes per tal d'estar en forma i agradar les nostres parelles. Realment el que volíem era que en cas de persecució sortíssim del cotxe en diferents punts de la ciutat i poguéssim córrer sense ser reconeguts: si feien aturar el cotxe ja no hi havia escapatòria, ja que hi teníem tot l'armament i a sobre era robat, per tant es tractava de que en cas de no anar tot com tocava, només pringués jo.
Durant la planificació se'ns van ocórrer diverses fórmules, des de passar de disfressar-nos i anar de carrer, passant per fer de sense sostre i ocultar-nos en un caixer automàtic, fins a anar vestits d'etiqueta i fer veure que érem 2 parelles que estàvem passejant tranquil·lament pel carrer després d'una nit de festa.
Un cop tothom ha entrat al cotxe ens n'adonem horroritzats que un veí està passejant el gos... comença a venir-nos aquella suor freda, cabells de punta, se'ns accelera la respiració... la Joana carrega la pistola i és llavors quan ens n'adonem que no s'ha fixat en nosaltres, en aquell instant, el Roger salta amb una veu nerviosa, que vol cridar i sap que no pot:
"Però tu ets boja o què??!! Vols enviar-ho tot a la merda desprès de tant esforç??!! Torna a fotre això i et juro que és la última cosa que fas en la puta vida!!"
"Ei capullo calma't que no he fotut res" respon ella "... només... em preparava per si..." quan veiem com s'intenta justificar tots passem de fer cara d'estaquirot a mirar-la amb ulls que diuen "L'has cagada" i com no podia ser d'altra forma es disculpa i seguim amb el pla tal com estava previst; això sí amb un parell de minuts de retard i força acalorats per la situació.