Presentació de la impresentable

Sóc l'espai entre les paraules. Sóc aquell mot que se t'escapa, que se't queda penjant entre els llavis, sense arrivar a nèixer, el seu no res i el seu no-silenci. Sóc la buidor que t'omple el cap quan dorms.

Sóc el fred de la finestra oberta quan plou, que et deixa els peus i el nas fred. Sóc allò que s'amaga a les flames del foc, allò que t'hipnotitza i t'atrau, el toc de la bona i la mala sort, la inspiració que et ve de cop. Sóc la por més secreta, aquella que t'amanyaga els cabells a les nits més fosques, la negror que es tanca al voltant de la llum de l'espelma.

Sóc allò que no et deixa dormir, el que mai guardaries.

Camino fent malabars amb els somnis per sobre les vies del tren i, amb els braços oberts, arreplego aire i cels, mossego capvespres, destrosso estels entre els dits. Bordo a les penes, esquinço el fum, replanto sostres, talo portes, assalto finestres i faig trenes amb les teves, les meves, les seves mirades.

Sóc qui busca la pell de gallina en un vers, en un acord, en aquell moment on, sense saber per què, pares al carrer per mirar aquella cara, aquell gest.