Preguntes sense resposta (Poema)

Un relat de: Ferran de Montagut

Vida.., realment això no es vida!
Mes val morir, maleïda solitud dels temps
tan acompanyat que jo estava en altre temps
hi ara tan sol, sol a pesar de tenir fills.

Els fills la veritat es que quant els necessites..,
desapareixen de la teva vida sense donar compta,
avui això es el que impera, la solitud i l'abandó
cada volta et trobes mes i mes allunyat d'ells.

Sense buscar-ho, sense saber el perquè,
que llargs son els dies i que curta es la vida,
ells han oblidat al seu pare, han oblidat els dies
de la seva infantesa, han oblidat que ells també
es faran grans.

Oh! Déu.., perquè ha de ser així?
Ni tan sols una trucada.., res de res ara ets un objecta oblidat...
abans sols trucaven quan necessitaven quelcom, avui..,
avui ni això, que trista es la vida, mes val morir!

a sigut un poema escrit per en Ferran de Montagut, avui 31 de Març del 2006. en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" prop del massís del Canigó, en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.

E-Mail: aveura_si_truqueu@hotmail.com etc.

Es dedicat a tots el pares i mares que es troben en aquesta terrible situació, es el nostre pa de cada dia, no hi ha dret que passin aqueixes coses, però es avui una inexplicable situació degut potser als temps que corren, avui ja no hi ha aquell caliu de la llar, de avanç. L'autor; en Ferran de Montagut

Comentaris

  • Molt em sembla...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 02-04-2006

    que estàs una mica trist Ferran, perquè tant aquest poema,com el què he llegit abans, el de "NITS"són molt tristos, et noto una mica enyorat dels fills, dels amics que ja no hi són...això deu ser la primavera...au, home animat. sí més no, tens diferents formes de canalitzar la tristesa, com he pogut lleguir en la teva biografia, escrius...pintes...ets un bon cuiner...i de ben segur, que moltes altres coses més. T'havia llegit algun cop...però avui, en veure aquests relats tan tristos he voltgut, d'alguna manera animar-te i que vegis que sempre hi ha algú que pot entendre la solitud.
    Una abraçada. ESPIRAL.

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

887264 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)