Porto la paraula cap a tu

Un relat de: Marc Freixas

em deixo endur per la majestuosa imaginació...

així, senzillament,
sense esperar res a canvi

només escriure,
escriure i ser feliç,
portar la paraula cap a tu

que la paraula creixi cada cop que la llegeixis,
sentir que és teva

acariciar-la amb els ulls
mentre les mans juguen amb el tacte delicat i tendre de cada cor poètic...

i tot
embolcallat en la plaent lectura


si vols
puc regalar claror als teus dies
fent el matí plàcid quan despertis


voldria tornar a obrir el dia,
tancar la nit quan ella em respon...

ho recordes?

Comentaris

  • quanta gent...[Ofensiu]
    Capdelin | 31-05-2006

    escriu poemes seguint el camí més recte que hi ha entre dos punts, la línia recta: un camí curull de fonemes, de passes encadenades; tot és vapor, palpentes i fuga de mots sense sentit, Quantes empentes, accidents i donació d'òrgans de cèl-lules de paraules mortes...!
    Tu, surts del vèrtex del full, en ziga-zaga i entre mil corbes i segueixes un camí secret que et porta a la natural i primitiva... POESIA!
    Una abraçada amic de la primitiva paraula!

  • Per a mi...[Ofensiu]
    Pepastor | 30-05-2006

    ... Rebre la teua paraula és rebre aprenentatge significatiu, vull dir que del que jo sé, al llegir-te, diguem que se m'afegeix una capa.
    ah! i...
    és clar que recorde...
    el teu text em recorda a mi, molts cops.
    Besets

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872972 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.