Porta'm a la lluna...

Un relat de: Trossets del que penso

Si realment no et costa tant,
descobrir la realitat,
i portar-me a la lluna,
ni que sigui per un instant.
La purpurina no sols vesteix les estrelles,
i rellueix en l'obscuritat.
Els meus llavis,
et sabran guiar.
Perdona si mai t'he oblidat.
La vanitat fa fer moltes coses,
i precisament no és estimar.
Recordar els teus petons,
m'han fet tornar del passat.
Trampa mortal.
Saps que sense ells,
no em puc pas alimentar.
Porta'm a la lluna
i et sabré recompensar.
Què voldràs?
El viatge a l'infinit,
ja fa temps que el tens pagat.
Torna quan et cansis de viatjar,
per les terres que mai et voldran.
Jo seguiré allí,
pensant,
que algun dia,
a la lluna,
potser el teu cor em portarà.

Comentaris

  • tendresa[Ofensiu]
    joandemataro | 24-09-2010 | Valoració: 10

    hi ha en aquest poema, amb uns versos ben aconseguits, et felicito

    una cordial salutació
    fins aviat
    joan

    pd.- perdona si no t'he contestat pel facebook és que no m'agrada i no el miro gairebé mai