Cercador
Porta'm a la lluna...
Un relat de: Trossets del que pensoSi realment no et costa tant,
descobrir la realitat,
i portar-me a la lluna,
ni que sigui per un instant.
La purpurina no sols vesteix les estrelles,
i rellueix en l'obscuritat.
Els meus llavis,
et sabran guiar.
Perdona si mai t'he oblidat.
La vanitat fa fer moltes coses,
i precisament no és estimar.
Recordar els teus petons,
m'han fet tornar del passat.
Trampa mortal.
Saps que sense ells,
no em puc pas alimentar.
Porta'm a la lluna
i et sabré recompensar.
Què voldràs?
El viatge a l'infinit,
ja fa temps que el tens pagat.
Torna quan et cansis de viatjar,
per les terres que mai et voldran.
Jo seguiré allí,
pensant,
que algun dia,
a la lluna,
potser el teu cor em portarà.
Comentaris
-
tendresa[Ofensiu]joandemataro | 24-09-2010 | Valoració: 10
hi ha en aquest poema, amb uns versos ben aconseguits, et felicito
una cordial salutació
fins aviat
joan
pd.- perdona si no t'he contestat pel facebook és que no m'agrada i no el miro gairebé mai
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades