por de mi

la por...q sentiment mes extrany oi? ens fa fer cosses que no deuriem o no ens veiem capaços de fer...enhorabona!

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

Ara feia molt de temps que no et llegia.. M'ha agradat tornar a fer-ho, tot i que sigui un poema així, tant ple d'amargor, perquè només tu pots treure rimes d'un sentiment així, el fet d'escriure... creu-me, ja és un gran pas.
Espero poder seguir llegint-te més sovint, m'encantes!
Que vagi tot molt bé!!
Mil besades i una infinitud de somriures per a tu!!

Acabo de llegir alguns dels teus poemes, m'agrada com escrius, aquest és molt dur.
Comprenc la teva por, jo també l'he sentit, però vencer-la és un repte que t'has de posar.
Saber expresar-la ja és començar !

soletad volia posar soledat o solitud

que de vegades la por, l'angoixa i el dolor apareixen quan has de prendre una decisió. I... actuar en conseqüencia.

Personalment, pensar que les coses no són tan fàcils m'anima a enfrontar-m'hi, al problema, és clar. Cresc cada vegada que ho faig.

Ara si començara a escarbar el teu poema voldria definir exactament "por" (quina?) , "inexplicable" (per què?), "lliure" (fins a la convivència o la soletad? Amb quins recursos?).

I després, quan dius
"de vegades
penso que hauré de mirar-me el futur amb uns altres ulls"
sona a decisió o resolució?
i tb sona a la mirada que té cadascú sobre el seu voltant i que este, el voltant ens torna: enfi com un cercle.

la tercera estrofa que parla de l'angoixa i del dolor fisic jo l'he associat a l'organ vital: el cor que fa mal és el problema.
Hi ha un cor que curar

L'ultima estrofa
es com dir, "en cas de no fer rés, tot continua igual".

M'he trobat d'aquesta manera i la homeopatia m'ha anat molt bé, a mi i a la meua familia.
besets
Pepa