Pomponius

Desfer el que altres havien fet, aquest era el mester d'en Preludi Pomponi. Era un romà de alta categoria, tot i que de gens plebea. Al capdavall havien passat prou segles com per considerar-se antic i històric. Era un personatge de la seva ciutat. En Preludi Pomponi no escatimava diners per tal de fer més feliços els seus conciutadans. Les grans paraules li emplenaven la boca, havia aconseguit que una raça de formigues es diguessin pomponiade, en honor seu. Al capdavall l'entomòleg de la ciutat era esclau seu, de la gleva però seu. Aquesta era una cosa que només ell comprenia, en Pomponi Preludi, com els esclaus que eren de la gleva però eren seus. En fi, no calia buscar-li cinc peus al gat, perquè ell era la gleva en certa manera, o s'ho pensava.

En Preludi Pomponi tenia una vil·la als afores, hi passava llargues temporades, entre meditació i meditació ordenava quatre coses als seus subordinats. En Pomponi Preludi tenia dots de comandament, o s'ho pensava, i quan deia una cosa, la que fos, s'havia de complir. Els seus esclaus no opinaven igualment. Alguns tenien bastanta barra. "A on diu el senyor es lliga la somera", deia en Preludi Pomponi, però alguns pensaven, d'entre els seus esclaus, que sovint el senyor s'equivocava i ordenava disbarats, i que aleshores calia fer-li veure que s'havia equivocat, i que la somera la lligarien ells a on els donés la gana, que per alguna cosa entenien de someres i el senyor no entenia un borrall.

Però en Pomponi Preludi ho provava de desfer. Deia que ell havia dit que s'havia de lligar la somera allà i la somera era lligada aquí, i que per tant les seves ordres no s'havien seguit al peu de la lletra i que els esclaus havien de fer feina extra per no haver seguit les seves indicacions, que no eren indicacions sinó ordres, però que en Preludi Pomponi deia indicacions per donar-se-les de persona poc autoritària, que no ho era, perquè al capdavall eren ordres i s'agafava unes rabioles d'antologia quan no se seguien al peu de la lletra.

Tornat a la ciutat en Pomponi Preludi es capficava en els afers de la ciutat. En la seva absència tot s'havia fet malament, a l'inrevés, segurament amb mala fe, per tal de dur-li la contraria i fer-lo emprenyar. I si ho havien fet d'aquesta manera era normal que s'emprenyés. En Preludi Pomponi s'emprenyava d'allò més. L'entomòleg per exemple no deia pomponiade a les formigues, tot i que el tema havia estat més que parlat i debatut, i s'havia donat per definitivament i última tancat, i per tant no tenia cap sentit dir a les formigues formigues quan s'havia decidit que es dirien pomponiade, només calia consultar fonts històriques, és a dir l'edicte personal del mateix Preludi Pomponi en el que explicitava que les formigues havien de dir-se pomponiade, si més no les de la vila. El document era històric perquè estava a l'arxiu, i la cosa ja s'havia decidit.

En Pomponi Preludi pretenia canviar el nom de la vila. Opinava que havia de passar a dir-se Pomponia Augusta, en honor seu, que per alguna cosa era el prohom més prohom de tota la ciutat, i el notable més notable, tan notable que era excel·lent, i que havia fet tantes coses per la ciutat que no existiria sense la seva participació. El secretari de la casa de la vila endebades volia fer notar a en Preludi Pomponi que la vila sempre s'havia dit d'una altra manera, i que aquesta manera era el nom tradicional. En Pomponi Preludi estava disposat a escriure un Diccionari Geogràfic-Estadístic de l'Imperi Romà i les seves Colònies i Possessions al Mare Nostrum per tal de ficar-hi el nom de la vila constant com a Pomponia Augusta tal com ell volia de manera que ja hi hagués un document històric erudit que avalés el nom, modificant a millor el que tenia tradicionalment i que ves a saber de quines cultures preromanes devia derivar.

El cas és que el poble no volia canviar el nom de la vila. Entre tots provaren de dialogar amb en Preludi Pomponi perquè desistís. Algú tingué una idea que potser el satisfaria. Com que s'havia encarregat de construir les instal·lacions del circ, i quan diem encarregar no volem dir que ell solet, en un acte de devoció per la ciutat hagués posat totes les pedres i remenat tota l'argamassa, etcètera, sinó que s'havia limitat a obrir una bagul d'origen egipci amb belles inscripcions faraòniques representat l'entronització de qualque dels seus monarques, del bagul extragué una quantitat raonable de peces d'or per tal de pagar les obres, acció després de la qual es desentengué absolutament del desenvolupament de l'obra que deixà a càrrec d'altres notables i funcionaris, mentre tornava a la seva vil·la per recuperar-se del tràngol del despreniment material que havia hagut de fer, la idea era que posessin el nom de Circ Preludi Pomponi al dit circ.

Alguns dins la vila pensaven que era absurd posar el nom del circ a una persona que seguia viva i que al capdavall tot i ser el més notable dels notables no era encara tan notable com d'altres notables del passat que havien estat encara més notables i que si el circ havia de tenir un nom havia de ser el d'algun personatge històric i no del ruc (sic) d'en Pomponi Preludi que l'únic que feia era ficar la grapa a les arques municipals per transferir les peces d'or al seu bagul i després donar-se-les de gran filantrop i amic de la ciutat pagant amb els diners de la ciutat les obres de la mateixa ciutat.

Però en Pomponi Preludi era home perseverant, i a més li semblava que posar el seu nom a un gènere de formigues no era prou pompós, i si bé no podia canviar al seu gust el nom de la vila si més no que romangués algun edifici amb el seu dit nom. Així pensà en canviar de nom no només el circ, sinó també del teatre, l'estadi i el cardus minimus. Alguns provaren de fer notar en Preludi Pomponi que totes aquestes infraestructures d'us social ja tenien nom, les de l'antic home més notable de la vila, d'una altra gens que també era plebea però en temps antics, i que si cadascú que arribava a ser el més notable entre els notables canviava tots els noms per tal que romanguessin no romandrien en absolut.

Les manifestacions al cardus minimus no es feren esperar. Si cada vint o trenta anys amb els canvis de famílies calia canviar-ho tot de nom, no hi havia manera que hom s'aclarís, i tot plegat semblava una estratègia evident per crear confusió entre el poble, que si eren plebeus de veritat i no de pega com en Pomponius Preludi, que era un fastigós patrici en definitiva, per tal de desviar-los dels seus veritables problemes, aquells que els afectaven directament en el dia a dia. En aquest sentit val a dir que les principals ocupacions de la casa de la vila eren força abstractes, com ara recaptar fons per prevenir els atacs d'uns bàrbars de la frontera del Rin a la frontera del Rin, cosa que deixava perplexes als ciutadans de la vila que no tenien una idea clara de que s'hi coïa al dit Rin i que de veure'n no n'havien vist ni un de bàrbar del Rin.

En Pomponi Preludi però ja li estava bé. El preu del pa l'importava realment poc, que baixés o que pugés, el preu d'una habitació a un edifici de quatre plantes, típic de l'imperi, també se li en fotia. La seva única preocupació era desviar l'atenció de tothom, com un prestidigitador, i quan ningú no mirava ficar la mà a les arques municipals, que no eren una manera de parlar sinó unes arques que hi havia ben protegides als soterranis de la casa de la vila, i que era a on anava a parar tot l'or que es recaptava amb mil i un impostos de tota mena. Els altres notables també tenien dret a ficar-hi la mà, de tant en tant, i només una mà, sempre i quan acceptessin que en Pomponi Preludi hi fiqués les dues i s'endugués tant d'or com volgués a grapats fins que tornés a emplenar el seu bagul del que sortien al capdavall les obres municipals.

Les coses en temps d'en Pomponi Preludi eren així de simples. Ningú no qüestionava que hi hagués patricis i plebeus, ningú no es demanava perquè hi havia esclaus morts de gana i persones que morien d'excés de banquets. En Pomponi Preludi era un notable feliç, no havia d'empescar-se excuses massa complicades per tal d'enganyar en primer lloc al poble, i si calia els altres notables. Tot plegat podia canviar en el futur, en Preludi Pomponi havia sentit a parlar de coses terribles, revoltes d'esclaus, províncies rebels, assassinats a la cort de l'emperador. Però totes aquestes coses li semblaven del tot secundàries, llunyanes, tant petites que no calia ni donar'ls-hi importància. A la seva vila no hi hauria rebel·lions de consideració, a no ser que hi hagués alguna mena de desastre.

Res no ho feia preveure, fins que un dia va aparèixer un home vestit amb túnica i barba llarga, tan llarga que li arribava fins més abaix del pit. El personatge era digne de veure, tenint en compte que els ciutadans de la vila que se les volien donar de savis com a molt es deixaven barba fins a una mica per sobre del pit, i no pas fins a l'estómac. Aquell home deia disbarats que no val la pena comentar, i prometia fer més gran l'imperi tot i que tot feia preveure, això l'únic que no ho veia era en Pomponi Preludi i alguns dels altres notables, feia preveure que l'únic que portaria seria el desastre i que segurament aquells brètols de la frontera del Rin serien prou més disciplinats que els habitants de la vila com per saquejar-la, alhora que l'home de la barba declinaria tota responsabilitat i diria que són coses que passen i que no cal buscar-li al tema gaire més explicacions.

En fi, que en Preludi Pomponi encara no tenia motius de preocupació, que les coses seguien endavant i que tot plegat funcionava bé, segons el seu criteri, i que per tant no hi havia res a modificar, i en tot cas si ho havia, havia de ser per deixar-ho exactament igual de com estava abans.