Polèmic Santuari per les Víctimes a València

POLÈMIC SANTUARI PER LES VÍCTIMES A VALÈNCIA.

A veure què us sembla la darrera i brillantíssima idea del vigent (per poc de temps) arquebisbe de València, Agustín García-Gasco.

D'ací poc, i per iniciativa de l'arquebisbe, l'Església Catòlica erigirà en el Grau de València, vora la Ciutat de les Arts i les Ciències, un temple anomenat 'Parroquia Santuario de los Beatos Mártires Valencianos', en record de 226 màrtirs valencians morts durant la Guerra Civil Espanyola. Açò, traduït al català del poble, el nostre, significa que únicament estarà dedicat a les víctimes catòliques que sucumbiren a mans dels republicans.

Però, ¿i tots aquells que foren assassinats pel bàndol franquista, a qui li donava suport oficialment la pròpia Església? ¿I els 26.300 xiquets, dones i homes que, acabada la guerra, van patir la repressió dels feixistes, sent empresonats, apallissats, torturats, massacrats i soterrats a les fosses comuns del Cementiri de València, fins i tot sense pertànyer a cap formació política ni militar?

¿No van ser màrtirs ells també? ¿No mereixen que s'honre d'igual forma la seua memòria?

¿Per què els mateixos que fan tants homenatges a les víctimes d'un bàndol, s'oposen despietadament i amb totes les seues forces (que són moltes) a què es restablisca la dignitat de les de l'altre bàndol? ¿Que no tenen compassió? ¿No comprenen el significat de la paraula 'caritat'? Doncs la llegeixen contínuament als sagrats Evangelis...

Pitjor encara: ¿Quins foscos viaranys han fet servir per aconseguir els seus propòsits durant quaranta anys de dictadura seguits de trenta més de democràcia, i, damunt, sense que els caiga la cara de vergonya? ¿On se suposa que va quedar la llibertat, la igualtat i la concòrdia a què tanta gent aspirava? ¿On es troba en aquest moment? Perquè jo no la veig per cap lloc. Uns construint monumentals edificis funeraris i els altres en silenci, i silenciats, patint el seu dolor. Pareix que tot continua com estava fa setanta anys. Increïble, però cert.

En definitiva, ¿quina justícia es dóna ací? ¿La justícia de l'Església?

Doncs no crec que coincidisca amb la justícia divina. Si Déu existeix, devia ubicar-se ben lluny quan el nostre arquebisbe va prendre una decisió tant partidista i poc encertada.

I, una vegada presa, sembla que ni Déu mateix el farà canviar d'opinió.

Perdona'ls, Senyor, perquè no saben el que fan...

(O és que ho saben massa bé).


Sueca (País Valencià), 19 de juliol del 2007.
Joanjo Aguar Matoses.
____________________________________________________________________

Pegueu-vos una volta per estes pagines, si voleu consultar altres fonts d'informació (cosa ben recomanable en tots els casos):

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/iglesia/martires/36/elpepusoc/20070702elpepisoc_2/Tes

http://www.forumperlamemoria.org/spip.php?article118&var_mode=recalcul

http://www.forumperlamemoria.org/spip.php?article117

http://www.interviu.es/default.asp?idpublicacio_PK=39&idioma=CAS&idnoticia_PK=43620&idseccio_PK=547&h=070604

____________________________________________________________________

(NOTA: PODEU PUBLICAR AQUEST ESCRIT O REENVIAR-LO ON US DONE LA GANA. ENDAVANT).
____________________________________________________________________