Poesia

Oh! Poesía, victima social!

Que mires al terra quan vas caminant

Observant les coses mes menudes

Les peces d’un trenca closques que mai encaixaran

Aquelles que fan satira de la vida circumstancial

I que només amb ulls de poeta es podrán trobar

Ja que no es pot ensenyar a un cec a veure

Ni animal a ser humà

Oh! Poesía, victima del temps!

Que per culpa seva les teves memories es perdran

I nomes els roures podrán explicar

Que les seves fulles , un dia van pensar

Si volien o no volien

Caure o deixar-se emportar

Oh! Poesía, victima de la sombra!

Caminant, hi ha un camí

Pero no et diuen si de fred o calor

I com galleda front al drac

Ja sigui com llàntia, llumí o encenedor

Sempre hi haurà una manera de vencer la foscor.