Cercador
Poesia per abans d'anar a dormir (63-65 X)
Un relat de: Daniel N.- Compartir:
Poesia per abans d'anar a dormir
63
Indignat com estàs
amb les afrontes clares
que t'han provocat alguns
esperes una recompensa
El teu ingràvid esperit
s'allunya de les comoditats
d'un món eixamplat en pla
d'una rectilínia bellesa
No hi ha potser res més a dir
i queda encara
i tens paraules guardades
al teu rebost inesgotable
L'agonia densa
la q'et forada els budells
la q'et forma per dins
és la que tant tems
En els seus moments de desordre
quan no queda res a cobert
tot exposat als atacs
de les mentides encobertes
Tens la relació a punt
el somriure distret
els ulls perduts
miren per la finestra
I què veuen?
Veuen l'esclat del dia
els colors ombrívols de l'obaga
les formes disperses
No queda res per subjectar
et conformaries amb uns mots
ben trobats i ben posats
et conformaries amb ben poc
I tanmateix segueixes
amb la teva furibunda expressió
fent victòries de derrotes
deixant que se'n riguin
I prou que riuen ineducadament
no-et respecten com voldries
et tenen per la riota
tu els menysprees potser
I de vegades et sents sol
en un caminar distret
donant cops de peu a les pedres
allunyant-les del camí
Perquè d'altres vindran per on has passat
i faran les teves passes
i ensumaran les teves olors
i veuran els teus revolts
I sabran que no hi ha esperança
més enllà de la desesperació
i sabran que les teves fugides
són del tot justes i encertades
No tindran els ulls per mirar
més enllà de la desvagada existència
a la q'et veus abocat
perds la paciència
I crides en mig del no-res
i deixes sortir els líquids
de la teva ment trastocada
i no hi ha res que t'amidi
La teva dimensió és retòrica
el teu compromís és discret
les teves hores comptades
venen a recordar-te a on ets
I tindràs encara la força
de malmetre el futur
per tal de retornar-lo a on era
molt abans d'aquella caiguda
Terrible q'et feu trontollar
encara tremoles recordant-la
la caiguda al no-res
el final de tots els començaments
Així doncs hi ha esperança
en el buit alliçonador
que t'espera sense pressa
sempre hi serà acollidor
Per tal que t'hi refugiïs
i que facis de les seves parets
els borns de la teva ànima
i de les seves portes forats
Per on deixar escapar sentiments
incontrolables i cridaners
sentiments que t'aclaparen
i q'et donen la vida
Sense rancúnies observes el futur
no vols retreure-li res
no vols dir-li lleig
ni vols atrinxerar-te
A on si no et trobaries millor
que enfonsat a la terra
no pas en règim mortuori
sinó arrecerat dins una rasa
Les teves armes són temibles
les teves paraules punxegudes
el teu tarannà calmat
dispares amb la mà ferma
Perquè hi ha objectiu a abatre
i perquè hi ha enemics a vèncer
i no et deixaràs convèncer
per la concòrdia benestant d'aquells altres
Que fonamenten la seva virtut
en el teu vici
i que volen per a tu
la servitud i el malefici
No els hi donaràs oportunitats
no els deixaràs escletxes
per on deixar passar la seva llum
negra i podrida
Ni els deixaràs ensumar
les olors delicades
de les teves podridures selectes
ni els deixaràs entrar
No pas al teu cos estimat
no pas amb paraules maques
no els deixaràs transitar
pel mig de les teves amargors
Ni podran desfer-se de tu
tan fàcilment com penses
no tens intencions estranyes
no cerques complicacions contra natura
Només la simplicitat del viure
l'esperança de la renúncia
només l'aire tebi
no té cap culpa de moure's
L'atzar arraconat
desterrat per caps pensants
per llumeneres esclarides
l'atzar vilipendiat
Les coses passen per això i allò
tot està connectat
no hi ha res capriciós
no hi ha casualitats
La guerra l'ha guanyada la raó
l'atzar ha sortit derrotat
però vencedor
perquè l'atzar no mor
Potser trobaràs la justificació de tot
i de qualsevol nimietat en podràs explicar
la causa i l'efecte
i la seva curació o explicació
I de tot en faràs un edifici
i el veuràs alçar-se amb solidesa
i esfondrar-se quan ho hi siguis
hauràs cregut en la seva incorruptibilitat
Però no hi ha res que pugui calmar-te
quan trobes que l'edifici acabat de fer
ja s'esfondra i s'esquerda
ja perd la verticalitat
Per amunt que puguis en construir-lo
trobaràs q'els seus fonaments pateixen
que no el poden aguantar del tot
i que ja cau mentre el dreces
Ho notes en la seva diversitat
en la manera de combinar-se les seves / peces
peces irregulars i trencadisses
el teu edifici mor
Acabat de néixer
i per això et tortures?
Per algunes accions mal fetes?
Per instants que voldries esborrar?
No ho facis pas
no fa per tu el penediment
no t'has de qüestionar tant
hi haurà sortides
Et duran al paradís
sentiràs el flaire de les flors
i podràs fugir per sempre més
i trobar-te al bell mig del no-res
Allà capgiraràs el món
el trobaràs distant i equivocat
les seves raons es dissiparan
i no hi haurà dubtes
La seguretat t'assaltarà
sabràs fins a la darrera conseqüència
no hi haurà dissensions
i ningú no t'alçarà la veu
Observaràs l'albada
amb la calma que mereix
t'amagaràs del sol feridor
sota un arbre pacient
I tindràs el temps per a tu
i ningú no et voldrà controlar
i seràs lliure plenament
i podràs reposar
Lluny de les feridores arteries
dels q'et volen subjugar
dels que pretenen fer de tu
l'esplai de la seva crueltat
Lluny de les males persones
o del es persones indolents
dels que no comprenen ni volen / comprendre
O potser dels que comprenen massa
i no volen ignorar
T'allunyaràs per fi
t'alimentaràs de somnis
I deixaràs d'encaboriar-te
per aquelles necessitats immediates
de les que no vols saber gaire
i que tampoc no necessites
No fugis de la calma
ni que sigui mortuòria
la pau en el silenci
et sap a glòria
Tantes paraules mal dites
les teves les primeres
tantes vanitats enceses
per damunt de tot la teva
No t'han fet servei
ni a tu ni als altres
més aviat t'han enfracassat
t'han fet esclau benigne
Les teves il·lusions no estan perdudes
el teu sentiment pot salvar-te
encara queda a dins de tu
una espurna q'encengui el teu cos
Estàs fet de fusta i palla
crema amb delit
crema i escalfa
lluny de la fredor malsana
64
Així doncs esperes
recuperar l'alè de la pujada
l'alè q'et transportava lluny enllà
del que no tenies constància
Així doncs cooperes
amb les forces negatives
per tal de donar'ls-hi la retòrica
per que puguin davallar-se
Esperes el moment propici
les paraules encertades
les idees ben pensades
per tal de retrobar-te
Amb el teu jo descompost
amb les teves inquietuds quotidianes
amb tot allò q'esperes
esperes tenir raó
Voldries alçar-te amb el triomf
a sobre dels teus enemics interiors
els q'et fan la guitza tot sovint
els que volen soterrar-te en dolor
Esperes trobar'l ritme
esperes repoblar les teves terres
amb il·lusions manllevades
amb ambicions foranes
I així deixar de patir
oblidar les penes i les misèries
miserables i penoses com res més
et persegueixen nit i dia
I esperes aconseguir el perdó
de la teva ànima turmentada
per suplicis de ferro rogent
per tantes atzagaiades suportades
Per part dels q'et volen mal
dels que volen foradar-te lentament
per veure rajar la teva sang
escolant-se pels forats
Volen de tu una promesa
que tu no pots complir
volen que tornis a l'empresa
de mai no dissentir
Així hi ha miracles diaris
que poden eixamplar el teu pit
fer-te veure la disbauxa
que t'envolta pertot
I trobar la frase rodona
el pensament interessant
les paraules retriades
les formes de pensament inusuals
Així podràs trobar l'originalitat
la que tanta falta et fa
la que persegueixes en el fracàs
la que no tens
Al capdavall seria possible
que hi hagués alguna força
que t'obstaculitzés l'avenç
en la direcció correcta
Una força impietosa
que volgués de tu sacrificis
amb els quals arribar a la joia
al gaudi lleuger del benestar
Del que tu mereixes
pel que no fas mèrits
el que no persegueixes
ni tens a l'horitzó
Poques paraules t'expressen
i et defineixen pocs adjectius
i no tens esperances del tot buides
quan vols surar
I no hi ha renúncia
el ritme et penetra penetrant
la fórmula no existeix
el teorema ha mort
El teorema no regna
al teu imperi de disgregació
les deduccions sobreres
no poden encadenar-te al patiment
D'una vida massa llarga
i massa curta alhora
d'un esdevenir captiu
de la lògica moribunda
de voler morir visquent
Així acapares les honres
honores els serveis d'uns altres
excel·leixes les mirades gratuïtes
dels que t'observen des de la grada
No són a l'arena recremada
per estones de sol persistents
no coneixen l'olor de la sang
ni tenen el seu cos esquinçat
No hi ha esquerdes al seu pensament
tan rodó i tan rotund
no tenen ambicions inusuals
ni tenen una engruna de perdó
No pas per a tu que has fallat
que continues endavant per esma
que empenys amb decisió per inèrcia
que no tens passat q'et guiï
Ni tens descripcions memorables
d'indrets i sensacions
de costums i personatges
no tens lírica
Ni la vols tenir
ni aspires a enlluernar
espaterrar o captivar
amb paraules netes
La brutícia t'envolta
forma part de tu i del món
els que la neguen hipòcritament
no coneixen la buidor
Buidor a l'estómac desitjós
de menges delicades i rares
de mossos q'es desfacin a la boca
de satisfaccions a la taula
No volen sentir a parlar de la lletjor
de les seves accions passades i futures
amb les seves millors robes t'assalten
i t'expliquen el triomf d'ells mateixos
No vols saber res de la seva bonança
ni dels seus èxits
ni tampoc de la seva escaiença
en afrontar les demandes
d'una necessitat espúria
La borda actualitat
el sentit del deure
l'acompliment de les funcions
la integració allà a on sigui
No la vols per a tu
et sobra el seu esperit
et sobra la seva energia
el seu entusiasme et pesa
Perquè no tens referents
ni podràs gaudir del descans
mentre hi hagi ments perverses
pensant el teu davallar
Mentre hi hagi qui vulgui veure't
al capdavall de tot
aixecant pesades càrregues
i acumulant dolors
Les teves articulacions diuen prou
els teus músculs no volen seguir
els teus peus no volen sostenir-te
has perdut de nou
I t'has perdut a tu mateix
en tant que no pots asserenar-te
i gaudir de la tarda horitzontal
deixar que la son et domini
No pots retrobar-te enlloc
ni hi ha espais per a la pèrdua
ni podràs sistematitzar el pensament
ni hi haurà decisions encertades
Només hi ha determinacions
amb les quals camines
les quals alimentes
i no tenen prou
Volen la teva carn fresca
les teves cuixes tremoloses
els teus braços cepats
volen de tu arrencar-te l'ànima
No els deixaràs fer
perquè en essència ets lliure
lliure com un crit
de desesperació a l'albada
Al vent li crides
amb el sol t'esgargamelles
deixant de banda la lògica
d'una impostura distreta
La que volen fer-te empassar
el teu coll no és ample
no hi caben marbres
ni actituds macabres
Ni tot el que representa el dolor
de recomençar des del no-res
de tornar a pujar quan ja baixaves
t'adones que estàs exposat
I no hi ha res que pugui retenir-te
a la raó amb prou feines substancial
q'et condueix a l'estimball
al final hi trobaràs la llum
Perquè no hi ha motius per dissentir
de la formalitat expressada
per majories raonables
que volen situar-te a on et toca
El cingle t'espera
aleshores comprens
que hi ha forces
q'et superen
Sempre hi trobaràs antagonistes
a tot arreu avançats
individus esclarits
que t'informaran de la veritat
I la teva veritat reduïda
minimitzada i empetitida
no serà res al costat de la càtedra
i sentiràs por justificada
Per no poder deslliurar-te però
de la teva veritat minvada
però tan teva com els teus ulls
que des de sempre l'han mirada
I la teva veritat al fons del pou
serà companya inseparable
compartirà hores atziagues
i et servirà de sosteniment
I podràs somriure al vent
i cantar al sol i a les muntanyes
i veuràs amb optimisme recobrat
com es tapen els uns als altres
Espera pacient el teu moment
amb intel·ligència potser
gaudeix de tu mateix
de petits plaers
Potser unes olives macerades
potser uns macarrons amorosits amb salsa
potser un formatge de suggeridora textura
potser només un raig d'aigua fresca
Potser tindràs oportunitats noves
o reedicions de les velles propostes
potser lluitaràs per un camí
a la mida de les teves soles
X
65
El teu cervell avariat
explica com fer funcionar
les actituds distants
la revolta interior
El fet inqüestionable que comprens
com pots ferir sentiments
impunement, ets un rapaç
tens la paraula llesta
Per llençar-la certerament
amb un cop sec escloscaràs el cap
d'aquell que sigui la teva víctima
no et cap al cap la derrota
Has de llençar-te a l'optimisme
lacerant i feridor
expressat en normalitats
has de ser un amb l'univers
Que t'envolta a tu només
l'univers q'et fa patir
un patir gustós i acceptat
amb el qual construir
Una barricada de pensaments
retorçats i dolguts
una trinxera de centralitats
sobre la que gravitar
Pesadament t'arrossegues
en mig de fangs pertorbadors
i asseques el significat
amb paciència de vent del sud
La teva glòria serà efímera
la teva divinitat vilipendiada
les teves orgies de pensament rebutjades
no hi haurà descans per a tu
Ni tindràs proverbis a la mà
foradada com està
ni tindràs paraules reboniques
que oposar al destí
La crueltat de la victòria
el fet en si de transcendir
per mitjà de la mort i el patiment
t'aclapara tot sovint
T'assalta a deshores
no hi ha lucre en el teu neguit
el tremp t'abandona
et trenques ja cansat
I res no podrà separar-te
de la lucidesa experimental
amb que contemples un món
desballestat per si mateix
Desfet per la seva cobdícia
pels ànims perniciosos de revenja
per la perfídia q'el domina
per tantes veus aclamadores
Que criden en el buit
esperen trobar un resson
q'els torni la seva veritat
ja soterrada per suplicis
Els mots de la llengua contorsionats
la distorsió en el fet
la perversió en la mirada
guaites el teu futur incrèdul
No saps avenir-te a la seva realitat
no tens esperança en retrobar-la
en gaudir-la o ponderar-la
no tens ganes de superar
El reflex de tu mateix que ets
la forma maleïda del teu cor
quadrat i cantellut
amb caires colpidors
Per salvar-te tu mateix has de fer sacrificis
per millorar-te has d'empitjorar
has d'atacar i ferir
has d'acarnissar-te amb el futur
Les teves projeccions són vanes
no hi ha res q'et justifiqui
no hi ha paraules justes
al teu discurs esgarriat
T'has perdut a les entranyes
d'una realitat enterca
vol obsequiar-te amb els seus fets
i tu no els vols veure
No vols mirar amb deteniment
la realitat pensarosa
que t'observa des del pou
vol sortir de la negror
Però tu no tens llum pròpia
has de manllevar el sentit
has de furtar el sentiment
has de copiar la doctrina
Per tal de refer-te des de dins
construir-te a còpia de decepcions
decebut està el teu esperit
que només espera tranquil
Podràs potser refermar-te
en la convicció maldestre
de tenir acabats els informes
sobre les falles dels altres
De ser capaç de primmiradament
observar-los les inèrcies
tan negatives i desencertades
q'els condueixen a la inferioritat
Tu ets un ésser superior
no és discutible ta puixança
sempre cap amunt
decidit i valentós
Menysprees el significat
boicoteges la semàntica
aspires a una retòrica
que pugui deslliurar-te finalment
Deslliurar-te potser
encadenant-te a un suplici
de cordes i corretges
una desgràcia previsible
Tu has comprat les cordes
i has lligat les corretges
i has tensat els agafalls
i t'has prescrit la tortura
Tu tens les claus de la sortida
tu només coneixes el camí de fugida
tu ets el teu escarni
amb la teva normalitat desvalguda
No tindria sentit la teva vida
sense les petites coses
que t'empenyen a considerar
l'enemic aliè i prepotent
El q'et fa desencisar
el q'et pren la confiança
i et porta lluny dels camins
de la subtilesa acollidora
Lluny de les veritats estranyes
de les persones rares
de les accions inusuals
de les vestimentes personals
Lluny de la penyora de ser un mateix
de la misèria de comprendre's una mica
de la fatalitat d'obrar en conseqüència
amb els pensaments propis
No hi ha res com la teva llibertat
la llibertat és teva
el llibertinatge és dels altres
la casposa divisió arremet
Escomet contra tu
ve a recordar-te qui ets
de quina pasta informe estàs fet
i que poques veritats coneixes
La llibertat et segresta
et fa el seu presoner
t'indica camins tortuosos
recaragolats i zigzaguejants
L'atzucac és el teu futur
la cova és el teu asil
el desert el teu pensament
i la tempesta el teu cor
No tens oportunitats renovades
no tens futurs contractables
no pots referir-te a tu mateix
amb bones paraules
La bonesa et sembla tova
el bonpersonisme t'aclapara
quan els que ja hi són
es mostren ferms i inamovibles
Ja hi són i continuaran sent-hi
no els mouràs amb sentiments
ni amb raons argumentades
ni podràs emoure'ls
Ja hi són i no volen marxar
ni la teva força ni el teu empeny
no els faran trontollar
la seva petja està enfonsada a terra
No hi ha relacions estables
que puguis mantenir amb el bon gust
ni hi ha contractes ferms
q'et paguin justament
Només injustícia i dolor
només trobes desapegament i fugida
només voluntarietat i estanquitat
voler romandre a tot preu
Les paraules senzilles moren
les hordes de complexitats les ofeguen
els exercits de l'artificiositat les sotmeten
les seves boques són volcans
I la teva boca no ho es pas?
I potser el que dius és senzill?
Potser t'afanes en reduir?
Més aviat et vols expandir
Ser volcà més rogent i poderós
que totes les seves rodoneses
una explosió incontrolada
que capgiri la lògica
En un cop d'efecte esclatant
en unes paraules ben triades
q'et facin assaborir el triomf
de la paraula sobre el fet
El magne benefici de la victòria
de la q'et sents capaç i decidit
la victòria sobre el no-res
sobre l'espai buit i fred
T'assetgen les derrotes
en mig de tan de triomf
volen recordar-te la teva condició
la teva feblesa inherent
T'empetiteixes com el teu triomf
et redueixes com l'espai de la teva victòria
contra més rotunda més minvada
no queda res al capdavall
Només uns moments de reflexió
una calma en moviment
un espai d'encreuament d'impulsos
que per un instant s'anul·len
i-et deixen somriure plàcidament
No queda res de tu mateix
no existeixes certament
no pots definir-te amb correcció
ni hi ha motius per fer-ho
Correcte fins al final
fent els deures que t'imposes
marcant el ritme amb ma ferma
dessolat al final per una sospita
La q'et fa pensar en l'oblit
del que seràs causa i objecte
l'oblit et fereix
la seva simplicitat t'enfonsa
l´Autor
375 Relats
86 Comentaris
275755 Lectures
Valoració de l'autor: 9.68
Biografia:
Tinc aquesta mena de blocEspero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.