Cercador
Poesia per abans d'anar a dormir (57-59)
Un relat de: Daniel N.- Compartir:
Poesia per abans d'anar a domir
57
Feliç per obligació
distés per obligació
relaxat per collons
no fa per tu
No tens encara suficiència
en grau suficient
per assaborir les mels
de tant predestinació
No captures amb l'oblit
les forces tèrboles de la vida
totes les arremeses d'aquells
que volen els teus peus
Et posaran un taüt d'infant
i faran de tu un trencaclosques
no els importa la teva dignitat
ni tenen esperit de concòrdia
Perquè hauries de superar-los?
Si no tens les eines?
Si no hi erets quan ells hi eren?
T'absentaves del deure
I ho feies amb bones raons
sempre argumentades
ara et poden mirar per sobre l'espatlla
perquè són gent tranquil·la
No s'esveren per qualsevol cosa
igual que tu en el fons
no deixen q'els penetri
ni un bocí de realitat
No podran seguir endavant
ni trobar la calma veritable
la de les grans fugides
la de l'estudi desafectat
Ni podran gaudir de moments
ni tindran esma de reflexionar
ni podran pensamentar les tardes
ni es deixaran emportar de cap rauxa
No pas veritable i contrastada
la seva bogeria és tranquil·la
se senten individuals
amb els seus actes estranys
De la seva estranyesa no en vols saber res
ni dels seus peons ben jugats
ni de la seva ambició dissimulada
ni de la manera en q'et treuen el pa de la / boca
Ni de com s'esforcen en demostrar
que són idonis pel seu lloc
al món sense llocs
sense parades prefixades
No tenen esperit de reforma
només a tu t'apliquen algunes normes
pensen que per demostració
per ideals superiors
no tenen que justificar-se
Així doncs el perill és ben present
pots bellugar-te de lloc
i seguir igual
pots superar les promeses
I pots eixugar-te la suor
calenta i temuda
pots eixugar-te el front
que ja crema
I res no-et farà recular
ni tindràs esperit de lluita
ni deixaràs de pensar en el fluctuar
de les aigües del dansaire rierol
Ni podràs comparar-te a res
si t'allunyes de la necessitat
si tens encara un moment
de trista realitat, de tu mateix
No hi ha almoines pel teu patiment
ni hi ha descans per la teva carrera
ni hi ha res que pugui convèncer't
d'una aturada sana i plaent
No tindràs per objectiu discernir
el que hi ha de veritat en llurs paraules
ni podràs endevinar del seu discurs
en que maten les hores
No t'explicaran les seves intimitats
per tal de protegir-se
no et mostraran res d'ells mateixos
només la seva cara cansada
Ni tindran deferències no estudiades
ni es posaran al teu lloc que no els pertoca
o això creuen
mentre miren el futur amb desconfiança
Què serà d'ells quan s'ablaneixin
quan comprenguin la seva fragilitat
la de les seves ments tossudes
quan la pedra es faci sorra
Aleshores hauran de sotmetre's
al veredicte d'uns altres
lluitar per sobreviure és dur
lluitar pel plaer és inhumà
Simplement esperen
que tinguis la confiança en les teves forces
delmades en moments puntuals
perquè puguis lluitar com ells
No deixaran de perseguir-te
com un somni no desitjat
com una pruïja que no se'n va
no et deixaran lliure
Volen les teves cadenes
a les seves mans brutes
volen el teu esperit oprimit
per tantes arengues
No saben de tu res de res
no tenen lògica en tu
no poden fer-se càrrec de tu
ni poden donar resposta a tu
Ets un misteri per a ells
un misteri llunyà
que hom veu amb indiferència
com si no veiés
No reaccionen, només amb la no reacció
ni tenen paraules, només el silenci
quiet, inactiu
del seu estupor indolent
No volen fer-te cas
no saben del teu dolor
no saben de la teva capacitat
ni els interessa la teva destresa
No volen saber res de les teves mans
del que poden arribar a fer
només volen encolomar-te el seu neguit
volen apujar-se al teu braç
Però tanmateix no tenen honra
ni tenen orgull ni ràbia
no pateixen per res
i cofois et parlen de si mateixos
Et parlen de la seva capacitat
de la seva emotivitat preciosa
si tinguessin un bri de sentiment
no somriurien
Per això pots menysprear-los
però no ho fas
i per això pots torturar-los
tampoc no ho fas
Si més no de grat
potser quan et deixes anar
només parcialment
i sense confiar massa en tu mateix
Aleshores tens paraules retorçades
com les seves
i tens idees interessades
i els menysprees
Com ells a tu d'altra banda
sempre tenen que mirar-te amb respecte
però no pas de les coses venerables
sinó de les temudes
Volen alliçonar-te encara
amb les seves idees rítmiques
volen fer de tu una projecció
de la seva necessitat de sentir-se
a dins d'un úter
El que s'han construït a consciència
a còpia de prendre riscos
els riscos deguts
les opcions sabudes
Tindran potser l'esperit de revolta?
Que pot portar-te a la desesperació?
I que tan sovint et mena?
Quan el teu ramat de cabres es dispersa?
Pastors de tot allò
que sona a confiança
en les grans afirmacions innegables
en aquelles que a tu t'enfonsen
Les grans veritats que hom ha de conèixer
que tothom comparteix per ara
que demà seran la riota
o la vergonya aliena mal dissimulada
I el q'et trobes avui
és la temporalitat enganxosa
el neguit prosaic
les paraules buides
De que podria servir?
Encaparrar-te en observar?
La inutilitat dels actes petits?
Només superada per la dels actes grans?
No hi ha bellesa en el triomf
ni lírica en el reeiximent
ni paraules de més
en una escaient lamentació
Però no et lamentes prou
hi ha molts d'altres que humitegen el terra
a totes hores, mentre tu
només reposes
Així que no pot haver-hi noblesa
en deixar de bada els prejudicis
l'ara tirànic
vol donar-te feina
Tasques que no vols
que no persegueixes
que no defenses
i que no justifiques
Tasques pintades de no-res
amb colors transparents
amb textures planes
i que just fetes s'esfondren
Quina fredor al teu esperit
si no pots compartir alguns patiments
quina fredor als membres del teu cos
sense l'escalfor d'un altre cos
I tanmateix hi ha calors
que no cal oxigenar
amb aquells elements que coneixes
i dels que potser formes part
No hi ha calors gratuïtes
no hi ha escalfors que no s'extingeixin
no hi ha futurs que no arribin
ni hi ha passats que no es perdin
Aleshores l'esforç
per fer-te una persona completa
ets com un mico rumiant unes figures
i a quins forats posar-les
Però tu estàs foradat per altres bandes
tens forats pels que no hi ha peces
tens alegries darrera la tristesa
i tens possibilitats en aparença impossibles
I tens esperances a pesar de tot
amics a pesar de tot
els enemics cals que te'ls lluitis
i que com a trofeus els exhibeixis
Perquè si no emprenyes no vius
si no enutges no triomfes
si no ets enveja no tens res
si no fas mal no ets bo
I si deixessis de torturar-te
amb tot allò q'et destrossa
aleshores hauries mort
trencadís i inútil
com la fulla seca
58
Esperarem l'albada
amb un somriure generós
els llanjarons correran
les nostres oïdes descansaran
El sol i la lluna seran teus
la glòria mundana que ningú no vol
el destí per a tu
tot per a tu
En esperit i en decència
no podràs superar-te encara
en coneixements adquirits
no podràs desfer-te de l'enuig
De ser tu mateix jutge i part
de les teves trifulgues banals
de tot el q'et preocupara
i que no saps a on para
No queda res de la teva negritud
ni hi ha indrets que no vulguis visitar
ni racons de món que no et siguin atractius
ni hi ha decisions q'et pesi prendre
Tot és felicitat al teu entorn
has canviat de molt endins
has trobat la força recuperada
t'has superat un altre cop
No hi ha res que no puguis fer
ni hi ha barreres a la teva imaginació
ni hi ha fascinacions que no t'atreguin
ni podràs doblegar-te un altre cop
Amb quina decència parasitària
tornes a ser el poca-solta descarat
que té paraules maques per tothom
torna al teu començament
Desfés-te de tot el patiment
de res no-et serveix la càrrega
de tantes ventures perdudes
de tants que t'han perseguit
Les seves petjades ja no hi són
esborrades pel temps
les seves facècies han desaparegut
sota un optimisme despert
Encara tens per objectar
algunes accions descurades?
Encara tens el neguit
q'et forada les vísceres?
No podràs refer-te sense més?
No podràs veure l'aigua fresca?
Que dic fresca, glaçada?
De l'alegre deu de la muntanya?
La boca seca és un record
el malson despert una quimera
les encaboriades hores una memòria
de tot el que no pot ser
No pot ser perquè no
perquè no vols
perquè no vols preparar-te
i perquè la teva espatlla és feble
No vols endurir-te com un roc
que s'arrodoneix a còpia d'aigua
comptant les marees
q'el desfan en sorra
No vols ser sorra blanca
trepitjada per peus delicats
no vols ser sorra gruixuda
piconada per peus de mariner
Robustos i destres
però sense ànima lleugera
només de pesadesa s'alimenten
i només trepitgen amb força
Has canviat potser radicalment?
Has trobat el sentit direccional?
Saps a on va a parar el carrer?
Tens potser l'esma de caminar?
No hi ha res q'et pugi aturar
ni hi ha pinzells q'et puguin pintar
la teva superfície polièdrica
no es deixa capturar
Ets lliure lluny dels esclaus
lluny dels invents necessaris
ets lliure amb tu mateix
i sense tu mateix
Potser t'has adonat que la teva companyia
no es grata al patiment
q'ets antagonista del dolor
com un medicament pacífic i seré
No deixaràs que t'abandoni
el somriure complagut
q'et deixi la cara
com una fulla d'enciam pansit
No hi ha res a què abocar-se
ni hi ha renúncies que fer
ni tens encara l'alè
putrefacte de les grans paraules
Les que no et caben a la boca
no les vols mastegar
les que no entren per les teves orelles
d'aquestes no-et voldries saciar
No vols vomitar pensaments
pensar sense pensar
sense rumb ni clarificació
del concepte abstrús
Per a tu no fan les dèries
no hi ha espai al teu cap
per diatribes inconcusses
ni hi ha espai pel drama
de saber
-te rebutjat
Esperes l'alegria del moment
l'esplèndida rigidesa del món
t'ensenya cares destres i ben posades
perquè puguis imitar-les promptament
Així doncs esperes
i l'espera és calmada
i els ulls miren distretament
i no hi ha arestes que fereixin
Ni hi ha daltabaixos notables
ni pot dir-se que tinguis penes
ni altra cosa q'el rostre endurit
endurit amb blaneses
No pots mirar-te massa estona
de por de descobrir-te
la felicitat et dona la pau
el sentiment t'ajuda a comprendre't
I per això tens encara energies
per tal de fugir de la convencionalitat
que seria reduir-te a tensions
de paraules i sentits
No vols ironitzar sobre el futur
ni vols sarcastitzar sobre el consum
ni et cal ridiculitzar el poder
et trobes ja molt lluny
Potser has mort fa molt de temps
mort pel món rialler
potser les teves rialles no es poden sentir
estan fetes d'ultrasons
Tens encara el poder
pots transformar-te en ésser lliure
pots atipar-te de llibertat
i tornar a on erets
Sempre amb el valor acumulat
d'un sentiment amb fonaments
sobre'l que construeixes un sentit
per a les llargues esperes al banc
El seu fred et travessa la cuixa
i no li tens por
l'aire t'oreja els cabells
i no li tens por
L'aigua et xopa el cos
per molt de temps seguiràs així
no comprenen potser les teves raons
ni tenen el teu esperit
No comprenen com n'ets de feliç
com observes sense mirar
com t'hi fixes sense detall
com ets capaç de badallar
A totes hores tens la són darrera les orelles
i res no et pot desvetllar
no hi ha esclariments notables
als llibres polsegosos i infames
No hi ha despertars sorprenents
el sostre sempre és el mateix
hi ha temps de sobres per continuar
no hi ha pressa, només la calma
Només l'esperit seré
la mirada tranquil·la
el retorn decidit
als mateixos temes
Perquè uns altres?
Perquè la novetat?
Perquè la solemnitat d'un invent?
Perquè hauries de fer altra cosa que / reinventar?
No potser a mitja tarda
quan seria possible de sorprendre't
en un estat d'ensopiment irreversible
i donar-te sermons sobre la vida
Perquè sempre a deshora?
Perquè a mitja tarda?
Perquè quan dorms sense dormir?
Perquè amb sermons?
Al forat del cul se'ls poden posar
no t'interessa la reflexió
ni el penediment ni la culpa
no t'interessa la superació
Superar-te tu mateix
superar les teves febleses
revelar-te contra la realitat
o enfonsar-t'hi cegament
Perquè de tan a prop que la tens
no la pots distingir
i de tant ampliada que la veus
hi perds el context
Realitat per sempre més
absurda i contradictòria, potser
decidida i discernible, potser
no vols la realitat dels altres
La realitat d'uns pocs
la realitat irreal consignada
per caps i boques mentiders
falsaris i interessats
Només volen acaronar-te el cervell
amb les seves paraules dures
esperen els teus diners
els q'et donen per prendre't
Te'ls donen i tot seguit
fiquen la mà a la teva butxaca
i se'ls tornen a endur
i a tu q'et queda?
A la merda les operacions de primer ordre
les vendes de gran abast
el comerç pervers de persones
de vides i relacions
No podran amb la teva cara dura
empedreïda blanament
no podran esculpir-te més
el seu cisell enfonsat en sorra
Perquè dels petits trossets de tu mateix
no podran fer una amalgama
només tu tens la clau
per tal de bellugar-te
No hi haurà motiu de queixa
quan aconsegueixis el plaer
no pas per a tu, ni pas ara
el sol per la finestra et dona escalfor i llum
Quina gràcia rocambolesca
que hagis de lluitar per tu mateix
per obrir-te pas entre boires
per justificar el camí
Però el camí hi és
amb o sense tu
amb o sense ningú altre
el camí sempre hi és
59
La conxorxa de camins explora
el sentiment extrapolable i dens
sense que hi hagi motius de dubte
la felicitat et commou
Així doncs hi ha esperits que retornen
i hi ha mirades cansades que desperten
i hi ha sentiments que ressorgeixen
més enllà dels catalitzadors habituals
Tens la inspiració tensa
el moment a punt
la mirada fixa
tens esperit encara
Per tal de lluitar les matinades
i lluitar les tardes
amb desenfadada barra
per tal de lluitar el domini
Pots fer-te enrera si vols
pots superar els motius d'antagonisme
desfer-te de les lliçons del temps
iniciar-te en un nou projecte
Però tu no seràs el teu projecte
perquè no tens fusta de planificació
ni hi ha formes al teu interior
que puguin consolidar-se
No pas realment
efectivament descanses
no tens prudència que contemplar
ni hi ha res més enllà del neguit
Només un horitzó ja perdut
sense'l qual no pots esperar
perdurar per gaire temps
ni desfer-te en lamentacions ara mateix
Tens el proverbi a punt
la fesomia desencaixada
la boca porprada
les parpelles caigudes
Encara et queden malsons
encara podries torturar-te
amb l'esperit baldat
per tantes argúcies
Expressades en deliris
conformades en tumultuoses dèries
no podries desfer-te de tu mateix
si tinguessis encara raó
Podries alçar-te amb la victòria
el seu gust agredolç t'espera
et guaita per congraciar-se
amb tu i el teu cos
Maldes per sobreviure
incites a pensaments estranys
tens la por encara a dins
la intranquil·litat de saber-te viu
Podries estafar l'ésser viu
que ve a recordar-te la teva condició
en tant que recules sovint
no pots despertar-te amb son
Perquè no hi ha ingratituds
que puguin fer-te trontollar
ni hi ha servatges tibats
que puguin arraconar-te a tu
Tens la forma densa
el perímetre ben estudiat
els episodis controlats
la forma densa t'aclapara
No voldries saber res
del teu futur innoble
de les teves accions per fer
les que han de conduir-te
al fons desitjat
Podries defensar-te de l'atac
de moltes agulles enceses
que volen travessar-te la pell
ara que descanses per fi
Ara que per fi t'has trobat
ben assegut al costat de l'aigua clara
sentint la netedat del llac
ara que per fi ets tu
No podries alliberar-te d'una altra manera
ni tindries perquè conformar-te
a les petiteses de sentir
en formes exacerbades
Tota la sensació et recorre
el cos conforme
a la tranquil·litat apanyada
per renúncies tranquil·les
No tindries perquè resumir-te
en algunes paraules maques
ni deixar-te dominar per la ira
ni per l'odi ni per la rancúnia
Tu no ets un emmirallament
de les relacions humanes
sobre tu no es pot construir
l'edifici de la frisança
No tens perquè adjudicar
els teus mèrits més enllà
de la teva pell eixerida
que sap brillar i escalfar
La teva pell gruixuda
que sap vèncer el fred
i la son i el vent
sap vèncer la vida
Podràs doncs atribuir-te
el rendiment de la possibilitat
que no arriba a realitzar-se
la seva caiguda és el teu moviment
La seva inèrcia estàtica
és la q'et fa reflexionar
podries potser enllumenar
una avinguda amb els teus ulls
Perquè l'odi q'et persegueix
el q'et dicta les seves consignes
perverses, que no vols assumir
et persegueix en va
No podrà amb tu l'odi
la rancúnia i la ira
no podran amb tu
perquè no hi ha esclats
Ni hi ha formes disperses
ni hi ha calamitats contínues
ni hi ha digressions encertades
ni hi ha paraules sobreres
Res no hi és de més
en la teva placidesa
res no sobra en el conjunt
ni tampoc a la menudesa
No hi ha res q'et conformi
q'et doni la certitud
que pots admirar el futur
sense fer-te mal
No miris endavant
no miris el que t'espera
no el necessites per a res
enfonsa't en el passat
el que més ha existit
Certament observes
la llunyania de la possibilitat
el fet de resumir en condemnes
la teva culpa interior
De la que no vols saber gaire
ni vols tenir constàncies
ni vols prebendes absurdes
ni avançar en la cursa
No vols ser cavall guanyador
no vols tenir gropes esquinçades
per esperons cruels
no vols guanyar per força
Ni vols despertar-te content
amb un somriure imbècil al mig de la cara
ni vols grapejar aquell cos
que se t'aparegué guarnit de nuesa
No vols beure de la copa tacada
ni menjar del plat trencat
ni clavar el ganivet rovellat al bistec
ni vols queixalar la fruita fresca
No tens intenció de reforma
no hi ha res que pugui convencer't
de la teva idonitat per això o allò
no hi ha tasques per a tu
Prou bé que saps que la teva solitud
la solitària fugida de tot
no-et conduirà a la utilitat
no la tens que demostrar
Per res no t'alteraràs
no pas més enllà de les alteracions / conegudes
ni de les ganyotes usuals
ni de les acostumades expressions
No podràs desfer-te del neguit
no pas amb la parla diligent
que fa de tu un erudit
en la ciència del no-res
No pas amb sentiments usufructuats
l'usdefruit del qual és relatiu
i subjecte a terminació
no pas amb préstecs i manlleus
No pas amb determinació matinera
amb l'obsidesa de les accions justes
amb l'entercament de la raó
amb la força irracional del bé absolut
No podràs així fugir d'estudi
no hi ha haurà mudeses estridents
ni gesticulacions desaforades
ni paraules de sorpresa
No hi haurà res q'et pertorbi
ni serà possible un delme
en el teu oprobi
aconseguit a consciència
Perquè ja són anys de pèrdua
i ja queda lluny la riba
de l'absoluta normalitat justificada
i de les paraules egrègies
Il·lustres metàfores del que ha de ser
el comportament ajustat a criteri
a raó i a jurisprudència
del que has de ser tu
I que no ets
perquè la riba queda lluny
el terra es veu petit
i els núvols llepen els cims
Per tal de xopar-los de la seva vida
per donar vida a plantes sofertes
que insisteixen en poblar les alçades
arrecerades del sol excessiu
i les blaneses de la plana
Així doncs espera que arremetin
contra tu les forces obliqües
del sentiment harmònic
que ha de difamar-te
Amb la seva conclusió raonable
amb el fet de tenir substància
personalitat definible i concreta
i accions futuribles en marxa
Així doncs procura
pel mal dels altres
sigues eixelebrat
a totes hores
i procura pel mal dels altres
Tu mateix t'encens
sense esma que respirar
sense alè que impulmonar
respires amb prou feines
I això que segueixes viu
que sents torrents al teu pit
que tens alguna esperança
tot i que espesseïda pel temps
Així doncs que pots esperar?
De la tranquil·litat de la tarda?
repassada ja tantes vegades?
i mai no del tot explicada?
l´Autor
375 Relats
86 Comentaris
275808 Lectures
Valoració de l'autor: 9.68
Biografia:
Tinc aquesta mena de blocEspero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.