Cercador
Poesia per abans d'anar a dormir (54-56 VII)
Un relat de: Daniel N.- Compartir:
Poesia per abans d'anar a dormir
54
Relaxació moral
intransigència, residus en tràmit
no hi haurà fites cabdals
ni podràs esprémer'l neguit
ni tindràs possibilitats noves
ni cap altre resolució al cap
més enllà de la supervivència
d'un esperit de desús
que vol conspirar contra la natura
per tal de desfer l'error
de tenir una inspiració remota
per la qual aspirar a tot
Podràs perdonar amb lleugeresa
els greuges terribles
les grans afrontes
que t'han conduït al fracàs
de la teva impostura?
Tindràs potser un enuig
a punt per oposar
a les escomeses de la realitat
de la pura practicitat
i podràs oposar-hi un desig
amb el qual desfer l'embolic
d'una esfera de pensament
allunyada de la realitat
no podràs pensar paraules maques
ni tindràs a l'abast la prudència
de poder abastar un cop més
el que hi ha de veritable en tu mateix
Prescrius amb alegria
receptes amb indolència
no-et fan mal les entranyes
no tens estranyes cavitats per emplenar
ni hi ha líquids purulents
que t'aixafin el moment
No pot ser que possibilitis
la recerca de pèrdues
en tant que factibles
i de ben segur reactives
i no les tens al teu costat
perquè hi ha relacions
i perquè no tens l'astúcia
d'aconseguir les teves fites
amb un somriure interessat
L'angunia ja et supera
ja no queda res per desesperar
no tens indrets ocults
el teu pensament s'ha d'esforçar
per tal d'aconseguir només un espurneig
als teus ulls adolorits
Et fan mal els ulls perquè mires
sense convicció i sense ànima
perquè contemples amb parsimònia
i perquè tens insomni al migdia
i així esperes la temuda caiguda
la que t'ha de dur al final
la que ha de fer de tu un projecte
fracassat com tota la resta
una planificació sistemàtica
d'una destrucció segura
No contemples l'albada
amb ulls nous
no deixes q'et penetri
la seva claror espiritual
no contemples el mèrit
de tots per igual
amb el que queda de tu mateix
amb els pedaços del teu cap
has de construir un futur
negre com la foscor
d'una cambra ombrívola
en un indret apartat
d'una casa gran
Així però captives
el teu esperit amb invectives
ben proporcionades i diverses
que t'han de servir de distensió
per tal de materialitzar aquella pruïja
que tan bellament et foradava
Tindràs potser el caliu
de la teva banda
l'escalfor de la vida
al teu llit
el frec d'uns cabells humits
a vora les teves galtes
I aleshores apareix el patiment
fa la seva entrada espectacular
ja no queda res de tu mateix
pensaves potser que alguna resta?
Encara hi era dins el teu cos?
No queda res del que ets
ni queda res del que eres
ni del que podries ser
No queden sospirs ni badalls
no queden gestos ni paraules
no queda res que menjar
la nevera és més buida
q'el cap d'un vell
Així doncs tindràs la mandra
de deixar-te afeblir
per una gana feridora
no voldràs emplenar la nevera
no pas ara ni suara
ni amb menges delicades
ni amb talls de formatge
ni amb alegries fresques
ni amb semblances ben trobades
No podràs amb la nevera
la nevera t'ha de perdre
a prop seu hi ha la felicitat
d'un bon tall de xoriço
un fuet ben sec
unes llenques de pernil salat
Pensa en el teu futur
en com s'escapa alhora que ve
en com t'inspira paraules de compromís
que saps que no estàs disposat a complir
t'espera amb els braços plegats
sense oferir-te res
sense donar-te alternatives
ni motivacions, tampoc ensurts
no pots amb la seva lucidesa
no comprens la seva determinació
en fer-te passar pel present
Has de gaudir encara
d'hores de lluïment sense causa
lluïment dels altres
que volen expressar-te
la meravella de les seves vides
Tenen tot el temps per aprimar-se
per fer-se esquifits i esprimatxats
el seu cervell voldria negar de totes totes
el que hi ha de veritat en els seus entrevins
el que podria resumir-se
del seu pensament uniformat
i no pas amb alegries
sinó amb penes
tristes migrances de l'esperit
patètiques escenes de realitat
envoltats d'allò real
que és per ells allò humà
envoltats de la suor i l'olor corporal
pensen que transiten el rocall
amb els peus nus
q'els ha tocat una sort
no envejable
que tenen més que ningú
que són més que ningú
que aspiren a més que ningú
però ningú no aspira a res
Per tant cal subordinar
el sentiment a l'apatia
i deixar de banda els formalismes
i trencar les barreres
q'es reconstrueixen a si mateixes
per a gran plaer d'histrions
que saben que poden reproduir
velles fórmules passant-les per noves
perquè resulta relativament fàcil triomfar
en mig de generalitzacions i teoremes
ser la pedra angular d'un edifici
establir-se en profeta de poble
posar-se la boina de l'inrevés
per tal de semblar trastocat
Com n'és de fàcil aparentar
només amb un no i un afegit
afegir l'inafegible
per tal de passar per ocorrent
sumar amb extravagància
oposar perquè sí
amb sinceritat descarnada
el teu espectacle és mut
el teu crit es sord
els teus gestos són immòbils
No tindràs una segona oportunitat
de gaudir del misteri de trobar
un esplai en les coses senzilles
sovint les més dignes
ni podràs repassar la teva vida
amb una mirada objectiva
ni la vida dels altres
ni la vida dels objectes
ni de plantes o animals
ni de demostracions matemàtiques
No podràs ser objectiu
amb el dolor instal·lat al teu cor
ni podràs definir amb cura
amb el drama q'et fibloneja
No hi ha sortida a fora
no hi ha prudència a la rauxa
no hi ha consideració al carrer
ni a dins de la casa
no hi ha agafalls dignes
de les teves mans blanques
no hi ha esperits que suportin
les cames cansades
les cames amputades o mortes
No hi ha res que pugui malmetre't
perquè ja ets de pedra
la teva mirada lenta
observa la pluja des de l'aixopluc
i pensa en les tones d'il·lusió
que calen per aixecar un equip
que tu no aixecaràs
i en el poc bé que fa
l'individualisme exacerbat
Però qui sap estar-se amb un mateix?
fer-se companyia en el silenci?
Qui sap individualitzar-se veritablement?
Capficar-se terriblement?
No podràs assentir
a les veritats senzilles
ni que te les presentin ben guarnides
amb colors i sons
amb textures i relleus
no assentiràs a les veritats senzilles
perquè no tens esperit de reforma
perquè no t'interessen els mecanismes
perquè no vols conèixer la mecànica
ni tens interès per la bona retòrica
Se'l poden confitar el futur
amb sucres enverinats
per reobrir-lo quan arribi l'hora
i gaudir d'un passat de melmelada
o d'unes conserves sucoses
el teu cervell en oli
expulsa idees saboroses
penses que tens un destí
i que tot plegat obeeix
a una significació oculta
De tu mateix no podran dir
que no t'has esforçat en ser mandrós
que no has deixat que la son
t'abaixes les parpelles
i que la flonjor del teu cos
t'impedís l'escarràs
i q'el teu pensament quiet
tan quiet com una veritat copsada
no fos encara el receptacle
de projectes i planificacions
totes elles inútils
no fas res per ningú
ni fas res per tu mateix
ni en contra de ningú
ni en contra teu
VII
Ritme
55
Paraules d'usar i llençar
mai no les repeteixis
passaràs per culte
però no pas davant de tu mateix
Coneixes el secret de la doma
abjures de la teva condició conscient
tens absurdes conviccions latents
i pretens establir-te en un miratge
del que no hi haurà descans
Per hores feineges
la teva suor calenta
explica el teu tarannà pausat
les teves orgies mentals
queden arraconades, cor endins
Tens l'esclat dels miracles
la bona forma del fornicador habitual
amb el seu somriure intencionat
a la cara ampla
No tens ambicions clares
esperes resumir la teva vida
en algunes paraules
paraules maques i eixerides
de les quals fer una ofrena
a les divinitats perdudes
Pots ser més fosc i més tapat
pots ser transparent i clar
pots brillar o enfosquir
o tenir al ventre un bon part
Que serà de la teva fesomia?
Quan no hi hagi alternativa?
Tindràs l'aspecte cadavèric
que ja cobeges
Sense més instaures un neguit
a dins la teva ànima abonyegada
de tants cops amagats
que tenien els altres
I així esperes capturar la idea
papallona bellugadissa i dinàmica
lluny de l'estantís pensament
de les seves podridures en fas menja
Perquè hi ha fams que no pots sufocar
amb un bon àpat en bona companyia
I hi ha relacions a conrear
com espais d'esbargiment
com a clarianes en la densa boscúria
tens l'esglai a punt
per foradar-los els llavis
Amb les teves paraules maques
o lletges, amb els teus comentaris
sempre pertinents, alhora que fora de lloc
la pertinència no pertineix
quan es parla entre amics
Així doncs aclareixes
les ombres clares
la relació estanca
el temps edificant
Trobes possible un retrobament
de sobte els greuges s'han esvaït
i no queda res que comentar
només els bons temps
Ja marxaren amb bon vent
ja són esfilagarses al teu record
ja són ombres del teu present
ombres presents que pressents
La lluna clareja els camps
la iniciativa t'empeny cap endavant
hi ha poques coses
de les que no siguis capaç
Només si tens l'esperit
de reforma i capteniment
al qual retornes un cop més
per retrobar-te feliç i content
Amb les mans forades la terra
amb la llengua llepes el pensament
fas una pasta d'idea i terra
per empassar-te-la d'una bocada
Esperes aconseguir potser
la llauna veritable
la que ressona amb aires simples
la que enyores tendrament
fart de metalls nobles
La llauna que ha de compadir-te
que ha de fer-te compacte
dur com una pedra
ferotge com un lleó
Has de trencar aleshores la barrera
q'et separa d'aquella felicitat
amb la que somies a contratemps
sense la qual tot seria desori
I patiment, no ho oblidis
que tens encara per fer
que hi ha discrepàncies que plantejar
i q'el darrer mot no s'ha dit
Sempre amb la paraula a la boca
i el pensament a la recambra
sempre agredint sense pensar
pensant sense pensar
L'alegria de la pulcritud
net
i polit el discurs
diàfana l'argumentació
i el destí el convenciment
Així ordenes el teu existir
tan devot de l'absurd
tan abocat a la paciència
tan llunyà de l'escarràs
No hi ha res q'et faci suar
les gotes fredes q'et cremen la pell
res q'et faci trontollar
en la teva obstinació per descansar
Perquè la mandra és una feina
per a tu és una ocupació laboriosa
delicada i curada
que cal mantenir a diari
No permetis que t'interroguin
quant a la teva solitud en tants àmbits
ni deixis q'et cataloguin
amb absurdes classificacions
Perquè de tu no podrà dir-se
que has viscut en va
ni hi haurà debats acarnissats
entorn de la teva felicitat
Només amb ensenyances reglades
podràs accedir al paradís
cal aprendre de bons mestres
cal evitar el pendís
La davallada profunda
les pregoneses d'un mateix
el que trobes al final d'una caminada
descans i serenor, la mirada altiva
el cap ben alt, ja no-el tens cot
Així expresses la teva calma
amb lucidesa acostumada
als atacs despietats
de la lògica governant
de la pressió del volum més gros
No podries esplaiar-te
amb paraules utilitàries
que serveixen per a actes ínfims
la teva libèrrima voluntat
no es doblega davant de qualsevol
Perquè tens l'espurna
d'una lògica trencadissa
que s'adapta a l'ocasió propicia
per desbaratar-la
No tens remei en la fugida
no tens igual en l'abraçada
el dia atziac el defuges
amb calmada valentia
Perquè no hi ha ingratitud en fugir
en deixar estudis i mesters
en divagar sense rumb
per camins incerts
No hi ha vergonya en dissentir
de la força del treball
i de la moral del patiment
del sacrifici i el turment
No hi ha res de qüestionable
en deixar passar les hores
tranquil·lament per no res
i deixar pujar els preus
que volen ser indòcils
Quan tornarà al tancat
el ramat díscol
de personatges curiosament pentinats
que volen instaurar el seu regne
d'infames escenificacions?
No hi ha manera de redreçar-los
són com les aigües d'un rierol
incipients i sense disciplina
sempre del costat de l'estridència
No volen ajupir-se encara
ni s'ajupiran mai
no tenen genolls per fer-ho
només dos pals lligats a un cordill
Per diferents raons observen
la pulcritud del moment
esperen reservar-se una proesa
una gesta grandiloqüent
Esperen obtenir el preu
de totes les seves compres
ofuscant-se en la tasca
fent miques la lògica
Pretenen observar-te amb cautela
potser amb commiserada comprensió
volen refer-te de dalt a baix
ets el seu pis de nova adquisició
Però les teves parets mestres no les / coneixen
ni saben dels teus reductes
ni coneixen els teus amagatalls
ni poden fer-se una idea de la teva / estructura
Lluites amb força
destrosses amb armes
forades amb punxes
i et desfàs com la sorra
Perquè no queda res
d'aquella alegria tan sonada
en la qual triomfares
sense pal·liatius t'afortunares
I ara no queda res
de tota aquella meravella
que eres de ben petit
quan encara la malícia
no t'havia penetrat les entranyes
Tenies la respiració agitada
miraves el futur amb enveja
postulaves sobre tu mateix prodigis
i ara somies que mors
Mores en el teu absurd
al que no li falta ordre
demores el desenllaç
amb la tossudesa que no tenies
quan ploraves per no-res
Aleshores hi havia esperança
tenies encara un futur per fer
ara només orgull i paciència
humilitat esverada potser
De quantes maneres es podria dir
que hi ha un esperit calmat
q'enyora encara l'indret
a on no se senten els crits
Un lloc de pèrdua
d'irracionalitat i de poc pensament
un lloc a on afavorir-se
un mateix amb un somriure
Un lloc que no té pèrdua
al que s'arriba per diferents camins
un lloc enlloc
sense substància ni mapa
ni ciutats en lluita
ni pobles ufanosos
Un indret ben posat
al bell mig del seu territori
podràs arribar-hi a peu
si camines amb els ulls closos
56
Allò modern i allò còmic
agafats de la mà
per a un espectacle de diumenge
cadires calentes i cares somrients
El teu cul no ha de obstinar-se
en romandre a la mateixa cadira
cul inquiet em diràs
de mal seient
Perquè no hi ha bon seient
només el que té la sentor dels teus pets
acumulats amb dedicació
l'humor et trastoca
La rauxa simulada
el seny que mai l'acompanya
perquè les teves idees es desbaraten
i no hi ha xarxa que les empesqui
T'extreus del cap el cervell
i el poses a la taula
perquè el puguin menjar comensals
de dents corcades
Com la teva passió per tot
passió excessiva
tu amb la teva indiferència
sempre atacant amb indiferència
No t'importa res
el teu somriure és discret
no t'impliques de tot cor
no-et deixes traspuar
Ni xopar d'idees
el teu somriure sempre
sembles una estàtua
sempre comprensiva
Però morta, torna a l'origen
que la teva substància es materialitzi
no podran deixar-te de banda
perquè no tenen les claus de la teva ment
No tenen les claus, no les tenen
ni coneixen els camins
ni tenen mapes ni rutes
ni ajudes electròniques
De cap manera no poden endinsar-se en tu
les teves entrades
només deixen passar missatges
no pas les persones
I ells necessiten la presència
tu la necessites
per fer-te valdre
per abonyegar les closques
Amb puntades de peu capricioses
esclafes closques de nou
perquè tens la raó si no absoluta
si tremenda i sonora
Obrir ulls i tancar boques
amb les teves veritats particulars
et penses q'el teu posat seriós
les fa indiscutibles?
No tens raó en discernir
el que seria de tu sense prudència
sense aquest esperit de contenció
sense algunes regles
Les trepitges totes
sents el seu crepitar trencadís
sents la seva dissolució en la voluntat
però no són les regles q'esmiques
És la teva ànima
ja perduda d'entrada
sense sortides ni accessos
no tens prudència en els moments / veritablement interessants
Incessant la pruïja
et menja per dins, et trontolla
per que treguis les fines sorres
que tapen els teus sentiments acolorits
Retorna a la vida un cop més
erigeix-te en defensor del feble
sigues paladí de la justícia
acapara poder desafectadament
Així potser podràs mirar-te
en un mirall imaginat i mat
per veure les restes de la teva carrera
de l'esprint esbojarrat per una meta
Meta que no has de creuar
que desapareix tan bon punt la toques
fita màgica que no pots atrapar
el destí se t'escapa
No pots fer-hi res, no tens voluntat
no tens força ni empenta
no tens esperit ni decisió
et manca determini i obstinació
Només pots resseguir els traços
d'uns altres q'et controlen
de tercers vigilants
amb les seves consciències planeres
T'observen defectes impensables
argumenten delicades insuficiències
i poden expressar en una paraula
les teves febleses
No els hi donguis peu
a retenir-te dins la seva lògica
que no és la teva ni ho serà
no-et deixis atrapar
Surt de la gàbia de pressa
surt i vola o arrossegat
i menja ratolins i altres bèsties
i sent la fredor del clima
Perquè per tu no hi ha descans
ni tens encara potència efímera
que presentar en aplec
ni tindràs paraules a dir
No tens esperit de fuga
però vols fugir sense moure't
vols fugir en no moure't
no-et bellugaran de tu mateix
De la teva passivitat estalviada
del teu desinterès estudiat i conscient
del teu zel nul davant la vida
no-et rescataran amb les seves xarxes
Ni deixaràs q'et confonguin
amb un projecte o possibilitat
que facin de tu un paràmetre
d'una societat podrida
I també d'un món quadrat
voldrien que no tingués arestes
que tots els camins fossin rectes
que no hi hagués depressions
Humida i tèrbola és el reducte
dels pensaments nocturns
humits i calents de sobte
freds i pensarosos sovint
La parsimònia et fa pensar
la seva parsimònia
en donar-te plaer
te'l neguen amb menyspreu
Perquè no tinguis opció
o et sacrifiques o et sacrificaran
no deixaràs de ser ovella
per negra i perversa que siguis
Ni tindran res més que somriures
de beneita comprensió
que coi han de comprendre?
No tenen raó
Tu tampoc no tens raó
ni la vols tenir
només un racó calmat i xafogós
on enfebrar-te apassionadament
Només un espai de llibertat
un espai tancat potser
delimitat cruelment
un espai de dimensió real
Vols tenir el control
vols ajupir-te ben poc
no vols agafar el bé perdut
ni vols fer-te càrrec de la desgràcia
més enllà de l'esbargiment ocasional
La teva vida gira en torn
de petites accions, vistes de lluny
creus que conformen un contorn
que s'hi pot distingir una intenció
T'enganyes de ben segur
perquè no hi ha res que t'uneixi
les teves parts es disgreguen
res no les enganxa
No hi ha res que puguis fer
per deslliurar-te de l'absurd
passa el segon i t'adones
de com n'ets d'enze
Creies que tenies un sentit
que hi havia un objectiu
i hi ha un objectiu
que no pots conèixer
No pas del cert, ni amb les teves armes
ni pots deslliurar-te del neguit
ni pots tenir una tranquil·la felicitat
ni pots deixar de pensar en el molí
La teva vida fa farina
saps el que fas, saps perquè serveixes
no hi ha dubte que tens utilitat
ets com les coses
I si no la tinguessis?
I si anessis perdut, sense rumb?
I si no trobessis un sentit?
I si el sentit que trobessis no fos un sentit?
Sentits dins la mateixa recta
la q'et porta de la vida a la mort
del naixement al decés
endavant i endarrera pots moure't
La teva vida encarrilada
amb rails de necessitat
hom et diu i tu obeeixes
o potser no ho fas amb altivesa
Hom t'ordena i tu fas
o et negues a fer amb descaradura
tan els hi fa als que coneixen el secret
d'asseure's per no aixecar-se
i de fer escalfar el coixí
Cofoi de les teves forces
et trobes sol amb tu mateix
t'observes, has estat digne
ningú no-et criticarà
Menys aquells brètols
gent educada barroerament
q'esclaten en impertinències quan no toca
gent cruel i malientencionada
Aquesta gent et recorda
la bona pasta de la q'estàs fet
et r
ecorda la teva carn tova
les teves entranyes bullents
L'escalfor de la companyia
no la volen ni la persegueixen
ni tenen intenció d'assegurar-la
i la merda el món i els seus problemes
Que s'acabi de podrir la vida
d'emmetzinar-se l'aire
d'emmerdar-se la terra
i l'aigua d'enllotar-se
Així petin els captinguts
així morin de gana els consirosos
així hi hagi fam i misèria
i així pugui jo surar en la merda
Prepotències injustificables
que succionen el teu esperit
per fer vòmits de paraules
vòmits estructurats i ressonants
que tu no podràs comprendre mai
l´Autor
375 Relats
86 Comentaris
275328 Lectures
Valoració de l'autor: 9.68
Biografia:
Tinc aquesta mena de blocEspero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.