Cercador
Poesia per abans d'anar a dormir (51-53)
Un relat de: Daniel N.- Compartir:
Poesia per abans d'anar a dormir
51
Per fi s'obren les portes
del miracle pausat
del que passa sense cridòries
sense esclats ni lluïments
del que sabràs poques coses
fins que no ocorregueixi
així doncs permet-te un descans
i podràs superar l'angoixa
la que t'amargueix tan intensament
el silenci per fi
les notes calmes, la mirada perduda
el forat del nas ben obturat
per la teva viciositat
En mig de la foscor
de gaudis estranys
et trobes immers, tu que volies
perdre't a dins de tu
volies desfer l'embolic
d'unes afirmacions precipitades
d'unes categoritzacions massa lleus
d'una definició inexacta
No produeixes encara
ni tens elements judiciaris
suficients per alliçonar
amb les teves paraules mesurades
que són d'un equilibri esfereïdor
no podràs desfer-te de la polpa
que nodreix les teves carns
la que volen esprémer amb sistema
No tindràs una oportunitat
si no desvetlles el moment
la teva tranquil·litat es redueix
la teva parsimònia es desfà
es dilueix en aigües escalfades
no queda res de tu mateix
ni tan sols el que podria ser
ni el que hauria de ser
no queda res més que la carn
no queda ni un pensament
tens el cap buit
les idees fa temps que t'han abandonat
i segueixes però endavant
empenyent amb força
perquè saps del teu destí
les paraules justes
segueix endavant i empeny
Així doncs hi ha proverbis
dels que no vols sentir a parlar
dites que no vols escoltar
hi ha lliçons que no vols aprendre
hi ha exhortacions que no vols assumir
ni vols comprendre el sentit
de la caiguda d'una fulla seca
ni d'un pètal de flor
que s'assembla a la lividesa
de la mort mateixa
que ha de despertar-te potser
o potser de cap manera
en formes diverses exultes
el bonic teorema per afaiçonar
la teva conclusió premeditada
Tindràs potser l'esperit
d'alçar-te amb una victòria suada
per tal de retornar a les mateixes paraules
als mateixos gestos
i als mateixos somriures
la desaprovació q'enclouen
no podrà resumir-se en memòries
ni hi haurà un teixit que no mori
ni serà possible que tanquis els ulls
i vegis encara restes
de la llum que t'abandona
a la teva sort innoble
mentre conspires tristament
per tal d'amargar més encara
el licor que d'altres beuen
Així que pareixis
infants amb dos caps
d'esdrúixola definició
podràs afegir al patiment
el que hi ha de veritable turment
en saber-te incapaç de cap lucre
de beneficis altres q'els compartits
que altra visió que la conjunta
Sents l'esglai q'et menja
sents la fredor q'et traspassa
no només és l'hivern
amb les seves mossegades
el q'et fa tremolar les cames
ets tu i la teva solfa
desafinada i erràtica
la que fa perdre la verticalitat
al teu cos baldat de ridiculeses
amb les que has pretés erigir-te
en salvaguarda de costums
en ínclit defensor de morals
en el paladí lluent de totes les formes
Has de rescindir el contracte
amb els teus dimonis
interiors i foscos, que no tenen força
que no tenen empenta
que no-et condueixen a port
que no t'indiquen el camí del cim
perquè hauria de ser diferent?
La pugna en la baixesa i en la puresa?
I perquè no hauria de representar-se?
La ignomínia per altres termes?
Tu coneixes les respostes a tantes / preguntes
q'et demanes si no serà possible
que a còpia de respostes acabis amb les / preguntes
Tindries encara un monument
a la teva memòria en forma de fills
i podries esclarir el teu futur
un cop feta la feina
que només l'has començada
un cop endegat i encarrilat
el futur de les famílies
començant per la teva, perquè no?
I aleshores comprendràs la buidor
de les accions dretureres
encaminades a discernir
la possibilitat latent
a la qual no hi ha forma definida
ni hi ha clausura formal
ni es pot extreure una conclusió
que sigui llunyana i fèrtil
Per tant t'obstines en afirmar
la teva lucidesa interior
el com comprens tot plegat
el teu somriure et delata
un somriure de savi esbojarrat
la teva mirada espurnejant
endevina la felicitat
el teu interior és en ordre
no hi ha dolçor més gran que la que / atresores
potser atrinxerat en tu mateix
potser has matat les preguntes
potser gaudiries plenament
d'un bon ritme copulatiu
si fos possible un contacte
amb algú altre
Potser penses que d'estar en tants llits
has fet carrera i prestigi
que potser de tanta fricció
has esborrat les marques
de la teva natura inhumana
Només exhumes els teus sentiments
els bellugues per aquí i per allà
els treus a passejar amb inèrcia
i després no hi ha res que romangui
et trobes sol, la teva companyia
és la buidor de les parets
que vols emplenar de pressa
la buidor q'et parla
de la que no vols sentir res
no et confonguin amb algú estrany
que no sap cenyir-se al guió
o que desconeix les lletres del seu alfabet
Tindries potser l'oportunitat
de esvair aquells dubtes
amb els quals trempar el pensament
per tal de fer-lo idoni
de pensar naturalment
allò que necessites
i necessites materialment
en actes i en beneficis
de tu mateix no s'escriuran grans paraules
perquè no has tingut el valor de / destrossar-te
i perquè t'has mesurat en els teus excessos
Potser t'importa la gravetat
dels teus actes més irreflexius
amb els quals pensaves fer grans coses
i q'es perden en un oblit
que seria discrepable si hi hagués teca
que ganivetar de la teva menja
q'és el teu cos nu
a les hores matineres del dia
a les quals encara amb desfici
furgues entre les teves cames a la recerca
d'una felicitat fugissera i enterca
obstinada en defugir-te
i en fer-te ullets
Per tal que compensis
la prudència inicial d'unes passes / vacil·lants
en carrera desbocada
podràs ignorar-ho tot
podràs tancar els ulls
i estrènyer amb força
per tal de resumir l'objectiu
que és encara dilapidable
en tant que fortuna adquirida
per una insuficiència crònica
la qual et condueix al pensament
que potser no ets l'únic que pateix
les injustícies d'un fatu
que ha de retrobar-se amb tu
un dia impresent
en el que renunciaràs
a les ambicions naturals
de la teva condició bel·ligerada
de persona humana i social
Així doncs hi ha encara
per escriure algunes lloances
de les matinades llargues
amb les quals trobaries descans
si poguessis sostreure't de l'atracció
del sol indiferent
que amb la seva força irradiant
espera de tu només
la finalització del misteri
amb delectació assaboriries
el resultat d'una bona campanya
de vins o llegums
amb la qual t'expressaries
a tu mateix la necessitat
de tenir un descans oportú
que seria la cirereta del pastís
en el teu exemplar deambular
per edificis llargueruts
dels quals llençar paraules
q'es perdin al ventijol
q'acarona el teu desig
del que formes part irremeiable
com a soci fundador
perenne i sincer
imbuït de solfa
52
Iniciada la transcendència
t'obstinaries en pressentir
les passes vacil·lants
d'uns els que serien elements
només de la arrauxada complementarietat
de la teva indumentària
dominical i correcta
segons la qual t'expresses
per tal de superar'l malestar
d'unes orgies massa cares
Tindries aleshores un motiu
per tal d'alleugerir-te de la mortificació
d'haver-te de guanyar el pa
perquè ho digui Déu o al sana raó
perquè ho diguin els que ja ho fan
perquè només els ximples treballen
gaire estona i amb entusiasme
No hi ha res pel què lluitar
no hi ha recompensen a què aspirar
no hi ha fonaments socials
no hi ha res i tu ho saps
i per això et marginalitzes apropòsitament
per tal de turmentar el desig
i fer-te fort al teu reducte
i expulsar moriscos i invasors
els bàrbars que volen menjar la teva carn
suculenta per a ells
sagrada per a tu
Per tant has d'oblidar el moment
en que caigueres en l'oblit
en que deixares de ser tu mateix
per convertir-te en quelcom més
has d'oblidar les premisses
q'et conduïren a la convicció
de tenir una conversa digna
al voltant dels grans temes
els quals et pertorben el sentiment
i et minven com a persona
Perquè hi ha lucideses esclarides
amb les quals pots afrontar'ls reptes
d'una autoritat pontifícia
o gairebé que ve a sol·licitar-te
uns serveis que no vols donar
uns sacrificis que no vols fer
només en la teva solitud et refermes
per tal d'escapar de tanta misèria
de la baixesa tan estesa
i dels malsentesos que t'atorguen
el benefici d'un dubte qüestionable
Així doncs esperes que hi hagi
al capdamunt de la revitalització de les / economies
en una dinàmica de mercat mudable
la conclusió peremptòria de que tu
hauries de col·laborar de fet i de paraula
amb les temudes hosts
d'una nissaga instal·lada en el plaer
que ha de transportar-te
a la llunyania perduda
Allà a on no vols ser
en tant que reprodueixes el sentit
de paraules arbitràries
expressades amb neguit
en termes insegurs
tens present el dolor
i també la felicitat sobreaguda
el seu bruit escalfat
que t'acarona les orelles
Així expliques el sentit
de tota la perduda lògica
de tenir per antagonistes els astres
d'obsedir-se en catalogar les cultures
de fer una tesi dels galimaties
i de capturar el moment i el pensament
com si de fràgil papallona
arribés a tractar-se
Tens l'esperit clar
el front despert
la mirada aguda
i la llengua ensinistrada
Per això mateix observes
i consideres, i sospeses
i extreus conclusions encertades
perquè no hi ha metall que pugui / comprar-te
tan exagerada és la teva independència
el teu cervell desllorigat
indaga en els misteris de si mateix
per tal d'afavorir-se en la seva valoració
de les pròpies accions
mesurades amb cauta diligència
per tal de fer-les assumibles
i integrables, i manegables
A qui l'interessa tenir somnis?
Que no estiguin fets de pedra o marbre?
A qui li cap un coi de fang cuit?
A la seva pensamentera?
Tindràs un moment per reflexionar
encara no han arribat les justícies
no tens que retre comptes
pots seguir endavant tal qual
els altres s'immolen a diari
en la seva lluita per una llib
ertat esclava
i tu els observes només
deixes passar les seves vides
endevines un pòsit d'inutilitat
en els seus actes
en les seves demostracions
en els seus teoremes de l'absurd
No consideres que hi hagi pulcritud
en dir les paraules maques
en els moments indicats
i les paraules lletges
quan pertoquen i s'adiuen
No consideres que hi hagi gust
en sorollar i embrutar
en discrepar perquè sí
en guanyar batalles de crits
en desfer-se en lloances
precisament per qui no les mereix
No hi ha intel·ligència en fer sonar
les cordes vocals més vibrants
per tal de dir les veritats
que no interessen en el fons
Veritats que podrien estalviar-se
afirmacions que podrien no ser dites
expressions de baix to
que podríem estalviar-nos
l'esclat de la vulgaritat sempre és / convincent
la seva lògica fonamentadora sempre / guanya adeptes
i la paraula serena ha de morir
sense haver fet cridòria
Per al·lusions a tercers
no aconseguiràs pas de reformar
el seu pensament antagonista
a les teves idees hegemòniques
partidàries d'un poder clar
d'una divisió eficaç de les feines
Ets partidari de no treballar
treballant molt
ets coreligionari d'aquells
que suen asseguts a una butaca
ets aliat dels que cerquen
la felicitat en les coses bones
en les coses cares
en les coses fútils
La seva butxaca traspua
els beneficis dels seus actes execrables
la criminalitat i l'egoisme
els alimenten i els engreixen
Són el mateix que un porc
que sap separar però els seus excrements
s'engreixa per ser devorat
les seves butxaques i el seu treball
haurà de ser cruspit
per aquells que quan arribi l'hora
pensin que tenen alguna necessitat
Així doncs no cal estendre's
més allà del que seria raonable
per tal d'explicar algunes veritats
per petites que siguin
i de fer compartir alguns dolors
encara que siguin només pruïges
i fer cogitar alguns pensaments
per tal d'encendre els focs
d'una ment entorpida
que de la seva turpitud fa virtut
i de la seva son fa vetlla
i de les idees badallants
fa veritats absolutes
Sense disgregació no hi pot haver raó
no hi pot haver senderi sense causa
no hi ha sentit comú sense extravagància
no hi haurà meticulositat sense astúcia
ni pot haver un projecte
sense amo i esclavatge
Tu saps que projectar
és ferir la humanitat
és destrossar el seu sentit
és negar-la sistemàticament
Projectar sense més
crear en un moment, en un cop de geni
el que d'altres hauran de dreçar
Així aspiren a la glòria
els que no tenen les mans tacades de fang
els que no coneixen l'olor de la terra / humida
els que dispersen el seu pensament
només a les hores convingudes
Aquests de cap manera no toleraran
la teva victòria innoble
no deixaran que subsisteixis
et tindran sota mínims
no permetran que fructifiqui
la teva capacitat ofuscada
Pretenen amb el seu cofoisme
ufanós i insultant
que tu rematis el que han començat
sempre voldran que segueixis
un camí indicat per un dit
que no coneix les gràcies
d'una mica de dolor
El seu front sua estranyament
sua amb gotes fredes
gotes com llàgrimes que no han patit
i que no s'han escalfat
a les rigors de la feinada
Operen amb benefici
cerquen l'apagament del sol
volen destruir el món
perquè no-els agrada
volen destruir-se a si mateixos
però abans destruir els altres
perquè no suportarien sentir-se ximples
desapareixent ells sense més
sense endur-se ningú
sense enfonsar la resta
Ens enfonsaran a tots
amb les seves retòriques artificioses
amb els seus cinismes sistemàtics
amb la seva manera de revoltat el sentit
de posar els uns contra els altres
les persones de bona pasta
que han de barallar-se de broma
per tal de donar-los el plaer
de creure que tenen un significat
més enllà del seu exemple
a no seguir certament
53
L'extraterrestre embut
q'et deixaria baldat
les forces capgirades
encara pot substituir-te
si tinguessis la força
de llençar endavant una súplica
per tal de retrobar-te amb l'ésser
imprecís que ets
amb el que plores d'amagat
i li guardes el respir
per tal de defugir-te un cop més
amb les llums de l'albada
Hauries de tenir encara
sentiment i perdó
ganes de suplicar
esperances buides
operacions connotades
a dins dels budells irritats
Podries fer de tu mateix
un espècimen de la teva espècie
pel qual lluitar i patir
sense deixar de reformar
el cau infecte dels teus sentiments
allà a on van a parar els retrets
dels que no queda res més enllà
de les seves formes habituals
Tindries com el reflux
d'un mar en calma, la trempera
de sol·licitar l'enuig
per tal de fer marrada
i perdre't en algun indret
del que no coneixeries la causa
ni tindries experiència vital
Un indret que ha d'empresonar-te
per tal que comprenguis la veritat
de la teva llibertat perduda
Un indret sense ombres
pla i estens
a on no hi hagi racons foscos
i a on puguis desfer-te
de la meticulositat vital
que t'acompanya darrerament
i de la qual no en vols saber res
perquè t'allunya de l'objectiu
presumible i pautat
de restablir els ponts de confiança
amb les parts íntimes teves
de les que no vols sentir a parlar
Tindràs així el domini de la idea
la capacitat de manipulació del pensament
deixaràs de vagar entre paraules
mal dites i mal combinades
Les que tu coneixes prou bé
perquè has rendibilitzat un punt de follia
del qual en guardes un desig
que ha de transportar-te al futur
del que no vols tornar
Mai tornar enrera
per dolorosa que sigui la causa
del teu patiment ominós
de les fatxendes mirades q'et repassen
de tot plegat en el seu conjunt
de la particularitat encaboriada
que pretén dissuadir-te de la gosadia
de perpetrar accions decidides
en favor de la teva independència
que no la vols per a res
no la necessites
i ella no et necessita a tu
Així doncs contemples
el passar de les hores
la seva feixuga pesantor
com endevinen els moments
les agulles d'un rellotge
que hauria d'aturar-se per anar bé
mes que tu no vols mirar
per por de sentir-t'hi reflectit
o de notar la presència inefable
d'aquell esperit mort
que retorna per recordar-te
la teva condició feble
i que amb admonicions decidides
pretén que t'escapis
A on aniries a parar
a mercè de tu mateix
sense una possibilitat material
sense recursos evidents
sense res de res
Aniries a parar al fang
al bassal fred, a la platja
a la muntanya o al prat
i aniries a parar decidit
decidit a destruir-te ja de pressa
no pas a poc a poc
Més et val deixar fer
la natura i el temps
deixar fer la desgràcia
el drama i la tragèdia
no vols posar de la teva part
en el desgavell que t'espera
tu notes al teu interior
una veu serena
que vol indicar-te camins
que t'observa direccions
segons la qual hi ha una sortida
menys quan esvalotada
fa sonar els timbals de la por
el teu cor és una pell seca
I tu no saps de on
apareixen les maces
per tal de picar amb força
amb el ritme del dolor
de la desesperació desorientada
de la fugida impossible
perquè de tu mateix no pots amagar-te
ni deixar el teu cos al seu destí
T'agradaria potser desfer-te de la carn
esperes potser que hi hagi més que la carn
no hi ha més q'el batec del teu cor
q'et recorda que no ets invencible
que ets feble i miseriós
que no tens sortida plausible
que no hi ha rescats pel teu segrest
q'el teu crim ja ha estat comés
estàs condemnat d'avançada
el teu judici
és només un tràmit
Què has de passar tanmateix
el judici dels altres
el judici de les lleis
de les normes i les conductes
el judici de tu mateix
l'implacable judici d'estar viu
un judici sense garanties
una vida sense agafalls
una caiguda cap al no-res
al final de l'estimball
només hi trobaràs un cop sec
Mes vols jugar amb la possibilitat
en el que seria si prenguessis una / determinació
que potser hi ha diferències notables?
Entre prendre amb força una decisió / equivocada?
O una de correcta?
És que potser és segregable?
L'essència de fer el bé amb determini?
Que de fer el mal amb decidit / convenciment?
Les persones són les mateixes
uns i altres tenen el foc a l'ànima
i tu al bell mig
incapaç de posicionar-te
no vols engreixar cap exèrcit
ni els seus soldats
ni donar metall a les seves armes
ni carbó o sofre a les seves pólvores
ni tens intencions de venjar-te
més enllà del so
de la vida
Tindràs doncs l'oportunitat
de deixondir-te per un moment
de sentir la pluja al teu pit
el vent i el rúfol oratge
a dins mateix de tu
Podràs expressar-te amb correcció formal
per tal de comunicar efectivament
el teu pensament tan lícit
segons el qual no hi ha veritats
més enllà de les que perceps
Ni hi ha encara un neguit
que pugui fer-te trontollar
ni hi ha embats del no-res
que puguin sollevar-te el somriure
quan descanses ben ajagut
i deixes que les dolçors de la son
t'enduguin als seus paisatges irreals
dels quals pintes un esbós
No seria potser possible que transcendissis
amb la força del teu pensament
amb les teves idees arrenglerades
com un exèrcit combatiu
adelerat per morir
preparat pel sacrifici del tot
no esbufeguis, prou que mors
prou que ho saps que mors
Ningú no podrà dir-te que has descurat
la teva destrucció
ni que no has patit
el que tocava segons la teva condició
El cas però és que refuses aquesta / condició
per clamorosament injusta i arbitrària
què t'importen a tu els idiomes?
Les habilitats i els diplomes?
Perquè hauries d'estar del costat dels que / sense esforç?
Pretenen furtar la suor calenta?
No te la creguis la seva suor glaçada
no pensis en el seu patiment com a real
ni consideris el seu sacrifici un fet
saben emular-te perfectament
saben posar-se al teu lloc
paradoxalment sense moure's de lloc
Saben del teu patiment
amb la imaginació
coneixen el teu dolor
amb la reflexió
comparteixen els teus treballs
tot dirigint i controlant
et reserven el privilegi
de poder-te cansar per ells
No saben
potser que s'enfonsen?
En un forat enfangat i olorós?
Del qual no podran sortir-ne fàcilment?
I al que romandran fins confondre's?
Amb tota la brutícia dipositada?
I que no tenen esperança?
De poder-hi sortir nets?
Perquè l'ànima no es pot netejar
la seva brutícia és persistent
i la seva degradació irreversible
Així doncs esperes
que amb actes petits
amb sacrificis insignificants
amb només uns canvis de conducta
podràs redreçar-te del tot
t'esperarà un horitzó de felicitat
i faràs bones companyies
productives i útils
q'et portaran a millorar-te
com a persona i com a ciutadà
Penses tot això perquè desconeixes
fins a quin punt t'has perdut
fins a quin punt estàs sol
no saps que t'arribat l'hora
de passar comptes amb el neguit
has de deixar-te enfonsar
submergir-te en un no-res estrany
per tal de trobar els fonaments
per tal de refer-te un cop més
cada dematí et construeixes
els ossos et fan mal
el cap et roda
t'has de construir
t'has de fer persona a contracor
i seguir endavant
i lluitar com una fera
i mossegar qui sigui
si et deixen
mataries per tu mateix
ja ho has fet i no ho saps
l´Autor
375 Relats
86 Comentaris
275820 Lectures
Valoració de l'autor: 9.68
Biografia:
Tinc aquesta mena de blocEspero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.