Cercador
Poesia per abans d'anar a dormir (48-50 VI)
Un relat de: Daniel N.- Compartir:
Poesia per abans d'anar a dormir
VI
48
Idòlatres de la sabatilla
pretenen ensenyar-te les llengües mortes
per tal de sufragar-te el sentit
i claudicar encara més en al seva fugida
per tal de reiterar-te en el motiu
esmaperdut de la joia
i el goig fugisser que contemples
no tinguis por de trobar-te
enmig d'una horda de pobladors
estranys que volen instaurar-te
el seu sentit dirigent i obstinat
amb el qual gaudirien d'ombres
encara per descobrir a la teva consciència
per tal de resumir el neguit
q'et corseca lentament
i q'et cou amb incipiència
per tal d'aconseguir el sentit
de les teves paraules perdudes
que no tenen recer qüestionable
per tal de redimir la tenença
il·lícita de pensaments
amb els quals vols construir el passat
reedificant-lo de les seves cendres
i de mots eixerits que voldrien
assemblar-se a guanys borsaris
sense'ls quals no podries
encimar-te a la prudència
I en tant que plausible
la condimentació del temut teorema
t'externalitza el desig
que deixes en mans de tercers
sense ambicions conegudes
que de tu no poden fer res al capdavall
i que no tenen retòriques fosques
amb les quals convèncer't de la teva
necessitat de gaudir plenament
d'una justícia equitable i dreturera
amb la qual aspirar al final
de la basarda q'et desfà la panxa
i que considera de tu un individu
que ha de manutenir-se àvidament
obviant les veritats incòmodes
i les hores tardanes q'et retornen
al teu estat originari de placidesa
Així doncs el mèrit assumible
les grans paraules dites a deshora
no contemplen el referend
del dubte raonable, q'et perd
en moments aïllats sense els quals
no explicaries un bocí
de les teves necessitats interiors
has de tenir la pausa
al teu costat com aliada
per tal de refermar-te en el desig
en una fal·lera estranya per despertar
el matí cantussejant
qualque melodia perduda
unes notes arbitràries
has descobert una nova forma
has creat un espai d'originalitat
i de tu ja no queda res
esclau de la teva obstinació
no queda res per salvar
les flames de la ment et cremen
els reductes de sentiment q'et quedaven
Així observes l'arbre solitari
que trenca un horitzó rectilini
per tal de fer-te com ell
i donar ombra i redós
a caminants ufanosos
que pretenen que amb accions
expliquen la somorta realitat
punyent i feridora
d'unes hores vastes i denses
sense les quals no tens principi
ni final apressat
Ni pots expressar el deliri
de la teva jurisprudència emocional
amb la qual judiques els actes
d'uns altres que no et volen bé
que no desitgen de tu que reeixeixis
que no aspiren a la teva salvació
com a esperança difunta
que ha de planar al destí
encara per descobrir de la paraula
el verb i l'adjectiu es barallen
no hi ha pausa ni pau
en les teves disquisicions
quant a la primera observació
que t'ha de donar la mesura
de les teves capacitats objectives
sense les quals enfrontar-te a la necessitat
resulta titànic i estèril
Les llaurades planúries
encara canten el dilema
de la temptació superada
per unes forces mentals elementals
les quals aspiren a consolidar
el púlpit i el faristol
fer-los seu a cada paraula
fer del seu discurs un indret de solidesa
per tal d'enfundar-se
els fons diversos
de les diferents propostes
q'endeguen els projectes
per tal d'equiparar les persones
i fer-les assumibles per les formes
que retornen un cop i un altre
a la consideració de transitòries
en tant que l'hegemonia del sentit
la pueril astronomia del pensament
ha d'empènyer amb força
per tal de dislocar la frase
de trencar la metàfora
esmicolar-la a fons
per tal de trobar la por
que fonamenta la fugida
més enllà de les possibilitats
dels mèrits documentables
de la conservació del patrimoni
de la dissolució de les parelles
de l'aparellament dels vertebrats i / invertebrats
del cicle de la vida
i de la mort negra
Que ha de tornar-te la vida
amb la seva frescor lleugera
amb els seus aires de puresa
amb la seva temptació sempre a l'abast
i tan lluny encara
No tindràs esperit de reforma
en tant que no comprenguis de tu mateix
que hi ha racons que no has de mirar
i pensaments que no pots tenir
si vols reintroduir-te satisfactòriament
al cabal de beneficis de la socialització
de la que no vols formar part en realitat
i que podria dir-se que no t'atreu
perquè la força et supera
perquè no comprens les seves raons
perquè no tens elements en comú
amb ells i perquè no consideres
que hagis de fer així o aixà
ni que hagis de tenir bonhomia
o un somriure a punt
o un posat seriós com a punta de llança
per tal de clavar-lo al cor
de qualsevol que s'atreveixi a qüestionar-te
I doncs esperes la tornada
dels bons moments i dels dolents
de la variabilitat de la quotidianitat
de les puntuacions altes i baixes
Has abandonat el niu cuita-corrents
i t'adones que enyores
la seva sentor de palla
aleshores construeixes el teu niu
i l'ensumes amb avidesa
la delectació és màxima
pots estar envoltat de merda
que la oloraràs amb desfici
perquè és teva
I no pas serà el captiu
el que aconsegueixi d'esborrar
el record pusil·lànime d'aquell temps
que no ha de tornar
parlem d'un temps de mocs i plors
d'un altre temps de sensacions i plaers
de cansaments ficticis
de llargues hores de meditació
d'emprenyades absurdes
de nocions embecerolades de la vida
les primeres accions que t'han conduït
eres culpables aleshores?
Ho ets ara com a conseqüència?
Tens l'esperit corromput de misèries?
No tens resposta per a algunes preguntes
que no cal q'et formulis ni tan sols
perquè no hi ha oblit possible
ara tens el record del record
i així entaforada a la ment
tens la teva vida pleonàstica
t'has repetit tantes vegades
aquelles paraules temudes
aquella incipiència onerosa
amb la qual aspires a conduir
el respir innoble d'un descans
que creus tenir merescut
per actes recents i passats
segons els quals has de mantenir
l'esperit i les ganes intactes
i has de sofrir encara la inflexió
de la teva carrera meteòrica
cap a la plena desintegració
La teva ànima es revolta
davant les injustícies de tota mena
que observes a diari a prop i lluny
i es revolta fent-te mal
i tu et revoltes i lluites
i només et fereixes els punys
perquè la seva pètria solidesa
ha de poder amb el roí intent
d'afeblir-los amb paraules
Els seus actes petris
les seves accions calculades
han de servir per edificar
les fortificacions inexpugnables
de la seva lògica perversa
segons la qual et reserven
les tasques vils tot i que agraïdes
poc pot rutllar la humanitat
governada per rates
I en tant que possible
la tendència irreversible
del teu pensament a la desintegració
no té altre sentit que demostrar-te
que si el que compta és el resultat final
aleshores no hi ha esperança
perquè la teva supervivència depèn
del criteri de tercers
que no tenen res a guanyar en recolzar-te
i que de ben segur tenen família
amics o coneguts
persones d'especial simpatia
interessos interessats per a ells mateixos
ètnics o grupals
per tal de donar suport
a qualsevol altre
Aleshores el teu projecte és estèril
igual q'el camp abandonat
al teu terrós només creixen males herbes
el teu pensament és prescindible
ells tenen la raó q'et manca
ells tenen el sentit del món
saben perquè és bo
perquè no s'ha de tocar ni un bri
de la seva lògica ben compresa
per aquells que entenen més enllà de la / obvietat
de demanar una existència digna i / tranquil·la
No pot ser per raons de pes
no pot ser i ho sabries
si haguessis estat en ves-a-saber quina / reunió
en que cervells esclarits i il·luminats
aportaren amb clarividència
les opinions rellevants quant a tot
per tal de justificar l'escalfor
de les còmodes butaques
acaronant els seus culs
Potser t'hauràs de creure el seu negoci?
Potser es just que tu penquis?
De cap de les maneres
no sentis vergonya de no servir per a res
no sentis recança de les accions passades
no et penedeixis d'allò que feres i no feres
et mossegaran de totes maneres
voldran alimentar-se dels teus braços de / totes totes
puja al turó i mira l'horitzó
roman en calma el conjunt
les idees temibles t'abandonen
la tranquil·litat et fa costat
la concòrdia humana es produeix
ja no hi ha interessos ni mitjanceries
ja no hi ha excuses ni pretextes
ni hi ha resplendors que enlluernin
ni hi ha vertígens que regirin les vísceres
ni hi ha desenterramorts que tornin amb el / mateix de sempre
només l'alegria de continuar
de saber que descanses encara amb forces
de notar un esclat de vida a les temples
de saber-te novici d'una nova ordre
a la qual no s'admeten nicis
i de la qual se surt per voluntat pròpia
si alguna cosa millor que ser-hi
vingués a ocupar-te
49
Ràbia oculta que transcendeixes
el significat traslluent
de les hores perdudes i mortes
i enterrades potser a bocins
sense les quals no captures
el significat ocult
de tantes hordes de motius
que venen a alliçonar-te dels teus pecats
que no has comés encara
transgredint la vergonya
de tenir-te per un ésser superior
i demostrar concupiscència
en les paraules notates
les quals poden eximir-te
de la responsabilitat de pensar
les formes alienes
sense les quals no pots comprendre
cap significat ulterior
als fets naturals que t'envolten
El ritme sempre tallant
la prosòdia pseudolírica trontollant
les paraules maques al vent
expiren per un matís
sense que puguis afegir-hi res
al descens meteòric q'et desfà
Et crema les entranyes un sentiment
de joia solemne de grandesa
sense el qual aspiraries
a qualsevol normalitat pautada
tens l'esclat a la mirada
tens un mal al dit que no pots refrenar
i tens la possibilitat del teu cantó
per tal de millorar-te lentament
per tal de fer de tu un anhel
de grans llibertats inassequibles
No podràs temptar el futur
si no compleixes el requisit
de redoblar els esforços
de tirar endavant amb valentia
de claudicar encara més
abaixar el front i deixar fer
no és el teu problema ni ho serà
no tens que habituar-t'hi
ni tens comoditat
el teu obituari és a punt
i tu no estàs llest
a on s'és vist q'el mort
arribi tard al seu propi sepeli
Tindràs benaurança
quan puguis assolir el sentit
el que s'amaga darrera la veritat
la veritat oculta darrera la percepció
tindràs moments enjogassats
de filtreig amb les ombres
seràs capaç de donar de tu mateix
més enllà dels teus límits
per tal d'esperonar el sentiment
el que no et cap a dins
el que purula pels teus porus
el que destrossaries amb un moviment
de les teves celles arronsades
No podràs expirar-te de lluny
hauràs de matar-te de ben a la vora
per tal que no hi hagi dubte
deixaràs q'els altres et matin
per la infàmia del teu posat
pel teu gest desafiant
per tot el lirisme desfermat
que atresores i comparteixes
Per tantes malvestats fetes
i tantes facècies executades
ets reu del teu humor
no et deixa viure en pau
et persegueix dia i nit
i tu transites amb placidesa
amb un mig somriure al bell mig de la cara
i tens la probabilitat del teu costat
Llences els daus guanyadors
sempre endavant i sempre empenyent
i sempre empenyent cap amunt
per tal de desbancar els triomfadors
sempre endavant amb la glòria
de saber-te vencedor
altiu paladí de mil batalles
tindràs l'enteresa de patir
una sola de les teves derrotes?
No pots ignorar el calvari
el lirisme retornat i actiu
que vol menar-te a territoris
que creies oblidats
ja inaccessibles
portes tancades es reobren
possibilitats mortes reviuen
anhels enterrats s'inhumen
per tal de donar-te el poder
de la teva ferma convicció
de la teva pressa en existir
de la teva manera d'afrontar el perill
q'et fa rumiar pel teu destí
tan allunyat del teu present corpori
tant innoble en els seus plantejaments
Un destí que voldria fugir-te
que no vol tenir-te al costat
que parla de tu sense tu
un destí que voldria desfer-se
fondre's en les calors del sentiment
liquar-se com una fulla seca
de la que no queda res en esmicolar-se
La petitesa que t'envolta
el poder limitat que t'assetja
són expressions del mal gust general
d'aquell que tan ufanosament exhibeixen
cofois i complaguts els que volen llogar-te
per tal q'els serveixis amb mirada bovina
per tal de fer de tu una peça
en el seu engranatge complicat
No creus que hi hagi altra simplicitat
que la que bonament construeixes
al voltant de tu mateix amb armes
de llancívola precisió que fereixen
el cap enterbolit, encaboriat diria
d'aquells que pretenen sostreure't
el q'en justícia és teu
i el que injustament t'apropies
Quina delectació sobirana
de reprimir el desig un cop més
de deixar-te endur per les forces interiors
per les pulsions totes alhora
cantant una simfonia de relativitat
sense la qual ignoraries
el veritable significat del teu temor
d'aquell que rossega ben endins
del q'et fa ser captivador
del q'et dona els aires misteriosos
de persona poc enraonadora
i regirada de drames
Tindràs potser el coratge?
De plantar cara als q'et persegueixen?
Encara que ja siguin vençuts?
Encara que la seva pàtina no llueixi?
Encara que la seva pell sigui tèbia?
No tindràs alternativa
quan hagi arribat el punt de no retorn
el qual mai ho és perquè retornes
i perquè si no ho fas o en tant que no ho / fas
poc t'importa
No podràs triar quan arribi el moment
no hi haurà alternatives raonables
només l'exposició descarnada
a les inclemències de l'emocionalitat
amb la qual aspiraràs al privilegi
de poder-te moure com una ombra
en mig de les solideses inqüestionables
les quals et recorden punyents
com n'és de solitari el teu camí
i com són de gruixudes i cantelludes
les pedres a la teva sabata
que t'impedeixen de caminar
si més no amb la gràcia que voldries
i mentrestant la posició
es va perdent sense remei
Només en part consideres
com a possible l'esbandida
d'algunes aigües fecals
que venen a popular la teva consciència
sense que puguis anteposar
un sol precepte generalista
que pugui salvar-te del deteriorament
de la teva trajectòria en descens
No tindràs potser la tendència
d'explicar-te amb lentitud
per tal de deformar l'àmbit
de la consideració fútil
segons al qual el sentit valedor
de les ponències d'estricada solvència
serien equiparables a l'oblit
en la seva potència disgregadora
El teu cervell minva
res contra la natura
la teva llengua s'aquieta
no t'has de sorprendre
la teva pulsió es difumina
i mentrestant el dolor augmenta
i trobés que hi ha una relació efectiva
per prou estranya que sembli
entre tot plegat i els fets passats
els quals són el condiment
del guisat que ara menges
perquè hi ha espurnes de passió
encara al fons dels teus ulls
i encara pots sublimar-te
i deixar fer
i gaudir d'un bon àpat
i d'un solet de mitja tarda
Tindràs potser l'oportunitat
de rescabalar-te d'aquell greuge
potser en un futur incert
potser ja ho has fet
i ja tens a les mans la sang tacada
de tots els teus crims immunds
I potser hi ha esperances
pel teu cor destrossat
o potser hi és sencer
i només et lamentes per la seva superfície
que sembla esquerdada però sense / afectació
de les parts més tendres i interiors
Hauries potser de regraciar-te
amb aquelles versions pòstumes
de les teves prèdiques antigues
amb les quals esperaves surar
en mig d'un mar de merda
No tinguis aleshores por
no deixis de sostreure sentiment
a les armes frívoles de la seriositat
amb la qual torces el gest
per tal de suprimir el desig
de fer-te un amb l'univers
de fer-te no-res amb el tot
i de tenir encara prudència
per tal de dir les paraules justes
per tal de captivar el senderi
d'alguns q'et persegueixen encara
Tots plegats es fan els ornis
per indicar-te un camí sense sortida
per conduir-te a l'escorxador
perquè anhelen la teva carn
i volen tenir-ne un tast
el seu canibalisme és atroç
les teves fugides comprensibles
el teu revoltament justificat
i les teves al·lusions a tercers del tot / pertinents
en tant que superes el sentit
de la paraula donada
per tal de tornar a l'origen
d'una excel·lència mesurable
que podria convertir-te un altre cop
en allò que voldries ser
si estigués a les teves mans
de canviar un bri de les ombres
que planen sobre el teu futur
escarransit d'esperances
temptat de finals
obstinat en la recança
50
I amb relativa i plausible confiança
esperes retornar al sentit
al recte senderi de la lògica
o potser seria més adient prescindir-ne
per tal de deixar per al final
la frase rodona?
Tingues fe en un món
regit per estranys
conduït per eixelebrats
que volen tenyir de conducta
la seva diàspora mental
Esperen reprendre una vegada
el que podria ser insuls
reprendre'l per tal de domesticar-lo
en tant que referència abstracta
de les possibilitats ja perdudes
Tingues en compte que hi haurà
esclats de joia al teu final
jubileu sense parió
en el qual et perdràs
i per sempre més
Sense que tinguis encara l'opció
de renegar dels teus gustos
de mirar el perfil de les persones
de trobar indiscutibles les hores
en que refrenaves aquell desig
Posa't al meu lloc
treu-me del meu lloc
aspira a la meva lucidesa
aspira a sentors de ferestia
sense prejutjar el contingut
no tindràs esma de controlar
ni un bocí de la teva misèria
Que per altra banda et persegueix
ja ho sabem q'et preocupa
el destí de la teva nissaga
ja sabem que t'amoïna
la teva conducta extrema
Vols demostrar sense teoremes
vols indagar sense lupa
vols observar sense ulleres
vols mirar sense ulls
i vols endinsar-te en el misteri
sense tenir-ne la condició de novici
Perquè aleshores el dolor?
D'aquest sentir teu tan fondo
sense el qual observaries la vida
com tot just encetada
com una novetat indiscutible
comprada a preu d'or
al preu de la teva sang
vessada a preu fet
en interès d'algú altre
Peroracions absurdes
explicacions estricades
estrips de l'intel·lecte que traspuen
la voluntat de dominació
l'esperit esclavista
totes les penúries de l'ànima
exposades a les inclemències
d'un temps a venir incert
que haurà de matar-te tard o d'hora
Sense motivació aparent
no podràs besllumar la sortida
del teu túnel d'inspiracions
que t'ha de portar a la follia
de voler ser tu mateix
envoltat de preceptes
assetjat de judicis
esmaperdut fugint del no-res
Tindries la vocació clara
d'esprémer la solució
per tal de donar-li el color
que tu desitges
Encara hi ha pàrvuls
cridaners i entusiastes
miren el món amb ulls inquiets
observen el seu tarannà amb força
per tal d'entaforar-se al seu destí
volen assolir-lo ara
no poden esperar
la decisió ferma
Perquè tenen en l'oblit una arma
una aliat obscè
q'els ajuda a pressentir
la prudència de les passes cauteloses
sense les quals haurien de patir
el dolor de la pedra a la sabata
Així doncs explica't millor
expressat amb llibertat
però sempre dins la cleda
del teu pensament normal
No-et deixis arrabassar
la teva conducta estranya
el teu inspiradíssim deambular
la teva libèrrima afirmació
amb la que refuses el contingut
de la forma q'el conté
No et vaig explicar
en aquelles primeres intencions
quan per primera vegada els nostres ulls
es creuaren un instant?
No et vaig explicar els fets
tal com eren aleshores
i com en continuen sent?
Tindries potser el valor
d'alçar-te amb una victòria pírrica
per tal d'assaborir el futur
amb els colors i sabors que t'agraden
Podries encara sublimar
la teva ment dispersa
el teu pensament desordenat
la manera que tens de retrocedir
al fons perdut dels teus orígens
I en tant que lúcid investigador
de la misèria infrahumana
podries explicar històries
a audiències lliurades
que podrien aplaudir-te amb entusiasme
i podries tanmateix perdre't
dins l'oblit meritori
Per tal que poguessis adjudicar
als q'encara et persegueixen
fer-lo
s veure fins a quin punt
la teva caiguda és lliure
i l'estimball és figurat
i no hi ha res més q'el vertigen
de sentir-te ingràvid per sempre més
Les paraules captives
dins un cap inexpressiu
que no sap explicar-se prou dretament
i que no té la capacitat comunicadora
de restituir el ferm deliri
sense embuts ni borns
sense penes derivades
sense altius esguards
podries entossudir-te en tu mateix
i tot i això series cop qualsevol altre
un esperit rebel
Que té les formes instal·lades
al seu front i que no les pot vèncer
ni amb armes ni amb astúcies
ni amb negres arteries per tal de justificar
el que hi ha de bo en la maldat
de tenir pensaments lúbrics
en tot moment
Maldat previsora i eixerida
que malmena per camins de baixada
per drogues i excessos
per martiris personals
per tot allò que rebutges
dins la teva normalitat
Escolta'm amb atenció
perquè haig de dir-te una paraula
que t'omplirà de suficiència
tu i la teva noblesa
han d'anar de la mà del poble
un poble que no és ningú
un estrat a on no hi ha ningú
cerques quídam q'et reforci
i no-el trobes
Perquè no hi és
en definitiva ha fugit
desatén les seves obligacions
no hi és a on li pertoca
ha arribat per atzar
no té fusta de líder
no té res més que ambició
I tu saps que no pots refrenar
l'impuls creador tan inerme
sovint improductiu i capriciós
no pots refrenar-lo ni ho vols
però tampoc no-et representa
Ho saps perquè l'has conegut
perquè l'has tingut a la vora
has pogut sentir el seu alè
aquest impuls tirànic
l'has pogut domesticar tristament
Així doncs deixes anar les impureses
per provar de fer la teva ment un aliatge
de duresa incomparable
i flexibilitat proverbial
I tens encara un transfons
de dubte o de culpa difusa
potser t'has de sentir culpable?
D'algun dels teus actes?
Només en possibilitat
només com a hipòtesi
només en la buidor de la teoria
Has de fer pràctics els teus coneixements
l'única manera de considerar-los / extenuants
de cansar-los per polir-los
per fer-los desaparèixer potser
Tindries dolors amagats
si sapiguessis a on són
els teus forats humits
els quals acumulen floridura
q'et dona aquest olor de resclosit
del que no saps estar-te'n
Perquè tens la memòria cansada
perquè només del dolor te'n recordes
només de la desgràcia fas esment
en els teus comentaris pausats
en els quals expliques el teu drama
a qui t'hagi d'escoltar
Suara parlaves de virtuts
i ara només veus vicis
abans tot eren magnificències
i ara t'assalta la mediocritat
Has de plantejar-te el teu futur
construir-lo potser
amb peces duradores
amb argamassa enganxosa
i de duresa implacable
per tal de que l'edifici q'en resulti
sigui digne del teu drama
Oh! Drama i tragèdia
veniu a mi per justificar-me
per fer-me valer davant els altres
feu-me interessant
doneu-me les orelles
d'aquells que no saben
que poc pateixo
i que nul·lament em lamento
Al fons del meu interior conservo
bocins de felicitat usufructuària
llogada o manllevada
la bestreta del meu futur
que ha d'assolir-me com a home
tindré potser la gràcia
d'explicar penes com triomfs
Perquè hi ha un destí comú
és veritat que hi ha camins q'es creuen
però no pas per als meus peus
que prefereixen les espines
a la terra piconada
Per tants peus ben calçats
que consideren que per trepitjar la vida
cal estar preparat
i tenir mitjans capaços
i ser primera figura de ves-a-saber-què
i gratar la cuixa
de la teva muller assossegada
Potser seria possible convidar
a la nostra festa particular
al nostre reducte com un cau
llodriguera de sentiments inconfessables
convidar un estrany q'ens espiï
amb el seu silenci tímid
expressió segura de futures explosions
de grans confessions de pecats
que hi han de ser darrera
els ulls que no volen mirar com cal
de les mans que només toquen
la fredor l'una de l'altre
Amb esperit de superació
només aconseguiràs superar-te
l´Autor
375 Relats
86 Comentaris
275738 Lectures
Valoració de l'autor: 9.68
Biografia:
Tinc aquesta mena de blocEspero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.