Poesia per abans d'anar a dormir (45-47)

Poesia per abans d'anar a dormir



45

I tindries el veredicte
de la teva consciència
parlant de meravelles
i adjudicant-se el predomini
sobre la idea obtusa
amb la qual esperes aconseguir
el que seria una conspiració temuda
del parnàs extraordinari
de la temptació captiva
sense la qual no consideraries el plaer
ni tindries esperances vanes
ni trossos de la teva subtilesa
perduts enmig de la temible força
del ressentiment obligat
segons el qual pots acudir al mèrit
per tal de reprimir el motiu
i fer-te càrrec de les hores perdudes
les que tanta falta et fan encara
i de les que tens escassa consciència
i no tens primícies que puguin alliçonar-te
per tal de dirigir-te al punt intermig
al qual podries ajupir-te
sense la ponència divina
de tenir-te en estima
la prudència sobirana
amb la qual observes el futur
resplendent i misteriós
que ha de gaudir-te per estones

Sense aquell neguit original
no sobreviuries en un món hostil
ni tindries caire moralista
ni, com seria preceptiu
no cansaries l'esperit amb nefastes hores
ni podries aspirar a la fal·làcia
de tenir un resum implacable
de les primeres al·locucions dels sonats
que volen fer-te esclat
i joia i pèrdua
de les teves casualitats
sense les quals no consideres
que sigui possible un reducte
per assolir les teves metes

Ni tindries esma encara
de trastocar la memòria
ni de gaudir del plaer efímer
de consolidar la primera impressió
per tal de fer-la emmotllable
a les teves supuracions més albines
les quals cobreixen de blanc
els teus pensaments més negres

Tindries la possibilitat de submergir-te
en el primer intent de sonada alegria
amb el qual indagar la nova purulència
q'et mostra encara el refugi altiu
de les primeres refregues
amb les quals el teu cos indòmit
pot alliçonar-se i captivar
els somnis dels altres
per tal de fer-los teus
per tenir probabilitats de canvi

No serà fins aleshores que comprendràs
el motiu estrident de la teva luxúria
ni podràs esperar una boina
a la porta del col·legi
per tal de refermar-te en la possibilitat
i gaudir encara d'uns instants de / responsabilitat
sense els quals no tindries èxit
en la teva tasca titànica
de apujar-te la moral per dosis
controlades i discretes
amb la primera condimentació superada
per tal d'assumir el rics
d'una temporada reeixida
de tot el que pot comportar-te
quan tinguis encara el domini de tu mateix
i puguis ajornar el passat amb esperança

No vulguis apropar-te al foc
ni vulguis desprendre't de la metàfora
per tal d'ajupir-te un cop més
de posar el teu capteniment al servei
d'estranyes servituds
les quals et porten a la convicció
que no dones de tu mateix
tot el que podries i que no resumeixes
el sentit dels teus actes
en tant que refractaris de la consciència
la qual pot ignorar-te per bandes
i desfer-te en multituds espremudes
les quals albiren el temps
per tal de donar-li futur
i fer-lo efectiu en les ombres
en tant que reprimits instints
obren miracles en la teva entranya
la qual pot ignorar per un moment
el punt de rauxa q'et somou
i que fa de tu un individu temible

No tens por de tu mateix
et coneixes a ple dret
i tens les accions a l'abast
i les negres oportunitats et capgiren
el pensament oblidat
del que formares part
abans quan no eres
el que has esdevingut
a còpia de laceracions
per nafres ignominioses que preludien
el sentiment de pertinença perdut
les hores principals del dia
et refusen i volen
macerar-te com una confitura

I volen extreure't la força
la que tingueres encara que fos mútua
ni que fos compartida o resumida
tindries un esperit de rebel·lió
a les teves mans punxegudes
series capaç de mostrar-lis el dolor
de refer-te de la desgràcia immediata
de superar el descrèdit de tu mateix
i de comprendre la retòrica de la maldat
els pensaments impurs que rebutges
totes les accions dolentes q'et fereixen

Hauries de canviar de cap a peus
hauries de retornar als orígens
per tal de veure't tu mateix
com una individualitat completa
com una manca de terror absoluta
com una adequació pausada al neguit
com la solfa passatgera q'et fa home
com l'esperit inflamat q'et fa glosador
de tantes veritats enterques
de tantes obstinacions naturals
que venen a contradir les teves paraules
i a deixar palès la teva ignorància

Restes perdut enmig de boires
no tens subtilesa a la gola
ni tens grans paraules al mig del / pensament
ni tindries la prudència d'esclatar encara
ni de rescabalar-te d'aquell greuge
ni deixar de banda aquell odi
ni tornar a ser perfectament sencer
i no considerar negatives
les afirmacions apressades
d'aquells que volen el teu suplici
i pensen que poden tenir com a objectiu
la teva misèria desesperada

No els deixis aturar el temps
ni permetis que raonin amb calma
no deixis que la seva ombra
sigui l'esperit q'et mou
que la seva ombra no-et tapi
i que les seves paraules no t'emmudeixin
i que no hi hagi res q'et soscavi
les ganes retrobades
la sensació de novetat apresa
el que queda de la teva llibertat
que no és poca cosa
ni per fer-hi broma
ni per riure desencaixadament

Així doncs el que promou
la teva consciència relativa
apropiada d'altres
expulsada de tu mateix
d'aquell tu mateix que érets
tu compleixes els requisits
d'una funció inquisitorial que vol reduir-te
a uns continguts pautats
a unes catalogacions preescrites
les quals no tenen res a veure amb tu
ni són part del teu contingent de / pensaments
ni poden resumir-se en unes línies
ni tenen l'esperit inflamat de la teva / concòrdia
ni poden assimilar-se a res conegut

Tu ets un gran desconegut
ets un misteri en tu mateix
no tens esperit de revolta
ni vols q'els teus dits pateixin
ni et sembla adient q'et diguin el què
ni vols que hi hagi pausa
en el teu contingent de pensaments
no necessites el silenci
només la rauxa constant
l'agitació esverada
la que mou el teu cap
alliberat del tedi
d'haver de ser quelcom
i de prefixar-se la vida
per tal de defugir l'instant
en que t'has de retrobar amb la solfa

No tinguis esperances encara
de mantenir el lluïment intacte
no hi ha res que se't pugui comparar
ni hi ha resultats que comptin
ni hi ha esperits q'es belluguin
més enllà de la capacitat concentrada
de restar il·lusori i espremut
empresonat per la distracció
que a dins teu et porta a rellançar
el motiu aparent de la teva lògia
persistent i ferma
la qual esvera el motiu
per tal de fer-los plausible
i condimentar-lo de rudiments
i d'algunes capacitats fragmentàries
amb les quals seria possible de conjuminar
un conjunt heterogeni de realitats
que podrien ben bé definir-te
per la forma casual de dissentir
del perquè de la memòria
sense la qual no tens oportunitats
de retornar a l'origen
sense el qual no hi ha futur
ni possibilitat de millorar fefaent
ni hi ha res de res que puguis esperar
d'uns canvis massa sobtats que t'assalten
i dels quals no coneixes més que una / fracció

Sigues del teu partit en minoria
i no tinguis por de malmetre el teu braç
per tal de donar-lo a tòrcer
i per tal de reduir la potència
a una possibilitat immarcescible
sobre la qual observaràs el teu jo mateix
amb una lluentor desconeguda
amb els llampurnejos del destí
que ve a retrobar-te allà a on et trobis
per la força de la seva necessitat
sense opcions de compra
ni d'efectivitat compensable

Sigues el que vals
val el que tinguis
i descarta el sacrifici
com a forma de superació
de tot allò que queda enrera
el teu arbre es fa petit
la teva primera impressió es dilueix
no hi ha res que tingui sentit
no hi ha esperances prou vanes
per tal de sumir-te en la son
d'un oblit passatger de coses passades
de temors absurds i de grans veritats
de les que no vols saber el contingut
ni vols tenir encara representació
a dins del teu imaginari helicoide
que torna a gravitar entorn d'aquella
primera impressió que tant et colpí

No pots fugir de la calma
t'haurà de perseguir per sempre
serà la teva companya inseparable
tindràs opcions encara
si la defuges amb sistema
perquè podràs assumir un lema
una expressió del teu pensament
que condueixi a l'ensopiment
d'una tarda massa llarga
la veus marxar-se pausada
i penses que potser seria teva
si poguessis apurar el moment
i allargassar-lo encara
per tal de fer-lo elàstic
i poder-lo atreure al teu sentit
per tal de fer-lo flexible
adaptable i canviant
però l'instant segueix el seu curs
i no deixa escletxes penetrables
ni la humitat no el traspassa
perquè no tens encara la resposta
que seria advocable per forma
a la teva audàcia representativa
sense la qual no pots comprendre't
així com no pots expressar un neguit
o deixar de banda una catàstrofe



46

Entaforats al sucursalisme
la penosa realitat s'escampa
i no queda res per difondre
el missatge original de confiança
no tinguis por de perdre
aquells avantatges miserables
sense els quals no pots concebre
la lluita sistemàtica contra tot
el gran somni t'espera
encara hi ha oportunitats segones
pots cobrir-te de glòria
en algunes afirmacions categòriques
no tingui esplai ni disenssió
ni puguis esperar un canvi
de precisió dels esdeveniments
ni tinguis per hores les conviccions
ni planegis l'esperit rebel
ni siguis contraproduent per algú
que t'observa calmat
i que fa de tu una proclama
ambivalent i destrossada

De tu no queda res dempeus
ni hi ha constel·lacions parasitàries
que puguin indicar-te el camí
només tens la teva empenta
el senderi reculat que t'allunya
de les veritats pregones

Només la clàusula final
la que podrà desfer-te el mal
q'et menja per dins
perquè el deixes fer?
amb quina substància l'observes
perquè tantes ganes de retrobar-te?
amb les felicitats oblidades?
penses que de tu no queda res
i queda tot encara
tot està per fer, per definir
i res no queda tancat
perquè hi ha opcions encara
de superar el descrèdit
i de
trobar la gratuïtat
en aquelles coses dignes q'et planteges
sense les quals no aspiraries al dia
ni tindries por de la mort
ni series capaç de parlar en veu alta
ni de transmetre el teu pensament grisenc
ni podries alçar-te amb la victòria

Les passades oportunitats
no compten, només un futur resplendent
que ha de regraciar-te amb tu mateix
que podrà desfer-te el nus a l'estómac
i fer de la teva vàlvula d'escapament
un misteri de sonoritats
una insondable veritat amagada
una parcialitat escomesa amb valentia
tingues present el dolor
de tants moments per perdre
de tantes paraules vençudes

No tindràs ambicions clares
ni superaràs el descrèdit personal
ni hi haurà qui t'avali
ni podràs deixar-te caure
en una espatlla amiga
ni podràs definir el concepte
com a tu t'agradaria
amb paraules concises i precises
per tal de retornar-lo a la lògica

S'escapen de tu els conceptes
perquè són fugissers per natura
perquè no els agrada romandre quiets
s'escapen amb cridòria
sense esma els vols atrapar
i no tens encara la fórmula
que pugui establir-te un passat
en el qual considerar la retòrica
de les possibilitats antagonistes
amb les formes prudents
del teu llenguatge amesurat
sense el qual no rendiries
al nivell que acostumes
ni tindries la força moral
d'imposar les teves idees naturals
als cervells despistats
que cerquen encara una resposta
a la pregunta originària del seu indret
al que voldrien perdre's sense retard
endarrerits en la paraula i en el gest
aspiren a unes conclusions errònies

Que podrien portar-los a la pulcritud
net i polit el discurs
clarificats els conceptes i les idees
palesades les opinions i les afirmacions
categoritzades les argumentacions
no hi ha res més per a dir
però la paraula segueix
perquè té noves combinacions que /
oferir-te
i tu no desfàs el nus
a la teva gola turmentada
perquè no tens ganes encara
de retrobar-te amb el destí
de deixar de banda les ambicions estèrils

Tens un espai per on perdre't
i l'aprofites amb tranquil·litat i saviesa
com una bèstia de càrrega
envellida i adolorida
observes encara el penediment
de poder trastocar el sentit
una vegada més t'aplaques
com un deu de tu mateix
el qual no coneix sacrifici massa cruel
ni te sadoll de la sang de l'ofrena
ni hi ha esperit que pugui calmar
no pas amb les paraules clares
ni amb les formes diverses
amb que encobreixes el delicte
de tenir-te a tu mateix en compensació
per greuges de tercers
els quals et porten a conclusions
precipitades sens dubte
les quals són atribuïbles al neguit
inspirador dels teus somnis
amb el qual has de conviure
tantes hores per tal de refrenar
l'impuls interior emergent
que t'allunya del ser
i q'et fa pensar aquelles idees
de les que no volies saber-ne res

Tu tens la força moral
per reivindicar el teu sentit
per saber que hi ha de tu mateix
que sigui profitós i no qüestionable
tens la rigidesa d'esperit
per tal de fondre't en un univers
sense el qual no tindries astúcia
per tal d'entreficar-te immiscint-te
en afers de tercera generació
que no condueixen a un esclariment / efectiu
de cap veritat relativa
ni de paranys estranys dels que no vols / saber
ni les parts ni el conjunt

Tan sols la solfa continuada
és la q'et dona energia
és la que tens en propietat
per la qual aspires a una superioritat
aconseguida a base de mitges veritats
segons la qual no hi ha espai
per tal de defensar l'ultratge
produït per aquells q'et persegueixen
i et volen veure enfeinat i consirós
capficat en això i allò
sense temps per un somriure
volen veure't malhumorat
per tal de justificar-se ells mateixos
davant les seves perspectives incomplertes
les quals sorgeixen d'una possibilitat
que no es va materialitzar al seu temps

Passat el moment idoni
la recerca infructuosa t'incapacita
i fa de tu un ésser desorientat
i tens la pugna ben viva
i la relació de conceptes ben clara
i voldries tenir un esclat
un moment de defugiment
en el qual poguessis cridar
sense cap trava ni born
cridar paraules de llibertat
q'et portessin a la veritat
de saber-te en el moment precís
allà a on toca

Però passes de llarg
anotes per oblidar
memoritzes sense ganes
per tal de retornar a la buidor
deixes q'et penetri ben endins
sense que quedi rastre d'aflicció
deixes q'et foradi lentament
i la teva irradiació és tènue
i els teus ulls mansois
no poden penetrar amb la seva rodonesa
tot és sinceritat al teu cos
tot tu expresses el neguit
el desfici q'et menja
les ganes q'et corsequen
no hi ha res que pugui oxidar-te
no ets un metall platejat
ni ets una metàfora d'una funció
ni una peça del mobiliari
ni una extensió de la màquina
ni tens el cervell estructurat
de tal manera que només puguis pensar / idòniament
sense possibilitat d'error o distracció

No tens aquesta fortuna, tu ho saps
no tens cap riquesa
no tens cap bagatge
no tens experiència
només tens l'oblit
de tu mateix i dels altres
només el sopor q'et persegueix
i insisteix a seguir-te tot el dematí
fins que ja ha passat el dolor
i no hi ha res més a fer

No puguis inflamar-te amb cogitacions
de malastrugança
ni tinguis a punt el revòlver
per tal de disparar directrius opinables
les quals et transporten al poder
del que no formes part en realitat
i del que no tens els beneficis

Només el greuge passat
només el greuge futur
només l'ombra allargada del fracàs
només el temut instant de la / responsabilitat

No podràs fer-te enrera quan hi siguis
ni hi haurà olors de pa calent
ni et recordarà un color la primavera
ni podràs desistir de l'opció
valedora per més oportunitats
de cenyir-te als fets
d'orinar en verticalitat
de superar l'angoixa cadirària
de permetre que entrin es assercions
atropelladament al teu cap

Per tal que puguis perdre el sentit
encara immaculat de la teva pèrdua
sense la qual no observes primeries
ni hi ha res davant de la pesantor
d'una ment enravenada
entravessada a dins el crani
xocant contra les parets dolorosament
el front et recorda amb la seva febre
que ho hauries de pensar tan seguit
que de tant en tant hauries de reposar
i donar-te bona vida

Penses que potser tens l'esglai
a la mirada perduda
no hi tens res, només el buit
del teu interior improductiu
oblides papers i consignes
no encaixes i de tant no encaixar
comences a pensar que tens forma
que tens dimensió pròpia
que no hi ha res que pugui aturar-te
que pots pujar al capdamunt relativament
i que t'esperaran per quan retornis
que potser al final de l'estimball
hi ha la veritat que anheles
pobre de tu que repliquis
als àngels perfumats que t'indiquen
el camí per ser les seves ombres

No tinguis por de fugir
de les veritats impostades
de les mentides cregudes
de totes les atzagaiades rebudes
de les endemeses sense sentit
de l'estomacalitat desfermada
de la pura retòrica de la submissió
de la que no formes part
ni en formaràs mai



47

Ets un ésser fonamentalment lliure
no tens el que podríem anomenar
un arrelament mental concretable
i podries encara passar per àcrata
si no fos que t'agradés la comoditat
de no haver-te de preocupar de tu mateix
en la teva projecció futura i efectiva
de la qual no vols saber-ne res

Perquè el futur que t'espera
allà hi és, i t'espera
i no tens pressa per assolir-lo
ni tens una trajectòria clara
que hi condueixi

Perquè el futur infame
trist i poblat de desgràcies
no fa per a tu
sempre trobaràs la sortida
a costa del teu patiment
no vols la seguretat
ni el plat calent a taula
pots menjar en fred
i pots afaitar-te sense aigua
i pots mirar el cel de bell nou
i trobar-lo eixerit i inspirador

Podries si més no plantejar-te
el significat de tanta fugida
per tal de fer-te un racó
dins de tu mateix i aspirar
a una tranquil·litat que se t'escapa
i deixar de discernir negrors
que no-et condueixen a cap mèrit

Els altres amb els seus sacrificis
innombrables i encomiables
fan de tu una tercera persona
que no té prou lamentacions al sarró
per tal de condimentar la sutura
de tancar les ferides obertes
de cauteritzar el teu esperit
amb mesures de força
només la fugida et revifa
només la negació de tu mateix
et dona vida

Així doncs perquè esperar el motiu
de grandiloqüència o excitació
segons el qual t'espera una millora
i no una continuació
a la que t'has acostumat per força
i a la q'et sents còmode i seré?

Tindràs potser la valentia
d'enfrontar-te als teus deliris?
Podràs absorbir-te de bell nou
per tal de reconduir-te destrament
i fer de la fatxendosa realitat
una aliada dels teus desitjos?

No podràs gaudir encara
del terratrèmol ignorat
segons el qual aspires
a una conducta recta
a unes paraules sinceres
dites amb desgana i obstinació
per tal de continuar-te en tant que glosador
de les teves accions punibles
sortides de dins el cor
no tens encara prou camí per endavant
per tal de destrossar-te el neguit
i seguir furgant allà on no vols
seguir indagant la teva persona
amb paraules q'es perden
perquè no poden retorçar-se

Tinguis com tinguis l'esperit
de cap manera no se't farà llarg
de saber que tens un moment de / concentració
amb el qual inspirar-te un cop més
i deixar que les teves narius excitades
ensumin la meravella de l'olor
de salvatgia, d'animals i d'excrements
que resta encara per descobrir
darrera aquell paper descolorit

Tens l'esperança intacta
i vols encara acréixer't
en la forma i la disposició correcta
per tal de reposar el moment
i fer-lo teu amb grans alenades
per tal de retorçar la felicitat
per tal de trobar el camí
el q'et condueix a aquell no-res
amb el qual somiaves
i que s'amaga darrera una oportunitat
perduda per sempre més
la felicitat que t'espera
és fugissera i hostil
la fredor de les paraules establertes
et fa tremolar
la conhort de mans amigues
et sonen a bufetades

Tens encara el vent propici
per tal de navegar per aigües embra
vides
i no pots suportar el moment
el q'et persegueix a deshores
el que fa que plantegis enigmes
el q'et retorna al teu començament / pensatiu
del que surts cada vegada
has de plantar cara a l'angoixa
o has de deixar-la fer amb calma?

Tens potser la il·lustració
de saber-te amb forces encara
de poder afrontar la tria
de poder capgirar el fatu
la tragèdia i el drama
per tal d'anostrar-te'ls
i fer de la paciència una sana virtut
i dels teus moments d'escarni
una bellesa insuperada
per aquells en que pensares que eres
un animal alat i lliure
capaç de solcar alhora el cel i les aigües
no ets cap bèstia ferotge
ni tens habilitats desconegudes
ni poders impressionants
ni has fet aquell viatge que somiares
ni has dut la vida que voldries
i tanmateix et refermes en la teva voluntat
de ferir a pler
de fornicar inusitadament
per tal d'arribar a alguna conclusió
que pugui explicar-te el perquè
d'algunes accions que no comprens
d'actes vandàlics incontestables
alhora que nul·lament racionals

El perquè del vandalisme
del vandalisme de la quotidianitat
de les formes adquirides
del mal acostumat
de la delinqüència habitual de no pensar
et fa reflexionar

Les conclusions sempre seran precipitades
l'indret de claudicació sempre personal
el q'et deus a tu mateix no ho comptes
has de pensar en el cap dels altres
has d'arrencar-los el cap
per fer-te una sopa
ben calenta i acollidora
pròpia d'algunes latituds
q'et refreden les cames

Tindràs l'esperit de superació
per tal d'enfrontar-te al desori
de passar entre mig i no mirar
de no sentir tantes veus alhora
de deixar q'es cridin sense afectació
tindràs la calma en un moment així
quan no hi hagi ja res a fer
quan la catàstrofe sigui consumada
aleshores tindràs el front fred
i les mans fermes
i les cames rectes

Ho tindràs perquè el benefici
de la teva calma és relatiu a la desgana
que sents en compartir
els instants d'emoció pautada
segons els quals has de sentir
en un moment precís i amb intensitat
i riure del passat un altre cop
i deixar de banda les ferides
que per velles i purulentes
només poden perjudicar-te

L'optimisme d'uns quants
et fa patir, les seves paraules pausades
el seu posat impecable
les seves narius tractades
la forma d'expressió explicativa
gairebé demanen excuses
afirmen que no fan el que fan
i diuen que tot es malinterpreta

Les seves cares rodones
les seves galtes rodanxones
els seus llavis
coi de mantes
perquè existeixen?

Per tal de fer-te patir
d'escombrar-te les seves misèries
d'amagar les seves febleses
de mostrar els seus forts
amb aire tímid
o potser amb autoconvenciment
per tal de fer-te veure
que no tens altre sortida que pencar
i pencar molt i moltes hores
per pagar diners a les paparres
de tota mena que t'envolten

Digues prou al seu domini
que no és suau ni raonable
que no es fonamenta en la utilitat
que comparteixin el teu dolor si poden
una mica només del teu sofriment
que deixin de banda les seves bajanades
no t'interessen els seus projectes
que no poden realitzar
incapaços per materialitzar
les idees q'els fan cofois
i que vagament s'apropien
expressen el sentiment profund
de tenir possibilitats encara
de transcendir el moment
de superar el temps i l'espai
de viatjar endavant i endarrere
per tal de capgirar el món
giravoltar-lo només
o dir q'el tombaran i gronxar-lo
només bellugar-lo per on saben
que tornarà al seu lloc tard o d'hora

Mouen el món amb indiferència
amb grans paraules no s'ha mogut una / pedra
ni amb paraules s'ha mogut una fulla seca
ni s'ha edificat un imperi
ni s'ha fet un país pròsper
ni hi ha hagut riqueses perdurables

Amb paraules petites
es construeixen els regnes

Després la revolta t'assalta
ve a recordar-te el teu passat
innoble en part
un passat al que vols extreure't
parlem de la primera infantesa
quan amarat de mocs ploraves
per una nimietat
era aleshores que hi veies clar
i ara les boires de la maduresa
la degradació del cos i la ment
et fan ser objectiu a estones
però no hi veus clar

Calmada la temptació
calmat el desig
temperat l'esclat
només et queda esperar
ja has assolit el cim
ja has arribat a la pausa
i només et queda esperar
tranquil·lament esperes
a que arribi el moment
de no saps què ni ho pots saber-ho
esperes un moment cridaner
q'et tragui de la repetició innoble
no la trobaràs ben assegut
ni serà per tu sense cabrioles
ni podràs agafar-la amb les mans a la / butxaca
ni arrossegar-la fins a tu sense urpes
ni podràs en fi cobejar-la
sense una ment desperta i clara