Cercador
Poesia per abans d'anar a dormir (42-44)
Un relat de: Daniel N.- Compartir:
Poesia per abans d'anar a dormir
42
A les profunditats de ser en conseqüència
per tal de semblar amb propietat
el que podries sentir encara
la franca penitència
que podria sumir-te en l'oblit
de les paraules maques
de les frases rodones
de les temudes al·locucions públiques
de tot plegat i de no-res
del que resta de tu mateix
després d'espellar-te
amb retòriques confuses
amb tota la confusió necessària
per tal d'atribuir-te un mèrit
que no-et pertany a tu mateix
esperaries un oblit encara
que podria ser recer
de la teva cansada postura
amb la qual impregnes l'aire
de pensaments buits com el teu cor
de les quals atribueixes calmes
que no tens en el fons
que ignores tremendament
per tal de subsumir-te
en les boires de la consciència
tapada per un escull
de tendència parsimoniosa
amb la qual esperes obtenir
el rèdit confús de la panòplia
amb la que enfrontar-te a l'exèrcit
de temudes víctimes les quals
podrien recordar-te encara
allò submergit a les ombres
de la teva ment enterbolida
Passa aviat per les ombres
les quals observen el teu neguit
sense gaire tumult
ni avalot ni escarni
de prudències castes
les quals abjuren del seu penediment
per tal de fer-se un lloc
a la consciència tumultuosa
la qual admira el pretèrit
sense el qual no hi ha perdó
ni hi ha conseqüència temible
Esperes amb impaciència
que arribin els temps cabdals
les misèries eternes
les quals t'obriran el pas
del que podria ser encara
un escamot d'alegries
sense les quals no conceps
l'averany complex del futur
que t'ha d'abocar a la por
la por turmentada i estèril
l'eixorca paüra meticulosa
amb la qual podries esdevenir
encara una ombra de tu mateix
un esperit afamat de glòries
sense les quals explicar-te
seria una tasca inabastable
Perquè tens la ponència a punt
per tal d'expressar el teu neguit
el q'et menja per dins
el foc que crema lentament
per tal de dirigir-te'ls pensaments
i fer-te gaudir de tornades
de baixades
Potser trobaràs Déu?
al final de l'abisme?
Esperes amb calma reposada
el que podria ser una urna
ensucrada de paraules
per tal de refer-te de la descomposició
del teu ésser més privat
el q'et recorda perquè ets aquí
i en quina mesura promets
el que no tens a les mans
per tal d'aconseguir el fruit
dels esforços aliens, un fruit
q'et serà amarg, una bellesa
que se t'escola entre els dits
per tal de patir la lucidesa
d'una matinada massa llarga
rebota del llit amb mals pensaments
enfronta't al futur amb cos de pedra
per tal de lluir com mereixes
i fer factible l'impossible
la crueltat de la seva negació
el que hi hauria de veritat en una mentida
dita en veu baixa i tremolant
la mentida de l'optimisme i la joia
la mentida q'et crema els budells
i et fa ballar el cap amb moltes músiques
Perquè la irada resposta?
perquè la mala paraula?
perquè el crit desesperat?
Potser ambiciones un futur
que se t'ha d'escapar un altre cop
el tenies a l'abast, a tocar de la mà
i ja no hi és, s'ha esfumat
el futur teu no existeix
el que creies de tu mateix s'ha fos
només queden uns records
tenyits de possibilitat
possibilitats que no hi eren realment
i que hi són ara
altrament dissenteixes
de l'atribució esclatant
de les formes plurals sotmeses
a la disciplina de la retòrica ordenada
que no condueixen a un altre camí
que aquell que surt de fosques cloterades
amb les quals et trobes renyit
i no hi ha perdó per la teva fugida
Ni hi ha aliments per al teu esperit
ni pel teu cos ni per la teva sexualitat
adormida per rutines absurdes
per tot allò que esperes del més enllà
més enllà d'ara mateix
un més enllà que no deixa present
i que només serveix per torturar-te
Pesadament comptes les hores
per tal de refugiar-te en el seu cadenciós / avançar
el qual resulta temible
quan no tens amb que alimentar-les
Esperes potser que vinguin a rescatar-te
els aliats que perderes
totes les bones obres que no feres
tot allò q'et recorda la teva desgràcia
ets únic en la teva dissort
no hi ha res comparable a la teva caiguda
i els altres es belluguen
amb presses corren cap a la feina
per tal de fer-se un lloc al món
per passar per camins amb sabates lluents
i per tal de demostrar-te el poc que vals
els micos manipulen la seva vida
per tal d'aconseguir-se unes canyes de / bambú
que poder rossegar en bona companyia
El teu extraradi t'ignora
la teva perifèria et silencia
res no serveix de tu mateix
ets un instrument inútil
farcit de novetats passades
que feren furor en el seu temps
i que ara mouen al sentiment
per la desactual funció
Esperes potser q'et rescatin
els escamots de la felicitat
les mans amigues q'et retornin
al país d'on ets
a la teva terra estimada
que ja no recordes
vius l'exili de la glòria
no hi ha res que pugui reconstruir-te
ni res que pugui ja destruir-te
no hi ha pedaços per esmicolar
perquè les miques són brins
i de tu mateix no es parla res
ni de la teva figura es fan elogis
ni hi ha companys que puguin /
esperonar-te
ni hi ha explicacions absurdes
que puguin compel·lir-te
a tenir en acció la teva ment
a deixar de deixar que s'adormi
amb cada nou turment
Les hores tardanes t'esclafen
aleshores coneixes la teva desgràcia
el fet ostracista i claustrofóbic
de trobar-te tancat en tu mateix
reclòs a una veritat senzilla
a una voluntat de ferro
la que tens per destruir-te
perquè no hauria de ser així?
perquè no hauria d'haver dies millors i / pitjors?
perquè tot ha de ser rectilini?
com els desitjos d'un infant?
com les ales d'un ocell?
com la negror pudenta d'una claveguera?
Has de destruir-te encara més
no-et queden ganes de morir
només vols fer-te valent
sense temors ni angunies
i salpar lluny enllà
endinsar-te en la mar i capgirar
les onades i els núvols
per tal de restituir-te la voluntat
la q'et dirigeix a l'horitzó
per tal que puguis esperar
encara una epopeia vital
una heroïcitat quotidiana
Desllitar-te no és cap drama
observar-te al mirall amb calma
no és cap tragèdia
observar la teva cara inexpressiva
no és cap desgràcia
afaitar-te amb cura
no és cap gesta
ni raspallar-te els cabells i vestir-te
no és cap fita reamarcable
La més absoluta normalitat
envolta les teves accions petites
Res d'extraordinari no pot fer-te reaccionar
res no-et treura del pou il·luminat
notes les parets humides i fredes
alhora que l'escalfor de la llum
i res no-et sobra ni et falta
i no pots aspirar a més
que al deixondiment relatiu
d'una serenitat aconseguida
a còpia d'abastar el futur
i deixar que les consignes
i les grans paraules dels savis
no puguin permear-te de cap manera
i reflecteixis els altres com un mirall
opac que no torna l'exactitud
sinó només la intenció
Quantes vegades hauràs de repetir-te?
que tens l'esperit perdut?
l'ànima empedreïda i l'alè podrit?
que tens la calma de la mort?
la serenitat del final?
que no pots atribuir-te un mèrit definit?
No pots atribuir-te una disbauxa clara
una noció de l'existència diferenciada
no tens encara força per lluitar
més enllà de la renúncia
no vols el món i el món no-et vol
no tens propòsit d'esmena
ni tens bones intencions
els voldries veure morts
serenament, sense drames
de sobte deixessin de funcionar
i tu fossis l'últim home
en gaudir de l'albada
en degustar els freds matinals
i en sentir-te veritablement viu
Tindries raó en emprenyar-te
per aquest desfici seu
per tal de procrear-se
arribarà un dia la impotència
i aleshores no hi haurà marxa enrera
i el final serà a la vora
i no hi haurà petja que deixar
ni paraules maques
ni fets heroics
ni grans gestes memorables
43
I perquè aleshores capgires?
el contingut de les encomiàstiques / al·lusions?
a conjures perdudes?
que podrien ser filles teves?
Tems el mecenatge de la compassió
el grau superlatiu de la disbauxa
tems el que podria foradar-te
a les teves carns més íntimes
el que resta del teu dividend
el q'et pertoca per justícia
de la convocatòria de plebiscits
al q'et veus immers sense voler
Tindries una altra forma
si tinguessis un sentimentalisme precoç
i no podries alternar la glòria
amb els pedaços del teu cos
amb les avitualles de la teva ment
que serveixen per inspirar
el concepte i la forma
el fons i l'aparença
de miracles per explicar
que condimenten el teu enuig
Sense'l qual no tindries abjuració
permanent ni transient
per tal de vianar les calçades
atropellades de vehicles
que poden fondre's en un sospir
i resumir la força de l'esperit
en la manera en que fora possible
de gaudir de l'intel·lecte desmesurat
Aquell que podria trastocar-te
si tinguessis la força de l'esperit
si poguessis atrapar'l moment
si gaudissis d'una eterna joventut
sense la qual assolir el cimall
resulta si més no inusual
estrambòtic i cognitiu
de restablir la consciència després de nat
amb la temor insana del futur
de les hores passades en va
de tot el que torna a visitar-te
per tal que facis de la teva successió
d'imatges evocades un seguici
funeralici de totes les teves ombres
Adjudicaràs al sentit
la prudència espremuda
segons la qual et queden moments
per tal de segregar la memòria
i fer-la part de la fortuna
amb la qual esperes albirar
un temps a venir de glòria
sense'l qual no tindries sentit
ni com a persona ni com a ens
enmig d'una alteritat amenaçadora
entretens el teu temps amb cabòries
que no condueixen a cap port
ni et portaran a la teva pàtria perduda
desdibuixada i esclafada
per les pesants mans dels enemics
Tindràs el que hi ha de subtilesa
a partir de la problemàtica subsubmisió
de les opaques gestions
amb les quals pretens dominar'l món
amb temuda perspicàcia
observes el teu entorn i actues
i de les teves formes gestuals
se'n deriva un teorema
el qual explica la teva dimensió
amb paràmetres de la lògica
Perquè tens encara l'oblit
encarcarat a l'esquena
per tal de fer-te lluir
enc
ara un instant
seria una pena que dissentissis
de la forma puntual de tu mateix
per tal de refugiar-te en la potència
esblaimada i cruel
de les hores temudes
dels pensaments terribles
de totes les puncions a la teva ànima
les quals deixen un rastre infecte
de purulència i podridura
sense la qual no pots comprendre't
Tindràs encara el futur
a l'abast de la mà quan comprenguis
la teva indiferència substancial
per tal d'atribuir-te el mèrit
del que no has estat mai capaç
per atribuir-te les obres
fetes per altres braços
de dir teu en comptes de nostre
d'apropiar-te del dolor d'altri
per tal de defugir la presència
immiscida d'aquells que patiren
per tal teva glòria
Operes amb diferència
per tal de sumar-te a la corrent
a la tendència aclaparadora
de tenir al capdavant una guia
de seguir un messies qualsevol
de seguir els seus llavis inflamats
les seves paraules denses
alhora que simples
comprens el teu futur a l'abast
comprens la seva fugida obstinada
i no compares el que seria possible
amb les destrosses mobiliàries
produïdes per brètols dissonants
que pretenen establir el seu particular
regnat del terror quotidià
Són els principis de l'agonia
que ja ve a donar-te salutacions
tu la reps amb ironia
incapaç de sensacions
Perquè seria possible
de discernir un món diferent
sense les barreres tan oneroses
que t'allunyen del pervindre
sense el qual no pots capir
una estona de calma
ni un redós assequible
i sense el qual no tens aspiracions
dignes de mèrit
Quantes feines i quant de treball
per obrir-te pas a empentes
i rodolons, per assumir-te tu mateix
per fer de la teva lògica un argument
tindries encara que repassar
tots els moments de migrança
que t'han fet arribar a on ets
oriünd d'enlloc
ciutadà del no-res
no tens cabuda al teu món
l'inventes a cada passa
i el trenques amb el teu significat
de difícil comprensió
seguir per seguir
perseguir un somni
fer realitat un desig
tot plegat es redueix
a la fatídica realitat d'ésser
un element de trencament
un punt d'inflexió en quelcom
una fracció discernible d'una funció
Tu tens el teu objectiu ben clar
res no pot allunyar-te del plaer
de tenir encara molts matins assolellats
per tal de regirar-te al llit
Retorna al teu destí
desfés el nus de la teva gola
no hi ha res q'es pugui comparar
a la paciència supina
amb que embats el nou regne
del dia incipient, per tal de resignar-te
a les tasques de sempre
a la repetició tranquil·litzadora
al conhort de la civilització
a les hores mortes que reviuen
Les creies instal·lades en la rutina
i es revelen com a generadores / d'oportunitats
magnífiques gestores de la teva desfeta
de l'interior revoltat que t'allunya
dels mals pensaments
els q'et persegueixen a deshora
quan no toca i t'alliberen
de les pesades obligacions de viure
No tens càrregues notables
no tens maldecaps importants
no tens res de res, només a tu mateix
i només el teu pensament torçat
i només la teva emotivitat condicionada
Has de reflectir el pas del temps
com si d'un cuc àvid es tractés
has de créixer sovint
per metamorfosar-te en bellesa
i deixar esmaperduts els teus enemics
No tens encara motius
per alarmar-te en excés
no hi ha el que podria ser un enuig
no temps el destí quotidià
no tems les onades de realitat
les que venen a visitar-te a contratemps
per tal d'explicar-te històries
romanços i cançons
de les que no vols formar part
Tindries però l'objectiu
força saludable i notori
de poder elevar-te un cop més
a sobre de les teves misèries
les cendres premsades que t'han de / reconstruir
serà una tasca feixuga
i no hi haurà companys en aquest viatge
ni tindràs l'alè d'un director
explicant-te les virtuts del treball
amb tu volen fer un projecte
de les teves carns volen fer un objecte
volen que siguis la seva realització
el sentit de les seves vides
el seu motiu i la seva recompensa
Tu no ets pas un turment
per aquells que alliçonen
els moments de pànic abstracte
sense motiu aparent ni origen
d'etiologia desconeguda i sense causa
el pànic q'es beu l'aigua de la teva boca
has d'enfrontar-lo, perquè?
has de capturar-lo, perquè?
tingues paciència i fe
el dividend t'espera
la part proporcional és teva
no tens res que resumir
no pots ignorar el balanç
de la teva misèria i del teu esglai
en veure la teva cara degradada
en un mirall escrostonat
amb uns ulls tristois q'et retornen
una amargor sense causa
i una desfici immotivat
Tindries potser forces
per allunyar'ls mals esperits
i fer-te fort al teu reducte
i arrodonir una jornada perfecta
amb les hores de captiveri immerescut
les quals encara et recorden
de quina matèria estàs fet
i quins són els teus límits i encerts
Has de conèixer't
has d'examinar-te
has de contínuament avaluar-te
per tal de donar un llindar
per arribar a un mínim
per tenir prou confiança
com per establir un criteri
segons el qual puguin mesurar-te
uns altres implacables
que volen entaforar-te
en categories artificioses
farcides d'engany i falsedat
per les quals lluites
sense esma encara
sense projecció real
sense suposicions agreujades
per la sublim esperança d'alliberar-te
del pes de les seves manilles
adherides a pedres
ajuntades a soques
crida a la llibertat
que tu mereixes
44
I serà la incipiència
de tot allò que tens i tingueres
de les hores mortes i enterrades
que voldries recuperar pel teu gust
un gust afable i servil
una actitud valenta i quotidiana
la que tens per tal de desesperar-te
de la temença dels altres
a la teva cara seriosa
al teu posat lúgubre
a la idonitat del teu gest
a l'avidesa amb que compons les estrofes
del vers de la teva vida
tan capgirada i subtil
que no tens paraules per descriure-la
Així doncs l'esperat moment
de l'alçament de les teves glòries
hauria de postposar-se un altre cop
per tal d'esbandir el dubte
que plana sobre la teva consciència
esmaperdut encara
observes el lluïment dels altres
la seva manera de cridar
el teu silenci et pertany
les teves hores mortes et persegueixen
i no tens raons per difamar
No podries ni que volguessis
enxampar el vol de la graciosa papallona
amb les teves xarxes immundes
les que t'ofeguen pels cantons
i fan de tu un esglai consumat
les que retornen vivament
per tal de recordar-te la teva misèria
la q'et constitueix estructuralment
i es pot mesura en moments
els que fugen esporuguits
de la teva fesomia blavenca
per tal de refugiar-te en el delit
de voler sense tenir
i tenir sense voler
i capturar les essències
amb una llum tènue
que s'escola per la finestra
El teu indret fa olor de picnic
de refrigeri intempestiu i campestre
amb el qual pretens redimir-te
del teu passat esbojarrat
del teu present sense direcció
de tot allò al que renunciares
per arribar enlloc
Renunciares a grans pompes
per no arribar enlloc
deixares de banda elogis
per tal de fer-te el teu espai
enlloc, més enllà
de totes les superfícies
que volen aplanar-se al teu pas
pots modificar el temps i l'espai
i fer-lo tou com una crema
amb la que assaonar el teu rostit
per tal de deixar que la teva pell
sigui teva i de ningú altre
no-et trauran la pell per posar-se-la
ni et trauran els ulls per veure'l món
amb els teus colors
que són teus i de ningú altre
Tindries encara el domini
dels teus actes més lluïts
per tal de desfer-te de l'infortuni
de saber-te condemnat
no pas per accions passades
sinó per la crua realitat
d'una vida passatgera
a la qual tu montes sense esma
per tal de desfer-te d'alguns neguits
empenys amb força
amb convicció i destresa
empenys cap endavant
en un món sense cardinalitats
del que no ets capaç d'explicar un bocí
i del que no tens constància documental
ni ningú q'et pugui orientar
Les paraules sempre vanes
sempre de més al teu cap
les paraules que has d'extreure
com un hàbil llevaqueixals
t'enganyes a tu mateix
tot enganyant altri tant com pots
enganyes pertot
allà a on vas hi ha la simulació
però no pensis q'el teu objectiu
és ric i ponderat
és gosat i ambiciós
perquè és com qualsevol altre
és una espurna només
d'una vida enterbolida pel patiment
el greuge q'et fas a tu mateix
no el podràs esborrar amb un somriure / forçat
I tens encara la durícia mental
de posar el dit al bell mig
de la nafra purulenta
la qual ensumes amb curiositat
per tal de saber si allà dins
hi ha un reducte de vida
t'agrada gratar els cervells
vols indagar els motius
d'una aparent mediocritat
d'una apatia instal·lada en l'esperit
de la desgana de fer i de desfer
de la poca fe en les teves forces
Hauries de veure't sucumbir
a les escomeses del destí
hauries de veure com n'ets de dolent
davant les penúries de passat
no queda res de tu mateix
ni unes restes podrides
ni tot allò que retratares
amb la teva visió particular
d'una situació anormal
la qual començà per una irregularitat
que de tan imperceptible no vas detectar
i ara esdevé un tot
i no hi ha res dret
ni res que s'aguanti encara
les ruïnes de tu mateix
et recorden que no has de construir
no pas amb els elements transients
no pas amb els maons trencadissos
no pas amb els records
Has de superar l'angoixa
de tenir q'esperar un favor
d'esperar trobar-te un altre
amb el que pugis parlar veritablement
sense les excuses puerils
sense les trinxeres de la comoditat
la teva inacció no és mandra
la teva precaució davant la vida
no és desídia
és desafiament obert davant la norma
és antagonisme radial davant la llei
sobretot la no escrita
i les altres també
És la força continuada
del teu esperit refermat
en la convicció esgarriada
de tenir una dificultat
que no pot expressar-se en paraules
que no hi ha una paraula
per complicada que sembli
per molt que t'ennuegui
que pugui definir-te plenament
Tindràs per objectiu el retorn
a la fugissera veritat
que se t'escapa entre els dits
i que fa de tu un in
dividu
obstinat en la recerca de la sensació
la qual et defuig i et persegueix
i de la qual no pots fer afirmacions
gaire categòriques pel moment
perquè no tens encara l'empenta
de recular una mica
per tal de refer-te a mig camí
amb una bona asseguda a una pedra
La pedra et cau al cap
te la llencen els brètols
que pensen que tenen raó
les seves pedres t'alimenten
en el teu dejuni descarnat
el teu estómac està tip de gana
la teva ment te ànsies de glòria
els teus sentiments són lliures
i campen pel teu interior
amb la seva mirada trista
sobre un passat per oblidar
ja oblidat, no te'n recordes
del dolor q'et feren
amb acarnissament desaforat
per tal de fer-te reaccionar
però la pedra que hom fa saltar
per llei de vida va a parar
més avall en el pendís
Així doncs coopera
amb les forces vives de la societat
les que t'obliguen a certes coses
que per ignominioses i innobles
no vols compartir
t'obliguen a matinar més del compte
a retre homenatge a la feina
a deixar-te endur per la comoditat
d'unes hores pautades de responsabilitat
a les quals pots perdre el sentit
de tu mateix en tant que home
no-et perdis a tu mateix
no esperis retrobar-te en una nit llarga
ni pensis que alletaràs el teu infant
ni creguis que tindràs una oportunitat
segona que vingui a recolzar-te
a retornar-te a la vida
a rescatar-te de la vilesa
a submergir-te en una mentida
de la que realment no vols formar part
Una mentida ignominiosa i cruel
que ve a recordar-te la teva condició
d'esperit inflat de llibertat
d'esperit sense doma ni regna
que no pot adir-se a la responsabilitat
que només la té amb si mateix
en perfecta integralitat
i no pas fracturat per definicions
o per esperances alienes
o per projectes inacabats
de persona que fan uns altres
o per imposicions del mitjà
o per la reiterada insistència
en dur-te a destinació
com una guia equivocada
que no saps que ja no vas a on anaves
i que et dona indicacions absurdes
en les direccions contràries
El divorci entre tu i el món
és evident
no cal explicitar-ho
no cal donar-li descripció
ni cal ser un geni per observar-lo
tampoc no hi ha conservació
de la teva massa mental
no podrà ser sempre la mateixa
algun dia la veuràs minvar
aleshores els pensaments seran simples
i tu seràs com un altre
que refrany a refrany endarrereix
el moment d'atrapar-se
en un corrent abassegador
que vol conduir-te amb inèrcia
al destí que no vols
a tot allò q'et sobra
a les escorrialles d'una vida
de la que no formes part realment
i de la que no tens elements de judici
ni pots formar-te una opinió concreta
Una existència passiva
sense motivacions ni alegries
sense res que s'assembli a una recompensa
se la deixes a ells
per tal que forneixin el seu plat a taula
de menges sucoses
d'innovacions potser
Tu no tens el poder de canviar les ments
ni pots canviar els errors comesos
ni tens idea de com redreçar
les afirmacions precipitades
les conclusions injustificades
no pots desfer-los la relació
entre el que pensen que és seu
i allò que posseeixen
en tant que tenen consciència
de que la seva vida és plena
però ben bé no saben de què
ni poden explicar el perquè
de tanta meravella gratuïta
ni poden estavellar-se com tu
a les parets impertorbables
que sempre retornen el teu so
i expressen la seva solitud
amb la seva companyia estàtica
Només envoltat de somnis
de quimeres i obligacions il·lusòries
podràs fer-te a tu mateix un espai
en el respecte i la bonhomia
i deixar-te captivar pel motiu
q'et genera joia
l´Autor
375 Relats
86 Comentaris
275308 Lectures
Valoració de l'autor: 9.68
Biografia:
Tinc aquesta mena de blocEspero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.