Cercador
Poesia per abans d'anar a dormir (39-41 IV V)
Un relat de: Daniel N.- Compartir:
Poesia per abans d'anar a dormir
IV
39
Poc documentat passeges
per les planúries meridianes
allà on l'oblit et recorda
el que incertament captives
per tal de revifar-te una mica
records de tu mateix
en una onda supina
que pretén absorbir-te amb la seva calma
no pots fer-hi res
No tens l'esclat a la mirada
tens l'esclat a la mirada
observes penosament el desfici
q'et lliura a tu mateix a la orgia
de desgavell i descontrol
no pujaries a veure
ni un moment la possibilitat
que tantes alegries et donà
i que ara-et mira amb sigilosa clama
enterbolida per un moment
No pots ascendir al tron
de la teva calma
no pots discernir el q'et passa
d'allò que has deixat enrera
ni tens capacitat de lluita
ni pots fugir-te a tu mateix
ni hi ha res més tranquil
que la teva mirada
ni res q'et captivi tant
com les teves mandres
Ignora'ls encara un cop
segueix endavant amb força
projecta'ls amb indiferència
la teva manca de constància
et fa fort i durador
et fa lliurar-te a un neguit
q'es transforma en plor
La idea calmada i pesant
seria forma i condiment
ja no pots més amb tu mateix
has de canviar d'esperit
has de deixar la teva pell
i capbussar-te en el plaer
Pots esperar un miracle encara
una força desconeguda i perversa
que vingui a treure't de l'oblit
de tu mateix
del teu passat trist
de la languidesa dels matins
la calma sempre, recorda
no mals pensaments
no idees estranyes
no el teu cervell al seu antull
no pas amb la teva ment
No esperis redreçar-te
sense esma i sense força
pots descansar una mica encara
i deixa el patiment per un altre
i considerar el teu esclat
com un fenomen
com un accident
com una pesada càrrega
Pots endinsar-te en la producció
d'onades de lirisme
i fer factible el sentit
de les darreres hores
no facis que això soni a comiat
a reveure potser
a darrers mots
a epitafi en vida
No queda potser res al teu interior?
que pugui netejar-te l'ànima?
de tanta fredor inadequada?
Ni per un instant no somiïs
que hi pugui haver sortida
per als que t'aixafen amb força
per a ells també hi haurà recompensa
si corren darrera el pal
amb alegria
la brevetat de tu mateix
la cordura que perds
el camí que t'allunya de la felicitat
el vols trepitjar fins que no quedi
ni un bri d'herba
les teves paraules finals
has de canviar de contingut
has de pressentir el futur
has de fer-te un amb la joia
has de gaudir d'un bon son
Vols despertar-te ben lluny
tan lluny que la por no t'hagi pogut seguir
amb l'ànima en calma
amb la mirada tranquil·la
amb tot el que perderes recuperat
amb les ganes de viure intactes
un despertar de meravella
amb colors especials i cridaners
un despertar que sigui un somni
per tal de poder oblidar el malson
Així esperes amb gràcia
que vinguin a rellogar-te el cervell
per tal de poder oblidar
el que resta de tu
tanta follia
tan desassenyats pensaments
tant de menyspreu viscut
tantes hores baixes i tèrboles
tant d'absurd al teu voltant
ho vols tot per a tu
No vols deixar res per ningú
tot per a tu fins les penes
fins els retrets i les males jugades
totes per a tu
per fer-ne acopi
i amuntegar càrregues
a sobre el teu esperit
que no està en calma
I per motius ben diferents
encara conceps la possibilitat
que tu mateix puguis seguir
en aquest drama personal
de sentir-te sense forces per caminar
i endegar-te en muntanyades sense sentit
Per tal de reafirmar la catàstrofe
que t'ha de seguir encara
que ha de trepitjar-te els talons
per tal que furguis les ferides
amb la llengua humida
No tens prou guany
amb el que ja tingueres
ni prou valentia per destrossar
el que hi hauria de veritable
en la teva caiguda maldestra
segons la qual t'espera
una patacada colossal
al final de tant de vertigen
Et fan por les teves sabates
els ulls et miren
les boques et parlen
no hi ha sobirania a dins teu
no tens idees brillants
no tens res a veure amb la lluïssor
d'uns esperits que perduren
que a pesar de tot continuen
i deixen la seva petja podrida
potser encara tens esperança
potser pots seguir torturant-te
per tal de donar-te la raó
en batalles perdudes i oblidades
potser necessites un esclat
que vingui a treure d'aquell fons
al que no voldries tornar
no tens intenció de punir-te
amb pensaments desaforats
Perquè amb valentia enfrontes
el que seria només un reducte
de pensament estructurat i noble
una possibilitat sense cantonades
que pugui salvar-te
I tens a dins la llavor
d'una resurrecció miraculosa
d'un somni real alhora que irreal
d'un entremig q'et remati
que doni fe dels teus pensaments
de la foscor q'et sovinteja
de l'assetjament de la negror
de les seves visites no programades
amb les quals et recorda
que no ets sol
i que alguna cosa t'acompanya
Penses que has d'acomplir
el teu desig tranquil
has d'escriure unes paraules
per la sola obligació de tu mateix
paraules que no pots sentir
que no pot sentir ningú
que no hi ha manera de domesticar
paraules perdudes
mots que no alimenten
més que les teves dèries
amb els quals podries refer-te
del teu caminar cansat
xacrat injustament
per unes mans insolidàries
però tens la meta al davant
sempre l'has tinguda
sempre l'has vista
i sempre l'has volgut travessar
Sempre has tingut esperança
fins quan creies no tenir-ne
sempre has estat solidari i bona persona
sempre has donat quan has tingut
i de res no has de penedir-te
No pas del guirigall que t'envolta
no pas de les paraules mal dites
de la tremenda força
d'aquells crits inusuals
ara només vols la son
la q'et porti del món
la que t'ensenyi el camí
d'una felicitat enyorada
No hi ha més avall ja
fes-te a la idea
no hi ha més escales que baixin
ni més soterranis humits
no hi ha res al que aspiris
la teva calma no te la poden furtar
no pas amb les seves ambicions
no pas amb la seva velocitat
no pas recargoladament
no pas a tu i no pas ara
res no et podran treure
i tu sobreviuràs
perquè tens l'esperit al rostre
perquè el teu esguard és decidit
perquè saps el que vols i el que no vols
perquè tens la fulgor al cap
perquè trenques quan mires
i quan no mires t'espedacen
Saps que hi haurà una possibilitat
encara una segona oportunitat
que sembla llunyana
inassequible i fugissera
però la tens a l'abast
molt més a prop del q'et penses
a tocar de la mà
mes no pensis que pugui trobar-me / malament
perquè em trobo bé
i em perdo millor
V
40
La primera impressió
capgirada pel sentit darrer
dels mots tranquil·litzadors
i asserenadors
que volen imposar-se
a les trifulgues mediàtiques
esperades amb delit
pels que captiven el so
per tal de fer-lo seu amb divinesa
no promouen altre destí
que la conxorxa del món
per tal de discernir
el sentit últim de les darreries
Sense les quals seria impossible
comprendre el fenomen
de la pugna ingrata
entre les diferents faccions
que volen petrificar el pensament
per tal de fer-ho gran
i romanent, com ara
quan tu pensares que tenies
el facsímil a la mà
per tal de fer-lo servir
amb principesca elegància
I aleshores no queda res
no resta l'esglai
ni la por ni el turment
ni hi ha gaires esperances
només un estómac tirànic
que pretén fer seu el neguit
de l'ordenació compasada
dels moments de pensament
en que vegueres capgirar-se
l'últim reducte de possibilitat
sense'l qual no tens aspiracions
per tal de resumir els comptes
q'et lliguen al precipici
del qual no vols sortir encara
Lluny enllà l'horitzó
et mira amb la seva placidesa
i tu li tornes l'esguard
per arrodonir-lo amb calma
No hi ha ritme q'et bellugui
ni hi ha acords que somoguin
ni hi ha tercets que t'emocionin
ni hi ha res de res més enllà
només l'esglai de tenir-te
condimentat i subtil
de reconduir-te potser
de fer-te palès el teu poder
de convicció i miracle
Només amb intensitat pots intercedir
en el disgustat judici de les formes
segons les quals podries
esdevenir un reflex empal·lidit
de tu mateix esprimatxant-te
per tal de fer-te semàntica
i deixar de banda els jocs
i les falses aparences
No tindries perquè endinsar-te
tan lluny fora del camí
deixar-te emportar per dèries
per fal·leres un poc absurdes
per tot plegat q'et remou
les entranyes enrogides
les quals observen el teu tarannà
amb indiferència orgànica
No saben res de tu
ni tu saps res d'ells
només la calma et transporta
i només el sentiment de pertinença
et fa ser home
Per quina fosca raó hauries de cridar?
per quin motiu desconegut
hauries de barallar-te un altre cop?
per res no t'inquietis
per res no et capfiquis
busca la calma a dins
i troba-la feréstega
i desfés-la amb lluïment
que sigui espectacular la teva entrada
que tots es girin per mirar-te
si no fos perquè els seus caps
els tenen cargolats a les espatlles
Tindries un motiu d'alegria
si hi hagués divinitat aixoplugadora
que pogués explicar-te'l teu destí
no tindries possibilitats
ni marginalitats, ni senderi
ni res que t'allunyés de la veritat
ni formes complexes del teu pensar
ni res comparable a tu mateix
Tu ho ets tot, tu i les teves parts
les teves persones s'avenen
es complementen amb encaix
les teves formes són nobles
el teu esperit després
la teva rauxa controlada
i els teus desoris no et travessen la pell
perquè no vols fer mai nosa
ni tens perquè escridassar
el silenci t'envolta
les seves veus enllaunades
et fan bategar el cor
quin ensurt sentir-les
quina paüra notar-les
no les vols per companyes
només les teves persones
harmòniques i tranquil·les
només el tu mateix que ets
i que mai no deixaràs d'ésser
I és cert que podries decidir-te
per això o allò altre
per una cosa o una altre
per fas o per nefàs
has d'aconseguir la rodonesa
el cercle captivador et persegueix
la seva forma d'equilibri en moviment
et trastoca, qui vol les línies
rectes o corbades
per tal de sotmetre-les
tothom té dret
tu tens
dret
tothom té arteries
per reivindicar el seu dret
i artèries per reconduir la sang
Tanmateix no hi ha pregó
que pugui explicar la teva naixença
de com el teu esperit tèrbol
s'ha pogut llençar a l'aventura
d'acceptar el món tal qual
sense qüestionament aparent
desoint els consells de gramàtics
i ponents en filologia
erudits en lletres
persones a les que respectes
a veneració confunciana
però a les que no pots seguir
perquè no tens les eines
Hauries d'ordenar-te
ficar-te a dins el cap una regla
que no pas una mecànica
no pas un sistema
sinó una regla
diferent del sistema
per ser estàtica i tranquil·la
una norma només
que t'ajudés a viure
una mica d'ordre
per tal de poder organitzar el teu lleure
dispers ara per ara
construït d'esperances i voluntats
irregular i espés
un lleure que divaga
que sap perdre's
en mig de meravelles tecnològiques
No tens l'esperit infundat
que retreu a l'altre
la seva condició sobrenatural
gairebé, de escatir
la diferència entre la crueltat i la necessitat
i el fet implicatiu
de poder resumir les seves accions
amb equacions senzilles
amb termes discrets
tenen la bellesa de la simplicitat
bellesa opressora i temible
que tant t'esclafa
i del que tant podries dir
Però no diràs res encara
perquè no ha arribat el moment
ni hi ha estels al firmament
que puguin alentir-te
amb el seu reglat transitar
No hi ha res que superi
en forma i concepte la perfecció
d'unes idees vagues en el fons
d'uns idearis interessats
d'unes memòries inacabades
d'una facció de la realitat
oposada a la resta
esclatant de novetat
de grans entrades espectaculars
de sortides triomfals
no hi ha res més enllà
no hi ha caliu en la mort
no hi ha llum en la foscor
Només el que tu penses
és la teva llum suposada
la que t'obliga a millorar-te
quan tens aquell punt de desorientació
q'et fa creure en tu mateix
quan observes la bufetada venir
i no la vols esquivar
Perquè hauries d'atemorir-te del dolor?
No pots evitar ser
en la mesura en que hi ha captiveri
que pugui transcendir de la teva ànima
no hi ha criteri consolidat
que pugui recordar-te'l neguit
amb el qual partires
la panxa rebel
t'acompanyarà per sempre més
fes-te a la idea que és cruel
I estúpid el mirar
del bou de banyes polides
que pretén ser cap de ramat
i executor de grans disbauxes
I trista la sensació que no ser bou
és morir lentament
es enfonsar-se en un
i és claudicar davant la vida
Esperances un poc vanes
que van i tornen
q'es justifiquen a si mateixes
dins el més estricte sentit comú
però que no resulten en triomf
sinó només en l'ensorrament del fracàs
La pugna continua
amb nul·les forces
la pugna contra el no-res
la pugna contra la paret
sempre t'ha agradat jugar sol
i has renunciat a una vida de mossegades
has renunciat a la carn dels demés
i no vols arrencar-lis la pell
per posar-te-la
Espremuda la darrera convocatòria
sempre hi ha un moment per dir prou
en que ja les eufòries no alimenten
l'esperit una mica esgotat
que pretén renegociar la seva rendició
per tal d'obtenir un benefici
que sigui d'una vegada immediat
i que no transporti a un futur incert
I per quins motiu rebutjar?
allò aparent i corpori?
sense que hi hagi una alternativa?
que tingui la seva solidesa?
Per les mateixes raons que fuges
de les preguntes cabdals
dels motius darrers de tot i de tothom
per les seves justificacions correctes
per la seva forma de girar la cara
quan realment els hi serviria
la seva seguretat estudiada
la seva idea triomfant
i el seu negoci reeixit
amb el q'et volen netejar la cara
41
La sandàlia turmentada
al damunt de les opcions
de pedregada multitud
que tu tingueres encara
són les que manifesten el neguit
espiritual i justificat
de tants que passen i passen
I mentrestant tu
amb la teva fesomia poc mudable
consideres l'esclat irrellevant
com una forma de personalitat
segons la qual tindries
la possibilitat encara intacta
més música per a les teves oïdes
perquè puguis refer-te de l'estimball
No hi ha gaire allà avall
no hi ha res que anotar
no hi ha veritats ni et vols persignar
per tal de desfer-te de la luxúria
d'una nit isolada
que t'ha fet ballar el cap
No tens esperança encara
de transgredir una mica més
d'entaforar-te en tu mateix
de fer músiques declaratives
les quals alliçonen l'esperit
al cap damunt de tot la partitura
el que resta de tu mateix
les llargues migdiades
el que tindries si fossis ple
la foscor de les formes
la seva fugida indirecta
i el com i el perquè
No rebentis encara
tens forces per explicar-te
tens l'esperit immaculat
l'energia intacta
per tal de comunicar
els teus pensaments sovint tèrbols
per tal de capficar-te
en qüestions que no-et pertoquen
inventes per inventar
crees només per crear
per tal de demostrar ves a saber què
i et refugies en el teu ésser
malmès a hores d'ara
No tens disturbis creixents
no hi ha avalots incipients
ni emergències que vingui a destorbar
la teva calma aconseguida
per molt de patiment soterrat
has acceptat aquella norma
aquella espurna de vida
has assumit el dolor
com a part de teu mateix
només vols dormir una mica
deixar-te segrestar per Morfeu
deixar que t'emporti lluny enllà
més enllà del sofriment
i més enllà d'un cert plaer
Que només és insidia i calúmnia
la que tenen a la boca els esclarits
ni savi ni erudit
no podràs tenir el que vols
sinó lluites, i el que vols
és no haver de lluitar
Per això la tan temuda matinada
amb les seves assolellades carícies
t'acaronen tendrament
per tal de recordar-te la possibilitat
de tornar al començament
de ser tu mateix sense influències
de ser tu plenament
Has de pagar un alt preu
per la teva llibertat amb regust
d'esclavatge controlat
de contracte social injust
de divisió del treball absurda
que consisteix en que tu treballes
i els altres no
divisió del treball
que vol dir que hi ha qui no treballa
però potser tu treballes gaire?
i perquè treballar tant?
i perquè complir tan madurament?
i perquè suportar infàmies?
Potser pensaves que creixies
que t'alçaves com una persona sencera
q'el teu estómac no pensa
que les teves ambicions no t'empenyen
a una caiguda suculenta
amb la qual pots precisar
el significat del pànic
la seva essència visceral
la manera en q'et segresta
per portar-te al seu paradís de necessitat
No et calen les excuses
no pas ara que recules
que tornes a inspirar-te lentament
que has superat un ensurt considerable
que tens l'esperança intacta
per tal d'afegir-te al futur
la teva calma és veritable
els q'et volen fer treballar no tenen força
els seus pals no-et turmentaran
ni hi haurà beneficis per als voltors
ni hi haurà carn podrida pels seus becs
no pas la teva carn flairosa
d'olors delicats i perfumats
Consideres potser que tens el crèdit
per tal de construir-te un negoci
i penses que tens lliçons
que poden implorar un desig
segons el qual hi ha grandiloqüències
que queden fora del teu abast
No cerques l'espectacularitat perquè sí
ni pretens encimar-te al futur
ni saps res del que passarà
ni ho saben ells
et persegueixen encara
quan tanques els ulls els veus
i els vols esborrar de la teva vida
i tens la calma instal·lada al cos
i tot el que fas canvia
les teves personalitats s'apallissen
les teves formes canviants
la teva indescriptible originalitat
tan difícil de retenir
et fan pensar en el fracàs
en les poques oportunitats
que tens de rescabalar-te
d'un neguit profund
q'et forada sense treva
ni compassió ni pietat
Així doncs encara la iniciativa
la q'et falta per disseccionar
el que seria un començament
una esperança recuperada
només produeixes neguit
angoixa i pànic
només el teu cos pot reaccionar
als estímuls excessius
que cerques amb tossudesa
desitjos estroncats
per realitats colpidores
esperances escapçades
per veritats incontestables
No pots dir encara que siguis mort
ni q'et quedi poc de camí per recórrer
et trobes entremig de tot
trobes plausible el penediment
trobes el teu cos perfumat
ambicionat de tants il·lustrats
que volen assumir el desgast
d'una política encertada i necessària
no hi ha res enllà de tu
no existeix un altre a qui témer
la tranquil·litat tota ella
et submergeix en l'oblit
de tu mateix i de les teves penes
Perquè tens l'esperit intacte
i les lletres per escriure
són sintètiques i concises
i no hi ha res que pugui alliberar-te
de la sensació persistent
de ser tu mateix a totes hores
de trobar-te dins el teu cos
no pas atrapat sinó integrat
el teu cos t'estima i es sacrifica
pels teus vicis i per les teves pensades
les quals podrien esdevenir
el sentit de la teva vida
Per motius ben diferents alhora
observes el tarannà dels opositors
a les teves idees il·luminades
que no existeixen, només a dins teu
els dissidents de tu mateix
els que s'honoren amb el seu antagonisme
i pretenen establir un principi
de comparació entre tu
i tot allò justificable
no t'expresses amb valentia
t'expresses i prou
per tal de sobreviure
com a persona amb una engruna
de noblesa d'esperit
Deixes de banda el neguit
de produir desaforadament
pensaments esgarrifosos
que podrien ser el començament
del temut sistema
de la filosofia explicativa
dels textos didàctics
de l'academicisme intel·lectual
I t'operes el cap
amb bisturís de retrets
amb les paraules lletges
dels que no cerquen el teu bé
les paraules ofensives
dels que volen soterrar-te
en un món de jerarquies
i de falses posicions
en el que tu no ocupes lloc
No tens perquè donar-los la raó
si no la tenen
ni abraçar-los el pit
sinó et comparteixen
tenen encara la fal·lera
d'implicar-se en projectes
de tenir somnis per realitzar
de voler grapejar les coses
amb les seves mans brutes
amb el seu cap podrit
Tu t'allunyes sense més
per tal de no sentir el descrèdit
que se'n derivaria de la seva c
ompanyia
que no t'és grata en tot moment
tot i que sovint la necessites
i la cerques a pesar teu
Companyies informades
interessades i ben definides
esbiaixades i conformades
en uns principis de simplicitat tranquil·la
No pots superar-los en mèrit
no facis el que no cal
no t'impliquis en el que no és
no redueixis el q'és petit
ni posis en perill la teva ànima
per idees exògenes
per extravagàncies que no has parit
per fills que no-et pertoquen
per tot allò q'et fa por
i ben justificadament
Perquè trobar-te a tu mateix
endinsat en la possibilitat
de ser plenament
de despertar de la vetlla
i entrar en el somni
en allò que sembla que hi ha
més enllà d'un talent discutible
en tot plegat que se t'apareix
com inassolible no pas per raons / pràctiques
o d'índole experimental
Tot plegat et redueix
tu ho saps amb el teu criteri
que és noble i sensat
tu saps que no hi ha disbauxa
que pugui acabar amb la teva pau
que no hi ha crits prou forts
que superin el teu esclat
no hi ha res que t'acabi
ni hi ha paraules que puguin fer-te mal
Però sí les persones
que no són idees
i que parlen en boca d'altre
i que t'expliquen els ets i uts
el perquè de la teva vida
sabran ells del teu dolor?
tenen potser les eines per penetrar-te?
no tenen res de res
ni somnis ni esperances
les han matat a la primera joventut
quan s'adonaren que volien poder
que no se sentirien satisfets
si no era per mitjà d'una dominació
abocada al fracàs
el fracàs espantós de la simplificació
de tenir sense tenir
de posseir molt sense controlar res
el fracàs de la complicació
que no amaga cap misteri notable
i q'es pot explicar en un resum
del que seria al capdavall
la caiguda en picat del seu sistema
el naufragi espectacular
del seu nom i de les seves objeccions
al teu punt de vista immòbil
l´Autor
375 Relats
86 Comentaris
275914 Lectures
Valoració de l'autor: 9.68
Biografia:
Tinc aquesta mena de blocEspero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.