Poesia per abans d'anar a dormir (27-29)

27

Alliçonats els parterres
esglaien encara el significat
la lluna passa, el sol canta
les metàfores s'escolen
per enmig de sonoritats impossibles
i mentrestant la solitud
el dolor atroç d'un mateix
ve a foradar-te amb gràcia
amb divinesa i providència
per tal de fer-te sentir la bonança
dels altres que no la teva
la que tenen ells
la que a tu se t'escapa
la que veus passar per les teves mans
foradades i toves
no saps colpejar amb valentia
no saps fer força amb les dents
no saps serrar-les amb destresa
ets maldestre
no tens esperit de superació
no saps apujar-te'l sou
amb un somriure
no-ets capaç de superar
l'abnegació i el desesper
la falta de comiat, el parer
inexacte de les conclusions
que per altra banda han de romandre
per damunt del vers
prou de rimejar, prou de bandolerisme
intel·lectual, prou d'egoisme
a l'hora de comprar
i prou de paraules buides
que no t'han de portar al destí
segons el qual està escrit
que hagis de captivar l'esperit
amb la teva forma dispersa
amb la teva esparsa pensamenta
amb la manera que tens de fer
q'et distingeix sense remei
i que fa de tu un animal rabiós
enmig de rabioles infantils
et refregues al nas
les veritats ocultes
les paraules a mitges
que pots extreure del teu pensament
cansat però no vell
aturat però no mort
q'encara dóna de si
q'encara permet la lucidesa
la frivolitat i el divertimento
de la mateixa manera que les teves mans
utòpiques i esblaimades
per la manca de solanes
esbossen el futur
amb la teva ànima difunta
ja morta abans de la mort
com pot sobreviure una ànima morta
a la mort del seu cos
q'amb prou feines la manté viva
que no li queda res per explicar
que no té ja motivació
q'es deixa caure pel penya-segat
i no hi oposa cap condició
ni cap ajornament
ni apel·la a instàncies
ni proposa posposar-se
ni vol seguir endavant
sinó és amb les condicions necessàries
i mínimes que podrien ser les mateixes
d'un o altre, de tu o de jo
de qualsevol que passa
d'aquell d'allà q'ens mira
tan furtivament q'es fa evident
que no ens aprova
igual que no ens volen els sentits
q'ens abandonen
la paüra encara t'aguanta
la ràbia et fa caminar
la fam et fa pensar
i de tot plegat no queda res
només la runa de tu mateix
i sense preàmbuls vols apressar
els pensaments perquè't condueixin
al final desitjat que se t'escapa
per cap motiu aparent no podràs discernir
el que hi ha de veritat en les clàusules
de rescissió dels teus contractes
milionaris que pretens elevar
a la categoria de motivacions personals
que t'han de portar a donar-ho tot
quan no tens res a oferir
més que una habilitat qüestionable
i una capacitat de manipulació del tot / supèrflua
que diguin el que vulguin
els que tinguin alguna cosa a dir
i que callin tant com els hi plagui
els que tinguin el cap sec
i les idees de vacances
i els pensaments en vaga
perquè a tu la mandra
no pot fer-te recular
i sempre tindràs forces
per tal d'expressar
el que seria només un desig
si no et nasqués del fons del cor
i si no fos part integrant
de la teva forma estructural i completa
si no fos que tu mateix ets tu
sense pal·liatius ni dominacions
sense voler-te imposar
només explicant el teu drama
aquell que volies soterrar
als llençols encara humits del dematí
a la teva petja suada al matalàs
no tindràs esperit de revolta
en tant que no t'adonis
de les mentides que t'empasses
ni de les que tens notícia
ni de les que no
i de les altres que pregonen
com a grans veritats d'abast nacional
volen que tu siguis el seu paladí
que tinguis la força de dissuadir-los
de seguir en el seu discurs petri
plumbi i marmori
segons el qual la veritat s'inventa
i la mentida és el que hom no parla

I per motius ben diferents
al que seria un moment de reflexió
inspires temença en alguns
i commiseració en uns altres
ja t'has adonat q'et trobes entremig
que tots som fronterers
en un sentit o un altre
que ningú no se'n lliure de la mitjania
que la mitjana és aquí per quedar-se
que no hi ha res d'extraordinari en la teva / força
amb la q'empenys la realitat
per fer-la tova, la mulles
amb aigües que no són teves
per tal q'els seus porus
et diguin l'avenir
com una endevinadora experta
que t'ha de situar allà a on pertanys
per la baixesa dels teus actes
puc veure amb claredat
que no hi ha principi sense final
i que no seràs capaç d'espolsar-te
la brutícia del dematí
la fortor dels fums
els de veritat i els altres
que no sabràs mai distingir
la comparació de l'equivalència
que no tindràs capacitat per evitar
la possibilitat de redimir-te
del pecat d'omissió
en el moment àlgid de la teva presa de / consciència
quan t'adones q'el teu ésser
lluny de ser perfecte és objectable
i lluny de ser inabordable
es proper i familiar
t'adonaràs que les teves paraules
no comporten cap risc
que no assumeixes cap obstrucció
per a les canalitzacions del teu sistema
limfàtic o venós
que res no pot aturar-te
un cop has començat la tortura
que hi ha dolors que podràs suportar
si te'ls pressenten a poc a poc
saludes el dolor educadament
i el tastes amb finesa
perquè de tu no-es pugui dir
que no tens sensibilitat per les coses / petites
que no pots discernir les actituds violentes
que no tens fusta de patidor
que no saps pasturar al desert
que no coneixes la potència
de les paraules divorciades
que no saps de la mortificació
que representa la pura combinació
sense cap sentit apreciable
més enllà del discurs
tu mateix et puneixes
amb amargs retrets
i planys ploraners
per tal de deixar de ser
el que series altrament
per tal de no tornar
a una normalitat esfereïdora
per tal de redimir-te
de tots els mals que arrossegues
d'èpoques passades que no t'importen
perquè vols els amics d'infantesa
que tornen mal digerits encara
per recordar-te allò que vas dir
del que hauries de retractar-te
i pretenen q'els expliquis
aquelles paraules d'infant
per a les quals no tens resposta
aquelles afirmacions vehements
i un pèl boges de joventut
o de pubertat o de tendre infantesa
no pots explicar-te a tu mateix
no pots mantenir-te coherent
no vols ser un discurs
no vols tenir al cap una rodona

Però doncs a on és el problema?
si la teva fugida sempre és endavant?
has de conviure de totes totes
amb els teus neguits i penes
has de deixar-los fer
com faries amb un convidat inesperat
del que no tenies notícia de feia temps
i q'es presenta a la impensada
i li has de fer un lloc al teu sofà
a on amb prou feines tu hi caps ajagut
un sacrifici necessari
en funció de temps passats
que serà possible només amb el / consentiment
d'aquelles q'et volen esborrar
amb la seva conducta lúcida
i la seva manera de fer contrària
als teus pensaments més íntims
que voldries amagar per sempre
il·limitar-los
sense haver de patir
per la forma o el fons
pel paradigma ben estructurat
per la proposta acurada i fina
per les magnituds proporcionades
o per les mesures acurades i exactes
no cal que pateixis
per un reguitzell de formulacions
les quals només poden conduir-te
a un final atroç
en el qual et sacrifiquis a tu mateix
en forma de carn tremolosa
et facis carn per sentir el dolor
perquè acceptar el martiri és igual a / acceptar la mort
i això és matar-se
matar-se amb acarnissament
en la figura dels altres
lliurar-se als seus capricis sense lluita
per acabar amb el patiment
quina diferència hi pot haver?
no hi ha diferències substancials
no hi ha intervals especials
que puguin lliurar-te del neguit
o fer de tu mateix una ombra
algú que camina sense peus
que toca sense mans
i que sent sense cos
ningú no podrà furtar-te
la teva negació, el teu martiri
que no és del cos
ningú no podrà dir-te
que no has apreciat la bona cuina
o que no has gaudit d'una obra mestra
o que has estat rancuniós encontra
del geni dels altres
o que t'has fet mala sang
per altra cosa q'el triomf injust
no permetis que t'envileixin
i que facin de tu un ésser pertorbat
que només cerca imposar
el seu suor a la calma d'altri
el suor fred de les grans decisions
no l'imposis i recorda
la mort enllà
t'espera l'agonia
perquè si la vida és dolor
quan ets més viu és quan ets quasi més / mort



28

La dreturera mort et persegueix
vol de tu una agonia
espera de les teves carns
que les sofregeixes
amb un foc lent i calmat
no-et sents preparat
per tal de superar el desfici
la prudència encara
torna a fer-te la guitza
no pots superar-te igual que no pots
esbandir el passat
desfer'l nus que t'ennuega
desfer-te dels records q'et pesen
que pesen i es repeteixen
que tot repetint-se es desdibuixen
que tu fantasieges
assegut a la teva butaca
observant la paret blanca
i fent un altre miracle d'existència
seguint endavant amb força
no tens perquè dissociar-te
ni perquè associar-te
ni tens perquè parlar en veu alta
ni cridar les teves consignes
ni fer de les pèrdues un martiri
ni deixar-te endur per una desesperació
q'en realitat no-et pertany
i dir als que no saben res de tu
totes les teves penúries
i com de malament ho has passat
tothom plora amb la boca petita
els esdeveniments passats i futurs
poden ser la teva pèrdua
el que deixares aparcat per inútil
retorna i-et recorda
de quina matèria estàs fet
i quines són les teves aspiracions
i perquè la teva inconstància
i la teva deixadesa de funcions
i la teva calma a deshora
t'ha portat a on ets
d'on no pots sortir
esperes que t'arribin els pensaments
que algú t'expliqui el futur
que te'l pintin amb colors llampants
i que no hi hagi veus cridaneres
que vinguin a trencar el silenci
del qual tu formes part
indissociable i tranquil·la
no pensis que hi passarà la cendra
per damunt de tu
ni que tindràs un esperit
que vingui a redimir-te
de tot el que has sofert
ni pensis que podràs aguantar
els esforços que t'has proposat
ni que tindràs esma per replicar
ni que faràs de tu un rebel
ni que podràs encimar-te
en
llà de les sofrences
que suara tenies
i que ja no tens
perquè amb el teu alè
s'inspiren els drames
i es construeixen les caigudes
i s'abasteixen les botigues
amb les seves prestatgeries plenes
o buides segons el teu criteri
no aixequis encara el cap
perquè no hi ha res a admirar
ni hi ha lluentor a l'horitzó
ni hi ha terratrèmols q'et despertin
ni hi-ha sortides de trens
que puguin emportar-te lluny enllà
ni hi ha esperança més que la justa
ni podràs afegir-te al pensament
ni deixar de fer el que fas
ni captivar les mirades dels altres
ni tindràs esperança al teu cor
ni sabràs el perquè del teu patiment
i no tindràs la força que t'acompanyava
només la desídia i la torpor
només uns moments de lucidesa discreta
amb la qual provaràs de comprendre
el que resta per experimentar
tindràs a les teves mans el secret
d'unes observacions pertinents
les quals et condueixen al destí
pel qual has sortit
darrera han quedat els plors
els quals t'acompanyaren tant de temps
i no queda res de la seva substància
ni res de la seva solidesa
ni són res, els records inventats
reinterpretats a la teva manera
no pots evitar condimentar-los
amb les teves consideracions
del tot particular i injustificades
no tens més remei que refer-te
no tens més sortida que reconstruir-te
com un edifici bell que s'adoba
amb ciments d'última generació
i amb maons acabats de coure
el teu cap no compren
com encara hi ha sacrificis
com pot ser que hi hagi diferències
que hi hagi ortografies i gramàtiques
persones i col·lectius
individus i societats
no comprens com pot ser
que hi hagi tanta disbauxa
a l'interior de les botigues
les seves prestatgeries plenes
et recorden tot el que no tens
el teu moneder buit
et recorda que no ho tindràs mai
has assumit fins a on arribaràs
has comprès el que no faràs
saps que no ho faràs
que no hi ha possibilitat que ho facis
i que no t'ho deixaran fer
només l'esperit de revenja
és el que t'alimenta
amb la seva condició pusil·lànime
et recorda d'on vens
i cap a on vas
i de quins records t'has d'enrecordar
només que tinguessis un moment
per tal de refer-te
aleshores perdries la fè
en tu i en altri
aleshores estaries complet
com un arbre en fruit
orgullós i cofoi
sense saber que les seves molsudes / arracades
podrint-se són

Així doncs recapitulem
en tant que seria possible de discernir
un instant només en mig dels altres
aquell moment principal
q'esborra totes les mitjanies
que fa q'en un lapse no pensis
el moment inspirat
el moment preciós i diví
aquell en que no erets tu
sinó l'altre a qui escoltaves
el moment sublim de la catarsi
quan t'oblidares d'això i d'allò
quan aquells problemes no eren importants
quan res no podia pertorbar-te
i et trobaves en mig de la felicitat més / absoluta
amb un somriure a la cara
quan no havies de reflexionar
el que feies i les seves conseqüències
quan no tenies esperit encara
per rebel·lar-te contra allò evident
perquè no ho era pas de clar
perquè no tenies energies
per tal d'oposar-hi un gest, una paraula
perquè la teva pesantor s'alleugeria
com un globus que afegint-li
sura més, i treient-li
s'enfonsa sense remei
així observaves el futur
el que t'havia de caure com un test
gitat d'una finestra pel vent
un pes al teu cap
no te'l pots treure del damunt
et fa pressió al coll
és el pes de la responsabilitat
el pes que no vols sostenir
el q'et retorna als pensaments obscurs
el que fa de tu només un projecte
el que resumeix les teves forces
amb les ganes renovades de refer-te
amb l'esperança intacta
amb la potència encara en forma
no permets que t'esclafin
amb pedres cantelludes
que primer foraden i després aixafen
no permets romanços
ni cançons ni martingales
no permets que t'igualin
a qui no vols igualar-te
per totes les raons que ja coneixes
per això i allò que has viscut
no deixaràs mai de ser tu
tu mateix en tota la seva dimensió
un ésser acceptable per necessitat
un ésser que no ha d'abaixar el cap
ni penedir-se de res
ni deixar q'el neguit
el faci tornar enrera i esperar
i gaudir encara d'un redós
pel qual lluitar i en el qual lluitar
aferrissadament, amb virulència
per tal de demostrar
allò que restava per decidir
el q'encara no s'ha posposat
el que hi ha de cert a la veritat
allò que promous per semblança
el que tu deixaries de conservar
si hi hagués observació punible
que pogués comparar-se a la retòrica
del desencís de tenir present
el moment de desgavell segons el qual
no hi ha principis ni temps
que puguin assimilar-se decentment
ni hi ha reductes del coneixement
que restin per descobrir
i que siguin encara possibilitats
no tindràs prudència noble
ni sabràs de la capacitat d'existir
de les faules antigues
les q'et recorden la teva singularitat
el fet que tu ets solament
i el fet que recordis
només allò que vols o pots recordar
i que quedin aparcats
els moments d'oci diürn i nocturn
i que a les capçaleres dels rius
i hagi la pesantor del pensament
del pesament q'et segueix
amb mirada calma i pas tranquil
per fer de la teva tristor estructural
l'únic objectiu d'estudi de la teva ment
erudita en patiments
i experta en dolors

Així que arribares al final
trobares que era possible
de seguir endavant
amb les teves cames encara dretes
amb els teus braços oscil·lants
trobares que era factible i raonable
de reprendre el moment
per tal de reconstruir la puixança
que seria possible encara
si tinguessis el valor d'enfrontar-te
als teus fantasmes i por
deixar de banda els formalismes
i ser una persona agressiva i uniformada
amb criteri sobretot en contra d'altri
aleshores tindries una mica de poder
per canviar si més no el teu entorn
més immediat i proper
nostrar tot allò que t'envolta
atuar-t'ho
no calen gaires pensaments
per tal de fer drecera
i cercar l'origen oníric
de tots els pensaments originals
i trobar que amb els ulls tancats
no hi veus res i ho veus tot
tot el que voldries
la realitat sense límits
sense obstacles ni angoixes
una realitat que funciona sola
exterior a tu, com t'agradaria
q'el teu pensament no fos teu
que funcionés per si sol
i et dongués només els resultats
les grans conclusions
un pensament autodidacta i automàtic
que t'expliqués les veritats planerament
sense gaires artificis ni paraules retriades
sense la possibilitat de gaudir
de la bellesa de pensar per tu mateix
sense aquesta càrrega que t'impedeix
que fa de tu un autòmat pitjor
q'el que podies imaginar
perquè repassar-te compulsivament
perquè regirar-te en tu mateix
perquè deixar que hi hagi un temps
en que puguis discernir el dolor
del veritable plaer
que tant sovint apareix barrejat
amb clarobscurs que no comprens
amb racons mal il·luminats
dels que no vols saber-hi res
encara tens força per empènyer
i això ja és alguna cosa
encara tens esperit de revolta
encara ets un lluitador encisat
per les causes lluents
encara penses que tens molt a dir
en aquest i altres punts
específics de contractació
segons el que diria el mèrit
de la teva esmaperduda conclusió
segons la qual no hi ha res
de més cert q'el desfici
amb que no comprens
tot allò que hi ha
al voltant teu



29

L'espectre huracanat
que consolida la lleugera cendra
dels teus anhels inconfessats
q'encara amb la paüra incerta
retornen a l'inici coherent
de la teva joia encoberta
segons la qual no trobaries
un punt de serenor a la teva ànima
per tal de reprimir'l moment
que seria només instantani
per tal de capgirar
els elements de judici
aquelles coses q'et feren recular
quan encara tenies esma
de pressentir la fugissera
calma que t'estronca
el senderi perdut
les ànimes trencades
el moment de dubte
allà a on no pogueres
transcendir com volies
i no-et deixaren explicar
el que seria de tu sense mi
el que seria de mi sense tu
i no tindries la paraula
a la boca preparada
i les bones intencions alertes
per tal de recomposar la cançó
que tantes alegries havia de donar-te
no tingueres cor potser
per tal d'abraonar-te
amb un destí incert
que volia de tu la salvaguarda
de tenir-te encara atapeït
de les hores llargues i les penúries
passades i per passar
les que tantes llàgrimes t'han fet vessar
les q'et persegueixen a les nits tranquil·les
les que multipliquen el teu esclat
ingràvid de temptacions
sense que hi hagi prudències
que puguin ascendir-te
i fer-te dislocar'l sentit
ni puguin abjurar-te
de la teva condició humana
tan perfecta i tan mudable
tantes coses alhora
que podrien amb tu
i amb la teva incertesa
la que portes encara a sobre
per tal de fer-te dividend
o fundició dúctil
o fonament tecnològic
o tantes meravelles impensades
que podrien esclafar-te un cop més
tu i la teva llibertat envejada
tu pots dir que no i que sí
pots negar-te i aprovar
pots triar sempre que vulguis
el camí que t'espera
el que vols tenir al davant
pots desfer-te de tantes misèries
que tan perseguit enllà
de la luxúria que no desitges
de les festes a les que no vols anar
de les coneixences que no vols fer
de tu mateix explotant
desfet de tant de moviment
tu mateix amb la teva calma
no pots fer altrament q'asserenar-te
ni tens sortida més que la pugna
impecable del teu esperit
en contra de tantes injustícies
deixar que la calma t'envaeixi
deixa q'els pensaments et defugin
no permetis que t'esborrin aquest somriure
que pots necessitar qui sap on
no deixis que t'esclafin
amb els sense pensaments interessats
ni deixis quels seus ardits
puguin amb la teva enteresa
ni permetis que la paraula
pugui més q'els fets
dels que tu exhibeixes amb força
tot un desplegament
no permetis q'et diguin
que no vals per a res
ni q'et posin d'inútil
ni que hi hagi fonaments
per a la teva tristesa
no-els deixis foradar-te
amb les seves armes ensalivades
que tu vals més que ells
i tens més aires

Així doncs la prudència
la que tens quan no toca
i la gosadia, igualment a deshora

farà de tu un individu
perenne i gaudívol
abocat a una vida no demanada
a unes necessitats que no són teves
que no sorgeixen del teu interior
esvalotat i intrèpid
que no són tu i tu no ets elles
que no et pertanyen de cap manera
no pots deixar-los triomfar
ni pots deixar que t'esgotin
com una taronja que s'esprem
i de la que només queda la pell endurida
que va a parar a la brossa
els fems o les escombraries
o la merda de la bossa
com tu prefereixis
no permetis q'et facin això
que diguin de tu que has fet
malifetes i traïcions
quan són ells els arters
els que coneixen les dreceres
les que els no prenen
per por de perdre's en la seva divagació
i en les conseqüències de la seva lògica
no-els permetis abduir-te
per fer-los d'esclau
no permetis que tinguin compassió de tu
perquè la mereixis
tu amb la teva força
amb la teva fama impertorbable
amb les teves hores creatives
amb la teva força astuta
amb la teva simplicitat retorçada
tu tens la força del rebuig
tu saps que no saps
ni vols saber
saps que no hi ha res
q'et pugui fer retornar a la normalitat
que no desitges ni vols
ni hi ha res que pugi alliçonar-te
no pas ara mateix
amb tot el que-has passat
no hi ha res q'et faci divagar
ni res que permeti q'et perdis
en pensaments absurds
només la força del destí
colossal i inassequible
de les paraules ben dites
i ben trobades, de les joies
passades i per passar
les que t'esperen encara
no permetis que diguin que la mandra
impedeix els teus actes
no permetis que diguin
que no tens res a dins el cor
que només tens barra i prou
no deixis que la seva retòrica
del poc treballar i molt parlar
pugui amb la teva fermesa
no permetis que t'acusin
q'et processin i et condemnin
i t'alliberin per manca de proves
res de tot això no podrà amb tu
ni hi haurà plebiscits de la teva persona
ni t'has de sotmetre a avaluacions
ni has de deixar que t'examinin
ni res no podrà catalogar-te
perquè no hi ha res més folgat
que la teva ment lliure
ni res més buit
que les seves pretensions infundades
res no pot explicar-te
amb extensió i comprensió
ni res no pot inquietar-te
mentre no sigui dins teu
res de fora no pot convèncer't
de la teva inferioritat
tu tens el neguit molt endins
tens la joia de saber
que ells són màquines sense sentiments
que no tenen res al cor
que pocs d'ells són persones
a les q'es pugui aplicar la humanitat
que res no comprenen de les relacions
complexes que t'envolten
q'et dirigeixen i t'aconsellen
només comprenen el teu front
de més endins no saben res

I mentrestant la prudència
la mantens intacta
i el que era de tu quan sabies
que hi havia relacions infames
que podrien posar en perill el teu tarannà
tranquil i seré, sempre a punt
relacions infames q'et degraden
q'et col·loquen a on no vols
q'et carreguen de responsabilitats
impensades i tèrboles
de coses q'et desagraden
i que tu saps q'et desagraden
no les vols fer i no les fas
no potencies el que seria neguit
no gaudeixes del mal aliè
però els teus ulls saben mentir
i saben dir el que no pensen
i saben trobar-se el seu lloc
en un món de mones
de sonats i il·luminats
en un món absurd i sense sentit
que cap Déu d'ençà que s'inventaren
no ha sabut organitzar
pensa en les hores passades
en les atzagaiades que no desitges
en les magallades que suportes
en les paraules cridaneres
dites en veu baixa
amb un xiuxiueig inaudible
però amb el sentit ben escandalós
les paraules de plany
de prec o de súplica
paraules que-has d'ignorar
perquè no-et són beneficioses
perquè et menen a un camí torçat
perquè t'allunyen de tu mateix
perquè són les paraules sense sentit
dels que pretenen encolomar-te
el que seria el seu comès
sense cap dret t'ordenen
i a les teves mans és que deixin de fer-ho
tu pots negar-te radicalment
tu només tens la negació absoluta
el no sistemàtic
la teva absència reiterada
la teva fugida d'estudi
tu pots negar-te a fer el que no vols
i pots negar-te amb valentia
perquè no poden obligar-te
a fer el que tu no desitges
i no digui que hi ha formes
de suportar el desfici
que per dins et menja
no hi ha formes subtils
que tinguin capacitat de rèplica
ni hi ha capacitats condensades
que pugui enllumenar-te el camí
només els teus ulls poden veure el futur
i només amb el teu pensament
pots fer-te una idea cabal
del que t'espera si segueixes
per la senda dibuixada amb un esquema
la qual no serveix sinó per conformar
la lluita de poders de la que no vols formar / part
i a la q'et sents estrany
perquè has d'aguantar tot el q'et trepitja
totes les paraules dolces
les pintures interessades
i les paraules malignes
enverinades i malcarades
pensen potser que amb males maneres
aconseguiran el que no han aconseguit
i amb tripijocs diversos
pretenen arrencar-te un dia
i fer-te pensar que tens
la felicitat al teu abast
i que la seva tranquil·litat d'esperit
serà una altra si els deixes fer
i que hi haurà miracles per esperar
i que tot serà diferent
i que les coses no canviaran
i que deixaràs de patir
i que no podran partir-te en dos
ni hi haurà bagatel·les per vendre
ni res que s'assembli per tal de romandre
dins el sentit dret
de les coses tal qual són
ni que hi haurà possibilitats
de renúncia raonable
el no-res també forma part del tot
i ocupa més q'el tot
en tant que no ocupa res
hi cap a tot arreu
i tot ho emplena
així doncs desperta
deixa de lamentar-te
espera el dia que ha d'arribar
en que tinguis prou força
per rebel·lar-te
i cercar l'equilibri q'et falta
i que s'en vagin a cagar
els que volen empresonar-te