Poesia per abans d'anar a dormir (24-26 II part)

24

I tanmateix no compares
el que seria possible
amb les coses dignes
que hi-ha'l teu voltant
les quals t'afirmen en al vehemència
de voler captivar la cultura
per tal de fer-te un espai minúscul
en tu mateix i eixorivir-te
massa temps has dormit amb cautela
per tal de redimir-te de la violència
inaugural de la teva vida
així doncs pren el neguit
com si fos ànima, i pren-lo amb força
com si fos esperit, fes-lo teu
amb la captura de les imatges
no deixis que t'aclaparin
els moments passats
tants que restaren, de les teves fugides
nocturnes o diürnes
les que recordes amb ànsia
encara formen part de la teva vida
i encara pots aconseguir-les
només que tinguessis força
només que poguessis superar
el moment esperat
les delícies del passat et retornen
només que poguessis eixorivir-te
una mica en mig de tanta sopor
només que tinguessis el valor
de fer-te a tu mateix una ombra
per poder escalfar-te
de les calors atenuades
d'un estiu massa llarg
arriba'l fred amb incisió
i tu parteixes amb la cara ben alta
amb les arrugues llises
amb la degustació del plaer
només penses en allò que tens
en aquell lloc que ja saps
i mentrestant les durícies
les que t'afalaguen en la teva ceguesa
són les q'et condueixen
a un nou resplendor
no tinguis por de tu mateix
ni de tu mateixa
no pregonis la teva alegria
davant dels que sofreixen
no deixis q'el sofregit publicitari
t'ompli el cap de fantasmes
ni deixis que les ombres et superin
ni que hi hagi rondes nocturnes
ni que la vida noctàmbula
empedreïda i superada
sigui la que transformi el teu desig
en les formes clausals
de les mirades perdudes
les que tens per tal de guaitar
un horitzó que se t'escapa
i contra'l qual no saps lluitar
perquè no tens armes
disparades amb prudència
ni tens la constància
de resumir el contingut
per tal de fer seguit el neguit
ni per tal de rossegar un pa
que per dur ressona
no tinguis aleshores paciència
per aguantar les insolències
dels que prediquen amb l'exemple
dels que prediquen simplement
religions que no són seves
tu les ignores amb saviesa
perquè coneixes el significat
ulterior de la seva gosadia
saps com se les gasten emprenyats
perquè no tenen sopa a taula
ni licor a la copa
saps de les seves reprimendes
saps de les seves sermonades
saps com són de pesats
amb les seves màximes
i coneixes el seu tarannà
disciplinat i prudent
que tant rebutges
q'en el fons de l'ànima et crema
perquè la seva tònica veu
el seu parlar mesurat
la seva manera de dir
sempre cauta i serena
et transforma en el que no ets
et fa superar el que no vols superar
et fa assentar-te allà on no vols
et demanen favors que no vols fer
i t'exigeixen sacrificis que no-et pertoquen
quantes hores perdudes aleshores
en aquells moments de tebiesa
en que se't fonia l'ànima
perquè tenies un esperit
per tal d'inflamar-te
per deixar que la calma t'amarés
el front pausat i redimit
de tantes faltes no comeses
de tantes bajanades no dites
de tantes paraules de més
de tantes afirmacions rotundes
només amb tu mateix hi comptes
només amb la teva valentia
primeres parts que bandeges
per inútils i supèrflues
com ara els temps perduts
els temps retrobats
que coneixes tan bé
la conclusió personal
la feina feta amb constància
fes-te a tu mateix amb maons de solidesa / contrastada
aleshores potser seràs capaç de retrobar-te
allà a on-et perderes
potser d'aquesta manera tindràs
l'esperit q'et manca
les paraules q'et sobren
les decisions que t'esquiven
l'escàpola determinació q'et defuig
la manera sincera d'enfrontar els / problemes
nous o vells q'et fan patir
i fan de tu només una ombra
que ha de resumir-se en una sentència
per la qual no hi ha discrepància possible
de la qual els altres tenen constància
amb la qual no gaudiries plenament
dels teus moments de fàstic
sigues sincer i diguem
el que penses realment de tot plegat
el que passa pel teu cap
en els matins llargs i densos
atapeïts d'alteritat
en aquests matins en q'et fondries
amb el rerefons de la teva botiga
amb les penúries del pensament
aquelles que fan de tu només
un esperit ingrat i redimit
q'aconseguit la prudència
que coneix els secrets de l'ànima
que té per bandera la revolta
que ha nascut lliure
sense lligams apreciables
i que morirà lliure
sense lligams apreciables
i que en la seva llibertat li pertoca
rebel·lar-se amb força
i que sense lligams apreciables
amb arrels que saben caminar
amb el seu tarannà portàtil
pot endinsar-se a la mar
i fer-se a si mateix
un cop i un altre
reconstruir-se de les seves peces
encara no prou malmeses
tornar-se a col·locar el cap entre les / espatlles
i seguir endavant, empenyent amb força
i deixar de banda aquelles petiteses
que abans enutjaven
i que ara fan gràcia
el soroll persistent
no-et deixa captivar-te
la pugna primera entre tu mateix
i les forces del món
la pugna grandiosa
amb que t'aixeques irat
amb que colpeges el sostre
amb que punyes cap a dalt
per tal de deixar q'el desig
et transformi en aquell triomfador
que volies ser
i que per fi arrodoneixes
amb les teves frases retriades
la teva forma de gaudir per la retina
la teva inspiració quasi espiritual
la divinitat de les teves formes
puntuals i retòriques
amb les quals adquirir
el consens perdut
les ganes de dormir de matinada
no permetis que ningú
ni alt ni baix ni maco ni lleig
no-et faci odiar el despertar
no permetis que mai
per raons d'estat o de pura pràctica
et lligui al llit
perquè t'atreu de bon matí
i et repel·leix ben entrada la foscor de la / nit
no ho permetis mentre tinguis força
i boca per materialitzar-la
no ho permetis perquè serà la teva fi
no deixis q'et trepitgin
amb les seves paraules dolces
no permetis que hi hagi al·locucions / ensucrades
permet-me'l mot
q'et facin abaixar la guàrdia
de cap manera no tens amo
no tens més llibertat que la que lluites
ni més esclavatge que les teves dèries
ni més presó que la teva consciència
a la que has de matar
sense més dilació
ara mateix mata-la
i desfés-te de les restes
que ningú sàpiga que l'has tinguda
ni suposin en la reraguarda traïdora
que poden superar-te
amb els seus desitjos infames
amb les seves formes de coneixement
que són només un instant
la presó de la teva consciència
no deixa de parlar-te
de dir-te rucades incomparables
i tu no pots fer res per callar-la
ni tens armes, només matar-la
i com occir-la?
amb excessos i drogues
amb pensaments contraris
al sentit comú i la raonabilitat
amb tot allò q'odies
pertinàcia i entestament
obsidesa i encaparrament
tot allò q'en tu és virtut
i en d'altres és vici
i mentrestant hauràs de conèixer
la forma composta del predicat simple
la qual et farà recular sense remei
a plantejament originalistes
dels quals no tens referències
per ja perdudes
ni tens pistes que puguin refermar-te
en la teva convicció de seguir empenyent
més enllà de les forces raonables
i mentrestant deixaràs de banda la solidesa
d'una bona argumentació elaborada
i deixaràs que hi hagi
una mica de trastocament a la teva vida
tot plegat dins el més escrupolós control
i de les formes singulars de la pluralitat
recorda com t'humiliaren
allà a la plana, mentre badallaves
mira les referències creuades
les al·lusions llunyanes
de les que formes part
de les que no pots escapar
encara que ho volguessis
hi hauria prou amb un mot
per desfer-te com si de sorra fossis
arriba'l moment de la veritat
hi ha prou amb gaudir-la
arriba la boca oberta de bat a bat
que t'ha de dir el que pensa
no ho vols saber per no tenir consciència
de quines són les teves faltes inexcusables
de les que no vols tenir constància
ni vols saber del teu cap
enemic declarat q'et porta aquí i allà
sense orientar-te
només en la mesura en que la teva / capacitat
cognitiva i perceptiva
sigui capaç de rellançar-te
al capdamunt de totes les cabòries
que rodolen dins el teu crani
estigmatitzaràs la paraula emprada
amb poca diligència pel despatxaire
amb les seves despatxeries
et fa venir mal de ventre
i observa amb lucidesa
com contemples el futur
amb certa esperança
no hi ha res que pugui rellançar-te
no hi-ha res que t'esperi al capdavall
o hi ha tot en alguna mesura
no hi-ha res que sigui possible
ni despotismes que puguis suportar
ni paraules de més que t'hagin de doblegar
ni prosàica que t'hagi de convèncer
ni hi ha res de res que puguin dir-te
q'et faci canviar de parer
al respecte de la resolució
ferma i decidida
que ja has pres i que no canviaràs
per vanes promeses
o per futurs de brillant placidesa



II

Ha-y-ku

25

L'impecable sentiment de desfeta
que condimenta encara les hores
a les quals tu podries afegir
un punt de lucidesa
prou com per calmar les ànsies
de tantes dèries q'et mengen
de tantes pèrdues que lamentes
de tants retrets que tens a fer-te
podries en un instant de calma
ser la persona que desitges
ser aquell amb qui somies
apujar-te'l sou i donar-te vacances
escriure per alguna raó més
que la ràbia i la rancúnia
tu podries si posessis de la teva part
encimar-te a les alçades
llunyanes ara, i tornar a respirar
l'aire fresc dels triomfadors
només si volguessis
si no t'abandonés la voluntat
només si tinguessis esma
força i poesia, talent i voluntat
determinació i empeny
aleshores captivaries amb la teva gràcia
i series el que tantes vegades has somiat
en nits llargues que no s'acabaven mai
series allò que provaries de ser
series encara el que retrobaries a dins teu
i no hauries de demanar perdó
ni podries posar-te a l'alçada de res
ni series encara una pèrdua
un malson q'et persegueix
i una migrança interior
q'et fa retorçar de pena
series el que caldria per tal de redimir-te
de les faltes no comeses
de les imprudències temeràries
de tota la follia que t'envolta
de tot allò que tindries
si posessis les ganes
però només hi ha gana a la teva panxa
i només hi ha ambici
ó a la teva cigala
i no queda res q'et pugui sostenir
ni hi ha puresa a la teva ànima
podrida i retorçada
recargolada com un arbre vell
observa les brises venir i tornar
l'oreig que retorna a la calma
no tens prudència ni esclat
no tens forma ni ètica
no tens motius per l'aparença
ni res que pugui deslliurar-te
de la força temuda de la sorpresa.

Fins aquí al inspiració
comença el camí penós de refer-te
a tu mateix
amb les forces delmades
amb la calma perduda
els despatxos freds i tranquils
t'esveren, sense remei
les persones tranquil·les i fredes
t'angoixen, els treballs fàcils
et fan suar, les fonts a les mans
et fan sentir el fred de la vida
el fred dels altres
dels que no saben o no volen
dels q'et garrapegen un somriure
dels que tomben encara
damunt la cendra calenta i flairosa
que roman de la teva despulla
que no és res sense la joia
de sentir-te encara viu i de tenir
les venes inflades de tanta sang
voldries viatjar lluny enllà
desfer-te en pèrdues i en fronteres
anul·lar totes les barreres
i deixar que la calma t'inundés
deixar q'els moments t'atrapessin
per tal de refer-te des del començament
de cap a peus, de dalt a baix
per tal que no quedés rastre de la brutícia
de la que no pots treure't
ni amb l'aigua freda
de la que queda de tu mateix
de que serveix tant d'esforç
tanta preocupació i tanta cautela
de que tanta paperassa i tanta cruesa
de què tanta immundícia
no tindràs encara el rellotge a punt
per comprendre el seu significat
només et donarà les hores
i no el perquè de que passin
i arribaràs sense esma
cansat i derrotat
a una meta incerta
de la que desconeixes tot
i potser amb les teves mentides
amb la teva falta de constància
amb el teu poc compromís
amb el teu desapegament de tot
amb la teva desídia per viure
amb la cruesa de la teva ànima
amb el fet que no ajudis
ni empenyis com els altres
amb el fet que en aixecar el pes
no posis de la teva part
desmitifiques el sentit darrer
de les accions conjuntes
no hi ha voluntat que pugui vènce't
fixin-se els que tinguin vista
en les barrabassades dels que lluiten
dels que pensen que tenen q'enfrontar-se
amb forces q'els superen
com són de ximples en el seu neguit
com hi ha món que no han parit
cap instrument de mesura
digne de comparar-se amb la seva / tossuderia
insistir i tornar a insistir
seguir encara a costa dels membres
del dolor i del patiment
seguir endavant sota la pluja
i sentir la vida per les venes
i sentir el motiu d'algunes coses
que d'altra manera el significat de les quals
s'escaparia a la comprensió
de la ment pensadora
no comprenguis encara
doncs la futura relació
de fets que t'espera
deixa el demà per al seu moment
quan arribi serà veritable
i no hi haurà motiu de queixa
ni res que comparegui
per tal d'aixafar-te el moment
deixa que presumeixin
de benestar, que de ben segur
els ha d'arribar l'hora
de compartir del teu patiment una mica.

La gana et fa patir uns estralls
dels que no tens coneixença
i del que no saps res
sovint s'apleguen en cercles
en ramats o canilles
aquells que tu voldries vora teu
els que serien els teus companys de viatge
sempre que no tinguessin objeccions
a les teves postures extremades
a la teva visió esmaperduda
de la realitat que t'envolta
la conclusió és ferma
quan la determinació apareix
aleshores no no hi ha prudència que falti
ni hi ha impotència que t'afebleixi
aleshores pots pensar les paraules
i deixar fer els erudits
i cantar als temps futurs
que han de ser millors tant sí com no
perquè trobes q'el pressent
el teu i el dels altres
difícilment pot ser superat
en mals sentiments i desordres
aleshores t'adones que no hi ha res
que puguis fer per redreçar-ho
tot plegat apedaçat
desfet i contrariat, les ments es rebel·len
la ridiculesa pren forma
el treball ben remunerat s'escapa
la feina telefonística sembla llunyana
l'home telefònic ens domina
l'ídol de la modernitat té un teclat de deu / botons
et servirà potser per comunicar-te
amb forces desconegudes del més enllà?
per trobar les respostes al teu interior?
per fer de tu mateix el que vols ser?
per triar el teu camí per dolorós que / sembli?
no-et servirà per redimir-te
de les faltes que saps que has comés
ni t'esborrarà el neguit de la cara
ni serà medecina per cap malaltia
ni podrà superar el problema
que tant t'acabala
ni podrà desfer el nus
que t'ofega l'estómac
hauries de menjar-te un entrepà
i deixar de dir bajanades
potser així aconseguiries
la perfecció que persegueixes
el sentiment de pertinença
q'et fa ballar el cap tants dematins
en que horribles malsons
t'han gitat de la màrfega
de suor i llana
a la qual tant t'arrapes
quan les primeres nits t'emporugueixen
no permetis q'et robin el somriure
amb les seves pretensions infames
ni deixis que facin de tu un ésser inflamat
amb la seva aquiescència
amb les formes de poder més inhumanes
no permetis q'et facin superar
el teu dolor irrecuperable
aquell que conrees amb tant desfici
el q'et fa sentir viu
el que sorgeix del teu interior
el que no es pot expressar amb paraules / planeres
ni amb versos delicats
el dolor que només a tu et pertany
que faria de tu un bon home
si sapiguessis aprofitar-lo
però lluny et trobes de saber interpretar-lo
i lluny encara de tenir la força
de superar-lo i deixar-lo enrera
i res no pot impedir-te
de fer una muntanya d'una pedra
les vas amuntegant per tornar-les
perquè ningú no pugui dir
que t'has vinculat a un sofisma
que la idea t'ha arrabassat el sentit
que poses per damunt de la persona
la seva concepció abstracta
que tens alguna cosa més que desitjos
a dins el cor malmenat
que no sap sentir sinó desgràcies
tingues pressent que la teva fúria
només pot ser defensiva
q'el teu antagonisme
només pot ser protagonista
q'el teu egoisme
no té límits, que la teva carícia
s'ha de pagar a l'acte
que no hi ha res que pugui salvar-te
de la teva agònica misèria
que per més que t'esforcis
a tu no-et pertany el desordre
i no pots dominar-lo
i sempre hi haurà un abans i un després
i un començament i un final
un esclat i una cendra freda



26

Et quedes sense paraules
encara que la teva boca seca
tingui encara per dir
encara que produeixis
sentiments d'angoixa controlada
encara que la teva seriositat
sigui pesant i densa
però no pas densa com les obres
magnes del pensament
o com els plànols detallats
dels edificis singulars
sinó densa amb lleugeresa
densa per la potència
de les teves paraules alades
dels teus pensaments informes
has de fer de tu una fesomia
encara lúcida i transformada
per tal de superar-te, en la forma
i en el contingut de la teva paraula
la qual et porta a conxorxar-te
amb el que seria una engruna
de la realitat que t'envolta
segons la qual pots advertir
el neguit impecable de les hores
que passades i tendres et recorden
com has de lluir per la tarda
com has de transcendir a les llargues / matinades
a les que dormir espaiadament
és la teva única joia
el teu pensament t'és ingrat
la teva forma t'és coneguda
diuen de tu tantes barbaritats
diuen de tu que no tens esma
ni tens ànima, i que formes
calcificacions estranyes amb la teva ment
i que l'oralitat q'et precedeix
no pot ser sumari de cap pensament
i que no tens escapatòria
encara que la cerquis
amb l'esperit de superació
i de concòrdia amb els altres
encara que tinguis l'esperit
de superar-te a cada moment
de fer de tu mateix el que seria possible
de reproduir l'instant creador
aquell q'et dona la vida
el que fa de tu un ésser singular
el q'et distingeix sense remei
dels que només volen especular
amb les formes distorsionades
amb els que recuperen la sonoritat
per tal de fer-se un espai
dins l'imaginari d'un col·lectiu
que prové de la migrança
de l'esperit de contradicció
de les hores perdudes
de la manca de beneficis
dels sous baixos i de les hipoteques altes
dels que provenen de l'esperit
de tantes tenebres
observades per incauts
que pensen que poden obtenir
el benefici d'un dubte raonable
mentre hi ha motiu d'èxtasi
i modificacions de la idea
que presumeixen el sentit darrer
del que seria pensament
i no sentiment digerible
dels que temen la tornada
dels gloriosos jorns
de les intempestives trucades
amb males notícies
del moment de lucidesa
en el qual tu puguis expressar-te
amb relativa tranquil·litat
sempre endavant i sempre endarrera
sempre anant i tornant
i sempre amb l'esperit intocable
amb la pugna interior sense modificar
per tal de refer-te d'aquella derrota
d'aquella pausa en la teva vida
que ara veus en la distància
però que bé q'et foradava
quan era pressent i no podies
defugir-lo amb les armes
inequívoques del teu ideari
el qual et recorda que tens obligacions
que has de retorçar la paraula
encara més per tal d'arribar
a una veritat personal
a un punt d'inflexió
a una fal·làcia primerenca
que t'hagi de conduir a l'inici
del teu pensament boirós
val a dir que sense armes
no pots lluitar la vida
ni pots doblegar-la sense la convicció
i que sense perseverança
no pots arribar al destí
que t'espera darrera de tant de patiment
i que sense embussos de bon matí
no et pagaran el sou
que tu creus que mereixes
que sense patiment no trobaràs
l'esperit q'et referma
en les teves conviccions més últimes
sense la fluïdesa del teu pensament
no tindràs oportunitats q'aprofitar
ni hi-haurà possibilitats perdurables
ni res del que facis tindrà sentit
ni trobaràs en la paraula un recer
ni serà refugi del teu pensament
la divina combinació de les lletres
que tantes alegries t'ha donat
i sempre tu endavant
sempre superant-te
sempre exprimint-te sense que t'ho / demanin
t'ofereixes en sacrifici
per tal que hi hagi altri que pugui
arribar a final de mes folgat
i que pugui dir que té
l'esperança en un futur
que se li escapa amargament.

I mentrestant arribem al torn de / consideracions
segons el q
ual la teva primera pensada
esdevé la lògica imperant
i la teva producció mesurada
es converteix en el centre de l'atenció
i-et trobes al capdamunt d'un remolí
d'una aigüera desbocada
que pretén instal·lar-se en el neguit
per tal de fer de tu el que no ets
i mentrestant trobes que la teva carn
es feble i tova, que l'has d'endurir
amb mil-i-una desgràcies
que cal q'et piquis el pit
per tal d'adonar-te de la teva baixesa
en pervindre relativament
instal·lada en la joia
de saber que tens un futur
encara que t'espera
i que ha de fer de tu un individu
una gent diferent i original
una singularitat en mig de tanta normalitat
i que ha de fer de tu el que no ets
el que mai no has estat ni seràs
el que no-et pertany ni podrà ser teu
per molt que cridis i t'encenguis
per molt que agafis el telèfon
i diguis a qualque subaltern
el nom del porc justificadament
les teves mitges veritats
espanten per la seva simplicitat
i de cap manera no puc admetre
que tinguis més esperança q'una pedra
que només té espera
i només té aire per arrodonir-se
sense tu no seria possible deixondir-se
tal com espera la mutació
relativa de les hores que passen
i q'et recorden que no per falta de pila
el rellotge deixa de pensar els seus / comptes
ni deixa de recordar-te q'et queda
molt per superar
accions per indicar
proposicions per adjuntar
als teus memoràndums ridículs
amb els quals pretens oferir
una imatge de control o consideració
i oferir el perfil requerit
per tal d'inserir-te a l'organització
i la teva purna constant
per tal de fer-te un lloc
la perds amargament
la perds perquè'l lloc
és a dins teu, i perquè no hi ha esperança
que puga deslliurar-te del desfici
q'et menja, prou que ho saps
per dins i per fora
el desfici del temps
que fa de tu una pansa agònica
que fa de tu un esperit sense esma
q'et converteix en tot allò que / menyspreaves
i no només ho menyspreaves
sinó que ho trobaves impossible
i ara ho ets i demà ho seràs encara més
i res no pot allisar-te la pell
ni fer del teu cutis un tambor
per més que vulguis afinar-te la cara
girant els cargols del teu clatell
no sonarà divina la teva pell
de cap de les maneres no serà
un espectacle digne ni hi haurà
possibilitats d'escapament a la rutina
ni podràs fer de tu un triomfador
tal com volies
quins somnis més esbojarrats
quines dèries més absurdes
emplenaven les teves nits
quan deixaves transcórrer els minuts
per tal de fer-te un espai en el pensament
i encara a hores d'ara no comprens
el perquè de tanta follia
el perquè d'un sacrifici indemanat
contra'l que-has de lluitar constantment
un sacrifici que no-et demanen
contra'l que pots oposar les teves armes
de desídia i desconhort
armes frívoles i fredes
de les quals no pots adjuntar cap precepte
ni de les que tens observacions ni / puntualitzacions
ni comentaris pertinents

I amb penitència observes
com les hores passen
i tu et crucifixes, a tu mateix
et plantes al mig de la cruïlla
i deixes que passi el temps
i faci la seva feina
i res no t'atura en la teva fugida
sempre endavant, sempre a més
no deixes que t'implorin els desitjos
ni deixes que qualsevol maturranga
t'aixequi la mànega
amb les seves formes ressonants
amb la seva geometria obstinadament / euclidiana
no deixes que la que passa
pugui ordenar la teva carn
que segueix intacta
en la seva tranquil·litat atentiva
algun dia s'aixecarà el desig
i aleshores no hi haurà tornada enrera
ni serà possible de fermar de bell nou
el que ja no té aturador
aleshores patiràs i gaudiràs
aleshores la vida emplenarà les teves / venes
ara un pel cansades
i tipes d'una sang aigualida
que amb prou feines pot bombar-te
al cap alguna idea
tindràs l'element-odi
al teu abast, podràs presentar altri
la teva bonança sexual
podràs imposar l'oprobi
als que no tenen res
podràs petular-te a pler
i ensenyar aquella geometria de la que / suara parlàvem
amb olis essencials t'ungiràs el cos
per tal que llueixi
i potser per impressionar
els ulls vermellosos de la teva negra
tindràs tot el que voldràs
i ningú no t'alçarà la veu
i no hi haurà trucades a deshora
i ningú no-et mirarà malament
i res no podrà pertorbar-te
i la tranquil·litat emplenarà la teva vida
i els teus dies seran plens
de plaers i descans
i res no serà comparable
al teu goig de viure
i l'amargura quedarà contraposada
per una felicitat sense borns
hauràs guanyat el combat
amb el destí q'et tenia pres
amb la mala consideració dels altres
amb la relació de potències
de les que veies clar la coincidència
la qual en formes diverses
et farà tornar a la pugna
pudent i pletòrica
amb la qual encara reprens
el significat indefinit del recorregut
amb que t'has de plantar a l'horta
i collir un tomàquet madur
per endur-te'l a la boca
ganivetat en dos
amb un raig d'oli
i una miqueta de sal.