poema subtil de pedagogia inacabada

Saps, amor, que a fora
hi ha un senyor, fill de ningú,
assegut en un tron
com el del teu amo a l'oficina,
que prement un botó
pot enviar el nostre món
a la merda?

Saps, amor, que a fora,
a l'oficina,
la meva "jefa" s'inclina,
oscil-lant les arrecades
com espases de Democles
i els seus mugrons
de mel agra alletant amenaça
d'acomiadament?

Saps, amor, que a fora
un casc ha pres el poder,
que obliguen a la gent
a escriure correctament
Ludwig van Beethoven
i que els hospitals no funcionen
perquè tots són pacients?

Saps, amor, que a fora
tots els déus són masculins,
que hi ha dones amb burka
de càmera blindada,
amb el ventre ple de llavors
d'arena,
que somien migrar a l'Occident
que les mira amb tanga?

I tu preocupada
perquè el meu cervell fogós
quasi sortit de l'estable,
ha arrencat el botó
de la teva camisola desnonada
de satí
i t'ha espatllat la cremallera
de la bragueta.

I tu preocupada
d'haver nascut dona,
de classe baixa
i de nació oprimida.

No saps, amor,
el que hi ha... a fora!

Per sort,
encara portes als ulls
el tèrbol atzur
de ser tres voltes rebel

i seguim units
com els mots d'un diccionari
bilingüe.