Relat/Poema : Extravagància experimental literària

Un relat de: Marc Freixas

Tinc un munt de núvols per sobre del meu cap/cervell, passejant-se sense descans/caminant amb nerviosisme :

tinc un munt de núvols per sobre del meu cap,

( com per dalt del cel quan està trist )

passejant-se sense descans.

Tinc un munt de núvols per sobre del meu cervell,
caminant amb nerviosisme.

I ara també, en aquests moments d'incerta tristesa que em fa semblar boig,
noto com la paraula...





se'n va una mica lluny.





Perquè?

Potser perquè senzillament he deixat cinc espais buits sense escriure-hi res...

i és una resposta simple, però sincera.

Aquests moments d'incerta tristesa que em fan semblar boig,
ara noto que desapareixen com per art de màgia,
i sento arribar la semblança d'una bogeria plena de felicitat...

i noto que arriba, també, com per art de màgia.

Vaig
amb
diagonal,
per culpa
d'aquesta bogeria
plena de felicitat.

Coses de la vida,
coses de poeta.

Comentaris

  • Se t'en va...[Ofensiu]
    Biel Martí | 23-12-2004

    Se t'en va la pilota una mica, eh? jajajaja. Molt curiosa aquesta manera de presentar el relat/poema/cosa (els comentaris son afectuosos, no despectius, que consti), encara no sé quina impressió m'ha causat, l'hauré de revisar d'aquí uns dies, però ara feia temps que no et comentava res.

    Biel.

  • Coses de tu[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 18-12-2004 | Valoració: 10

    Reeixida extravagància.
    A) Jugues amb paraules i silencis (representats per espais). Feia temps també (des d'algun poema de la mar, crec) que no veia aquesta conjunció, aquest joc de mots i silencis. Escollit i ubicat amb encert (essent al mig, amoroseix la lectura; si fos molt al principi, potser sobtaria [a no ser que fos una gradació acompasada d'espais i paraules, amb un increment gradual d'aquestes], i si fos molt al final, doncs fa no fa el mateix).
    B) El lema del poema (no és un poema del tipus abstracte al qual ens té acostumats en part en Cesk, però sí que no deixa de ser força original): la senzillesa o simplicitat de la sinceritat.
    C) I per altra banda, la bogeria sana de jugar amb les paraules, aquest sentiment de fins i tot pèrdua de l'autodomini en notar-les, en paladejar-les o fruir-les. I això recondueix als comentaris de l'apartat A.
    Bravo un cop més, Marc. I segueix "embogint" amb les paraules perquè només els artistes com tu poden experimentar aquestes sensacions.
    Una abraçada

    Vicenç

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.