Relat/Poema : Extravagància experimental literària

Se t'en va la pilota una mica, eh? jajajaja. Molt curiosa aquesta manera de presentar el relat/poema/cosa (els comentaris son afectuosos, no despectius, que consti), encara no sé quina impressió m'ha causat, l'hauré de revisar d'aquí uns dies, però ara feia temps que no et comentava res.

Biel.

Reeixida extravagància.
A) Jugues amb paraules i silencis (representats per espais). Feia temps també (des d'algun poema de la mar, crec) que no veia aquesta conjunció, aquest joc de mots i silencis. Escollit i ubicat amb encert (essent al mig, amoroseix la lectura; si fos molt al principi, potser sobtaria [a no ser que fos una gradació acompasada d'espais i paraules, amb un increment gradual d'aquestes], i si fos molt al final, doncs fa no fa el mateix).
B) El lema del poema (no és un poema del tipus abstracte al qual ens té acostumats en part en Cesk, però sí que no deixa de ser força original): la senzillesa o simplicitat de la sinceritat.
C) I per altra banda, la bogeria sana de jugar amb les paraules, aquest sentiment de fins i tot pèrdua de l'autodomini en notar-les, en paladejar-les o fruir-les. I això recondueix als comentaris de l'apartat A.
Bravo un cop més, Marc. I segueix "embogint" amb les paraules perquè només els artistes com tu poden experimentar aquestes sensacions.
Una abraçada

Vicenç