Poema de ràbia acumulada

Un relat de: Marc Freixas
1
He tirat pel dret
per veure si trobava felicitat,
però la raó de la ment
només em porta judicis tristos
de qui no té cap raó de ser pres.
La mala vida
ens porta records passats
que no s'ajusten a la realitat del nostre avui...
potser si la llum
apagués màfies de negre intens, llavors tindríem un color arrodonit en el contorn dissimulat del tancat a dins les reixes.
2
Haurem de construir el futur,
podrem repassar el passat,
cridarem la llibertat pel nou demà...
s'ha posat malalt el teu somriure
perquè no té sostre ni certesa
la paraula que vols dir-me, tot i sabent
que no fas mal amb el fer poètic i lliure i transgressor i ple de pau.
Cantarem a dins de versos
pels més senzills i humils pensaments... aquells que no fan mal
i tampoc tenen intenció de fer-ne.
3
Com un vòmit volgut
et faig partícip
d'un vers fet a consciència
amb instint assassí
damunt la sentència de l'essència
que s'enfila sense aturar-se
per camins improvisats de bellesa i duresa a parts iguals.
Com un vòmit volgut
et vomito promeses incomplertes avui
per fer-les créixer en el demà
que aviat i no massa tard serà futur.
Calla!!
No diguis res!!
Llegeix les improvisacions
sorgides des del més endins de mi...
creua l'esfèrica del Sol
i xuta amb amor la Mare-Terra fins a fer-la més digne i lliure.
4
Corda't les sabates
i dóna feina als sabaters...
no fos cas que se t'embrutin els galons
i després et quedéssis pobre sense un euro.
Corda't els collons
amb cola de fuster, que d'això en tinc per casa
i no fa falta d'esperar res més
perquè si l'olores una mica
et quedaràs ben col.locat i tot.
Calla pels carrers,
no vull sentir cap més parida...
creu-me, jo de tu
faria castells de sorra
damunt del teu esquelet encara fictici,
i ben aviat en sortirà corcada la presó que se't menjarà la roba i el poder i tot.

Comentaris

  • ostres!, m'agrada molt, Marc!![Ofensiu]
    teresa serramia | 27-07-2011 | Valoració: 10

    M'agrada perquè e´s tipus "rmbonet" Directe. fresc. Viu. Sentit. Abraonat...Del cor!!
    Desprèn set de justócia per tots els poros de cada lletra..
    Ànims!!, la teva veu arribarà lluny!!

  • Ràbia i esperança[Ofensiu]
    magalo | 26-07-2011

    "s'ha posat malalt el teu somriure
    perquè no te sostre ni certesa"
    com m'agrada..
    Records passats, construint futurs. Un poema seriós, dur però molt ben dit i expresat.

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

869465 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.