Poema de combat per a quadre i color

Un relat de: Marc Freixas
El pensament és tèrbol
rera la mirada precisa
d'aquell que creia trencat
el tros de vidre a les mans
després de mil imatges podrides amb plors.
La cara descoberta, el tall a la galta
i el somriure que no arriba.El cor sense batec!!
Però no tot és fer flors amb paraules pures i sentiments ben arrelats...
no n'hi ha prou.
No podem tancar el crit rebel a presó
ni callar l'esperança justa que volem,
ara que tot just vull obrir pas a noves batalles dolces i plaents.
Cada centímetre del teu cos
desdibuixa línies infinites de tendresa per conquerir...
i quan el quadre acabi, llavors traçarem el color més viu
perquè serà que tot tindrà sentit dins el marc anhelat de llibertat.

Comentaris

  • Lluitar amb la ploma[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-04-2011 | Valoració: 10

    Hola Marc: Lluitar amb la ploma, escrivint, és la millor manera de lluitar. Deixem les armes aparcades per sempre i escrivim! Quines grans imatges ens ofereixes! Unes de basarda, altres de futur, de finestra oberta. Ara frases curtes, ara llargues i descriptives, segons convingui... i allà hi convé, exacte! Gran poesia de lluita i reflexió. Una abraçada.
    aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.