poema bàsic zero

Lluita...

per l'ou que cau i es trenca,
pel silenci fònic dels fulls
en blanc,
pels que estimen més el pol·len
que el perfum,
pels que tenen mirada de llum
i cançons d'ales blanques,
pel peix de la peixera,
per les flors de plàstic de sexe
reprimit,
pels somnis que són la mel
de les ferides,
per les cèl·lules rosegades
a càmera lenta...

per la separació de síl·labes
i de cames,
per l'esperit del cavall que sagna
quan cavalca,
per les sirenes de bronze tant
inhumanes,
pels que respiren oxigen fingit,
pel vell del geriàtric número nou,
pels que no tenen guarda-espatlles
vestits d'Armani,
per la distància curta d'un petó,
per la llunyania de la merda,
i pel dit del podrit astronauta
que des de la lluna ens tapava
la terra...

Lluita...

no per fama, ni diners,
ni per quelcom, ni per zero,
ni per res...
lluita per tu mateix,

per ella...

per no dir-li aquesta nit les coses
més tristes,
senzillament perquè no en tens
ganes

i per les noies amagades
en cada ... poema.