poema al matador del meu cor

Desgraciada la teva mirada
que ho expressa tot i res a la vegada.
Maleides siguin les teves mans
que acaricien i fan tal mal.

Cruel és el teu somriure
que apaga i encen la meva ilusió de viure.
Endemoniades són les teves paraules
que composen una melodia dolça i estrident superposades.

No es salva ni el teu cor
que tan sensiblement insensible batega
sense parar-se a mirar què hi ha al seu cantó.

Ets un covard
per no deixar el meu cor ben trencat
dient que no m'estimes, un ho sento i adeu siau.

Però ben mirat sóc jo la covarda
que no em vull sincerar i no vull deixar d'il·lusionar-me.