Poble

Un poble en forma de pulmó, veus fortes i orelles afilades, paraules senzilles convertides en tones de plomes, una mala festa de benvinguda per als nouvinguts, el nom dels quals encara no està tacat pel sentit de comparació, un petit glop, una mirada ràpida al voltant mentre el got encara no toca el vidre de la taula, membres desconeguts amb un cor que batega, anomenades per aquelles veus petites que rebotaven des de les parets de l’habitació del teu pare fins al bar més llunyà, l’última vegada que el vent va bufar de l’est.